i també la tolerància, no pas general, amb què s’accepta que visqui al barri el funcionari prou humil o servicial, allí, per orientar els ciutadans pels laberints del paper imprès, oficial, quan és l’hora del cens, de renovar contractes d’habitatge, d’elevar súpliques a l’autoritat de la qual és el representant oficiós quan es treu l’uniforme, a casa, i omple personalment els formularis abans d’assenyalar l’indret precís on firmaran els interessats, sempre els mateixos, perquè hi ha una mena de trinxera que deixa a l’altra banda els caps de colla de la intolerància, no pas negligible, amb què es nega el dret d’habitar el barri a l’uniformat prou altiu o fatxenda, allí, per afeixugar els veïns amb penyores o sermons quan busquen brega per les cantonades, es fiquen en llits que no els pertanyen o tornen a casa amb objectes robats que ofenen la llei, de la qual és l’encarnació quan encara no s’ha tret els arreus i, amb mà dura, reprimeix el desordre abans de procedir a fer detencions, sempre les mateixes, perquè hi ha una mena de trinxera a la banda d’ací de la qual s’ajunten els partidaris de l’autoritat, no pas infal·lible, amb què els interessats investeixen el funcionari prou hàbil, allí, per fer els ulls grossos quan l’ofensa és petita, privada, i no altera perillosament l’ordre que ell és l’encarregat de mantenir tant si va amb uniforme com si se’l treu quan vol fer fer les paus als veïns, sempre els mateixos, perquè hi ha una mena de trinxera que separa els pacífics del violents que no respecten normes de convivència, no pas perfectes, a les quals pretén de subjectar-los l’uniformat prou condescendent, allí, per tolerar les infraccions dels amics si saben dissimular-les i no en fan una qüestió pública, sempre la mateixa, perquè hi ha una mena de trinxera que divideix els ciutadans entre addictes i enemics d’una situació, no pas justa, que defensa el funcionari prou decidit, allí, per procedir a totes les denúncies escrites que calgui, sempre les mateixes, perquè hi ha una mena de trinxera a banda i banda de la qual ressonen crits oposats, no pas gaire alts, que tenen sempre amb l’ai al cor l’home de l’uniforme prou atabalat, allí, per captenir-se amb arbitrarietat a l’hora de separar el gra de la palla, sempre la mateixa, perquè hi ha una mena de trinxera que fa difícils les confusions, no pas voluntàries, en què cau el representant oficiós del poder, prou afecte a l’estatu quo per no tolerar actituds immorals, sempre les mateixes, perquè hi ha una mena de trinxera que estableix d’una manera ben clara on comencen les actuacions pecaminoses, no pas comparables entre elles, que donen un mal nom als habitants del turó, sempre els mateixos, perquè hi ha una mena de trinxera que ningú no vol abandonar per uns motius de camaraderia, no pas a tota prova, que fan passar més d’una hora insomne al funcionari i l’empenyen a cercar l’esquerda per la qual introduir la discòrdia, sempre la mateixa, perquè hi ha una mena de trinxera que és la trinxera principal, ramificada a totes dues bandes, no pas amb regularitat, amb d’altres trinxeres secundàries que combaten per objectius lleugerament distints amb prou disgust de l’uniformat que es perd entre la proliferació cancerosa de faccions, sempre les mateixes, perquè hi ha una mena de trinxera encara més ampla entre ell i tots els veïns que mai no han lluït les ensenyes de l’autoritat, no pas sempre visibles, i no saben, doncs, quan i com cometen una falta, sempre la mateixa, perquè hi ha una mena de trinxera que fa més nosa que servei i ofusca els ciutadans d’un cantó i de l’altre amb gran ira del servidor del bé públic, que sovint s’ha de quedar a casa, no pas tranquil·lament, mentre fora impera un modest caos arremolinat cap a les cantonades, sempre les mateixes, perquè hi ha una mena de trinxera que zigzagueja pel poblat i va recollint en costats antagònics, no pas permanents, els homes i les dones que, segons la banda a què pertanyin o com bufi el vent, saluden o neguen la paraula al funcionari turmentat que de cop i volta surt a fer quatre crits, sempre els mateixos, perquè hi ha una mena de trinxera que el foraster no sabria veure, i és ben real cada cop que algú alça un front cellajunt o somriu, no pas obertament, en ensopegar-se amb algú altre que ha estat sorprès en conversa amb l’home d’ordre, els seus familiars o els seus coneguts, sempre els mateixos, perquè hi ha una mena de trinxera que ben pocs franquegen d’un salt, i encara ho fan per conveniència, no sempre ben entesa, no pas per una simpatia que el servidor juramentat no pot inspirar sí no reparteix favors, sempre els mateixos, perquè hi ha una mena de trinxera que ha convertit el barri en un campament, no pas disciplinat, i els veïns en soldats garneus que es fan la traveta sense demanar permís al representant de l’ordre prou infeliç per ser, allí, una joguina entre les mans dels predilectes i dels desdenyats, sempre els mateixos, perquè hi ha una mena de trinxera que parteix el turó en dues meitats, no pas iguals que el funcionari voldria reunir, conciliar, sense aconseguir-ho, amb una alternança de mots amables i de maltractes, sempre els mateixos, perquè hi ha una mena de trinxera que ara fins i tot passa per la casa, per la llar