RAMON FOLCH i CAMARASA (Barcelona, 30 d’octubre de 1926 - Mollet del Vallès, 2 de gener del 2019) fou un escriptor i traductor català, conegut popularment per ser el guionista d’En Massagran i per la seva activitat a la segona època (1968-1973) de la revista infantil En Patufet. Era el novè fill d’en Josep Maria Folch i Torres.

Llicenciat en Dret el 1950, des d’adolescent va cultivar la poesia, encara que molt aviat es va inclinar cap al teatre i la narrativa. Premiat en diversos concursos de poesia i de teatre de menor entitat, li va ser atorgat el premi de teatre Ciutat de Barcelona de 1954 per la seva obra dramàtica Aquesta petita cosa, que es va estrenar al Teatre Romea en funció de gala. El 1956 va escriure la seva primera novel·la llarga, La maroma, que li va valdre el premi Joanot Martorell. El 1960 va guanyar el premi Víctor Català de contes amb La sala d’espera, i el 1964 va ser mereixedor del premi Sant Jordi de novel·la amb La visita. Narrador ja consagrat, el 1982 va obtenir el premi Ramon Llull amb la novel·la Sala de miralls. El 1991 va guanyar el premi Pere Quart d’humor i sàtira amb Manual del perfecte escriptor mediocre, i el 1997 el premi Sant Joan de narrativa amb Testa de vell en bronze.

Entre els homenatges i distincions amb què va ser reconeguda la seva tasca ingent, destaquen la Creu de Sant Jordi que li va atorgar la Generalitat de Catalunya el 1986, «per la popularitat de la seva obra, i per la seva extraordinària tasca com a traductor al català d’obres estrangeres», i el Doctorat Honoris Causa, que li va atorgar la Universitat Autònoma de Barcelona el 2006 «per la seva tasca excepcional de traductor».