Es pot entrar per qualsevol porta, naturalment, de les tres que hi ha als magatzems, però cal passar per força a frec del taulell dels objectes de regal, que ocupa una banda, o de la secció de perfumeria i articles de tocador, que ocupa l’altra. Entre els extrems oposats de totes dues hi ha l’escala que baixa al subsòl, íntegrament destinada a coses de la llar, i l’escala ascendent que, de tram en tram, s’enfila fins al sisè, el darrer de l’edifici, on es poden comprar peixos, tortugues, esquirols, cadells de gos i d’altres pets cobejats per les mestresses de casa que, d’una manera o altra, han d’entretenir les esperes a la llar.

Entre la planta baixa i la segona, en la qual s’exhibeixen tota mena de peces de roba femenina, des d’un abric de pells siberià fins al bikini més abreujat, l’escala gairebé sempre és plena de gom a gom. Hi ha clientes de totes menes, joves, madures i velles, boniques, corrents i lletges, boterudes, ben bastides i aplanades com una post; totes baixen al segon pis i s’escampen per la planta.

De primer criden l’atenció els maniquins, tots, sense excepció, de línies agradables i en diferents estadis de despullament; un crescut tant per cent només duu bragues i sostenidors, però d’altres mostren salts de llit, negligés, bates, vestits, conjunts jaqueta-pantalons, jerseis i blue-jeans, maillots i dues peces, faixes, panties, subjectalligacames, mitges, mitjons, sabates, botes fins a mitja cama o fins més amunt dels genolls…

Al fons, a la dreta, hi ha l’indret destinat a la venda de roba interior; són tres formacions de quatre taulells cadascuna a l’interior del quadrat de les quals despatxen les venedores, totes joves i vestides amb l’uniforme de l’empresa: una bata negra, llustrosa, amb ribets blancs, que pot ser més curta o més llarga, segons ho recomani la moda. Entre dos dels quatre taulells, de llargària desigual, queda un espai breu que permet a les noies d’entrar i de sortir del reducte cada cop que els cal atansar-se a la caixa, situada a l’angle de darrera, o acompanyar una clienta als emprovadors, que s’obren a la paret lateral.

S’hi pot penetrar per tres portes separades per tot de lleixes on s’amunteguen ordenadament, en capses i bosses, més peces de roba interior i protegides per unes cortines de vellut blau fosc. Dins, però, totes les cabines es comuniquen; n’hi ha tres rengleres de tres, des de l’envà cap al passadís del fons, i cinc més a l’altra banda d’aquest corredor, disposades en angle recte amb les primeres.

Cada cabina té una porta corredora que, si es vol, es pot tancar per dins amb una balda, si bé són poques les clientes que en fan ús. L’interior, amb les parets recobertes per una mena de plàstic de color crema, conté un mirall de tres cossos, dos dels quals, els laterals, es poden inclinar a voluntat, un penjador, un tamboret-banqueta entapissat d’escai i una tauleta molt prima, d’una sola pota, amb un cendrer; el terra és encatifat.

Hi ha clientes d’anys que no hi han entrat mai; d’altres s’hi passen hores amb la porta entreoberta perquè les dependentes els puguin anar donant les peces que han escollit. N’hi ha que no toleren cap presència mentre es vesteixen i es despullen, i d’altres que s’hi tanquen amb les amigues o, més rarament amb la dependenta, perquè volen que algú altre vegi com els cau la roba.

Sempre hi ha una porta o altra que s’obre o es tanca, sempre hi ha una dona o altra que es treu una peça o se la posa, sempre hi ha dones que entren i surten i dependentes que corren, sempre hi ha algú que truca a les cabines ajustades i algú que respon, sempre hi ha una mica o un molt de carn exposada…

Gairebé sense interrupció, una dona o altra abandona una cabina a la qual penetra una altra dona que potser ja esperava al passadís, o fora, prop de les cortines de vellut que protegeixen la intimitat d’una zona servida exclusivament per venedores i totalment prohibida al personal masculí, inclòs l’encarregat de la secció.

Dins, es respira una atmosfera espessa i olorosa de perfums i de secrecions corporals que han anat impregnant les parets des del dia de la inauguració, una atmosfera que, cada cop que se separen les cortines, es vessa a l’exterior, si bé no prou per aclarir-la, puix que cada nova clienta que hi penetra hi afegeix la seva pròpia olor de femella rentada i perfumada, o bruta, o menstruant.

I aquí, algú com l’Emma pot trobar algú com la Conxi.