PRÒLEG (a l’edició del 1972)

No solament els nostres lectors, sinó també tots els catalans que segueixen, ni que sigui de lluny, el moviment literari i cultural del país, coneixen el nom de Manuel de Pedrolo i no ignoren el pes enorme de la seva obra vasta, perseverant, conscienciosa, coherent, moderna i sens dubte admirable. Cal recordar que des del començ de la seva carrera literària, fa poc més de vint anys, el nostre escriptor —exemple esclatant de fidelitat estricta i heroica a la seva llengua— s’ha vist publicats, en xifres rodones, trenta títols de prosa narrativa —sobretot grans novel·les—, i que en guarda altres tants als seus calaixos: tots a punt d’anar a la impremta, no han pogut vèncer, ara per ara, uns certs empallegaments. I no oblidem tampoc la seva obra dramàtica —una dotzena mal comptada de peces—, en la qual tothom reconeix l’aportació catalana més vàlida als corrents renovadors del teatre mundial.

La novel·la inèdita de Pedrolo que avui presentem, INTRODUCCIÓ A L’OMBRA, entra de ple al camp de l’absurd, si més no en aparença. Ens ofereix, gairebé de bursada, una situació fantàstica el patetisme de la qual és refrenat per un tractament rigorosament realista i per la minuciosa lucidesa de la víctima, empresonada en un cercle sense fissures, en una solitud inexorablement geomètrica. Una acció monolítica, que no admet progrés ni mutació, a penes amenitzada pels ressons de la vida dels de «fora», absorbeix totalment la narració i l’enfonsa en un clima agònic que molt aviat domina també el lector i l’acompanya fins al desnuament.

Heus aquí una nova mostra, ben significativa, d’un dels vessants de l’art narratiu del nostre autor, un novel·lista que ha investigat i practicat les tècniques més diverses i l’obra del qual, encara en plena creixença, pot ésser considerada com una «comèdia humana» sui generis, referida a les nostres darreres dècades.