companys, disciplina, la convocatòria fins al mes que ve, a la dreta, naturalment, a la tercera taquilla, mengem al mateix plat, no hi pot pas haver una camaraderia millor, et donaré una llista completa de tota la documentació, a formar, les sis, al poble ja tothom s’ha llevat, no badeu, hi ha examen, és clar, una cosa molt elemental, llegir, escriure, les quatre regles, cal repassar la taula de multiplicació, la de divisió, sumar i restar ja és diferent, formar part d’un cos, ser un cos, la solidaritat, l’uniforme, l’autoritat, els galons de caporal, tot això ajuda, no cal dir-ho, no t’ha de faltar pas la recomanació, formeu de dos, mans a l’espatlla del company que us precedeix, el braç ben allargat, cal aprendre a obeir amb promptitud, sense vacil·lacions, falten les pòlisses, a veure, el certificat de bona conducta, cap antecedent penal, afecte, molt bé, no sé com penses, tu, sempre obeint, obeint, sí senyor, aquí no passes gana, ja es veu que tu no saps, servei dia per altre si no hi ha emergències i els altres avantatges, triennis, cooperativa, plus de casa si no vius a la caserna, és una altra cosa, sergent vostè em pot orientar, tinent, a les seves ordres, sí, descans, també et podries quedar amb nosaltres, el tracte és bo, oi? i la cuina, sí, ja hi he pensat, però no m’hi acabo de veure, sempre a l’exèrcit, ja entenc, hi ha uns altres incentius, la paga, tot això, la facilitat d’ascendir, sí, sí, full de serveis excel·lent, és una escola de formació, la nostra, mil vuit-cents per dues-centes trenta-cinc places, ja cal que t’espavilis, voluntat no me’n falta, al capdavall de tot, allí t’informaran, les acadèmies t’ho faciliten, tenen el programa, estan especialitzats, en una paraula, tots els estalvis, però val la pena si així te n’has de sortir, no hi ha res de tan bonic, que et faci tan home, com la disciplina, mai no ho agrairé prou, doncs a mi com més de pressa em tornin a casa, tu tens ofici, ets de ciutat, sí, forner, el camp és una altra cosa, de jornaler, tu diràs, sempre hem estat jornalers, a casa, i arriba un moment que te’n canses, sí, senyor, a les seves ordres, els galons te’ls has guanyat per mèrits, a veure, tu, si ens fas una demostració del maneig del fusell, que aquests no hi pleguen res, atanseu-vos, apa, no dormiu, i al matí cop de corretja, diana, tothom al pati, a pixar a pas de cursa, no vull barbes ni clatells bruts, hores regulars, feina regular, potser sí que és monòtona, però és segura, gent de confiança, amb voluntat de servir la pàtria, val més l’expedient que la instrucció, mitja volta, up, a la dreta, up, sempre seràs ben vist, ben considerat, dempeus, el capità! hem fet uns homes de vosaltres i aquí també tots són homes, només volen homes, hi ha els drets d’inscripció, fem passar un noranta per cent dels alumnes, en un no res, per poc esforç que hi posis, seràs caporal, sergent, vint-i-quatre hores d’enfilada i vint-i-quatre a casa, sí, ja tinc relacions, em casaré de seguida, és clar que ho aprova, la guàrdia, la patrulla, el servei de protecció, cal passar per tots aquests exercicis, la preparació física, el maneig de les armes, són unes altres, pistoles, metralletes, i sí, també fusells, sempre impecable, camisa blanca, neta, l’uniforme ben planxat, els botons cordats, les sabates cirades, no són sabates, carallot! la primera renglera un pas endavant, aquest no es recorda que les botes també tenen talons, a l’hora de passeig et vull veure amb el raspall a la mà, sí, senyor, a les seves ordres, no, encara no han obert, de seguida, fugir de la misèria, del sol, de la soledat, mai no estàs sol, ara, per l’alçada una mica justet, això sí, la qüestió és arribar-hi, no m’han fet cap observació, l’examen, mèdic perfecte, els pagesos som gent sana o la dinyem de criatures, dos germans, noi i noia morts de bolquers, a prova de bombes, doncs, únicament els nervis, una mica de nervis, com tots, al moment de veure’t davant del paper blanc, però cap no és minyó de gaire lletra, aquí, cartes a la família i para de comptar, fes bondat, en faig, em penso que els superiors m’estimen, els agrada que tinguis esperit de servei, el sergent ho diu, i més en necessitaré ara, amb l’uniforme nou, presenta’t al capità, tots ens presentem al capità, i després la formació, quatre paraules, puntals de la pàtria, orgull de l’uniforme, una vida digna, tots camarades, bons nois, les noies que et miren, tothom et mira, al poble, com si no gosessin parlar-te, la tornada amb camió, com en cridar la teva lleva, vosaltres, veniu, el caporal d’intendència, al magatzem, i la guerrera gran, els pantalons petits, tothom cosint, canviant, d’aquí a mitja hora es passa revista, tot a toc de campana, amb precisió, a toc de corneta, vaja, no oblidar res, ser el primer a formar, ni un sol dia de calabós, que diguin del llepaculs, s’emborratxen i tot, no gràcies, menjar calent, dormir en un llit amb llençols, sense maldecaps, tot t’ho diuen, tot està previst, no ets tu sol qui descobreix que som una gran família, ara més, tots triats, seleccionats, els escollits, aviat no t’hi trobes, de paisà, de civil, una vida dura, severa, circulin, si els plau, els papers, també els de la dona, la xicota, el control necessari, no, ningú no ha estat a la presó, afectes, el certificat del rector, com a gent de missa, no gaire, però honrats, bona conducta, un germà una mica inquiet, a Amèrica, ja s’ha mort, tenia quinze anys més i el van matar en una baralla, en una taverna, no ho saben, no és culpa d’ella, meva, o dels pares, el vist i plau, responsabilitats sobre responsabilitats, sempre a punt, disposat, puc ascendir, t’afines, lectura de les ordenances, més val que les sàpigues de memòria, una vida encarrilada, amb drets i deures, fes sempre el teu deure, sense flaqueses ni condescendències, eres un cul de terròs i ara, ja ho veus, sí, senyor, a les seves ordres, immediatament, amb la mateixa energia, la mateixa decisió, has escollit per sempre, no et creguis però que la disciplina serà com aquí, potser per descoratjar-me, perquè em reenganxés, no em fa por, sí, ja ho veig, ets un noi que sap on va, el que vol, falta gent com tu, i als cinquanta anys, tan lluny encara, ja ho saps, sempre trobareu lloc, i la paga, la paga, no sé què pensen tots aquests desgraciats, pagesos sense terra, manobres, sempre d’una banda a l’altra, amb fam a les dents, ajupint l’espinada, sí amo, no amo, no ho entens