—… I un dels fenòmens menys coneguts d’algunes espècies de les falenes, o papallones de nit, és l’instint que tenen per a viatjar fins a terres llunyanes. Això és enigmàtic, senyora Miralpeix. Per exemple, l’Acherontia atropos, vulgarment anomenada «Calavera». La seva pàtria veritable és a les regions tropicals i subtropicals de l’Àfrica, però se’n va tot sovint cap el nord. Hom la troba al mar Mediterrani, i sembla que s’hi troba bé. Les femelles ponen els ous a les tiges de les patates. Per la seva naturalesa, diries que hauria d’hivernar a les regions tropicals i, això no obstant, sobreviu perfectament dins de l’hivern europeu. És un misteri. A més, l’Acherontia atropos és un veritable músic.
—Músic?
—Sí… Quan parlem dels insectes que emeten sons, ens ve al cap la Cicada plebeja, vulgarment anomenada cigala, o bé el Gryllus domesticus, el grill. Sota l’abdomen cònic de les cigales mascles hi ha un òrgan amb membranes que vibren i això els fa produir aquest so estrident i monòton que ja coneixem. El mateix passa amb els grills: els mascles freguen entre ells els seus èlitres.
—Els seus què?
—Èlitres: les ales interiors que serveixen per a protegir les posteriors. Però el crit de la «Calavera» és diferent: ve de dins. Si atrapes amb la mà una papallona d’aquestes, sentiràs com petits xiscles, que és la seva manera de protestar per l’empresonament. En realitat, se serveix de la trompa per a emetre una mena de xiulet. L’aire necessari per a cridar li ve de l’intestí prim. Criden així per allunyar-ne els enemics. Les crisàlides es formen sota terra, lluny de la llum i, per a arribar-hi, han de travessar tot d’obstacles, primer el capoll i, en acabat, un llit de terra espès d’uns 20 centímetres. Abans d’atènyer l’aire lliure, s’hi han hagut d’esforçar molt. El treball és feixuc.
—Deu ser per aquesta raó que se senten atretes per la llum.
—Segurament, encara que no és una interpretació gaire científica.
—Per a mi, aquesta mena de papallones no són sinó els borinots. I em semblen tenebrosos.
—Ja li he dit que no tenen res a veure.