No seria un servidor fidel dels interessos de la comunitat si ara, un cop acabada la missió que em fou confiada, no assenyalés alguns errors l’esmena dels quals pot contribuir en el futur al millorament dels nostres serveis. No hi ha dubte de l’encert que presidí la decisió de situar els funcionaris encarregats de certes investigacions especials en els veïnats susceptibles de proporcionar una informació que, a la llarga, pot menar al descobriment dels elements subversius i a la posterior desarticulació dels moviments clandestins un cop assegurada la seva existència. La meva experiència, però, demostra que, ja des del primer moment, cal permetre que el funcionari confiï a la seva muller (o als familiars que amb ell conviuen) la naturalesa exacta d’una col·laboració que pot tenir resultats funestos quan és prestada sense suficient coneixement de causa. No n’hi ha prou amb unes orientacions de caràcter general que, de fet, es limiten a aconsellar l’establiment d’una relació amical amb les persones suspectes d’activitats il·legals o en contacte amb altres persones al marge de la normal convivència ciutadana. En el cas concret de l’afer que ara reclama la nostra atenció, una insuficiència de dades combinada amb el caràcter particularment susceptible i exaltat d’un dels suspectes, creà una situació inicial violenta totalment contrària a la nostra finalitat. Va caldre, doncs, que, en ús dels poders discrecionals que em foren concedits en aquest estadi experimental, em franquegés amb la meva muller, en aquell instant greument ofesa per la conducta de l’esmentat suspecte, per tal d’animar-la a un canvi d’actitud que, segons totes les aparences, ens hauria proporcionat l’èxit perseguit sense la interferència d’altres serveis especialitzats que de primer amenaçaren i després han destruït la nostra obra, prou difícil i laboriosa, per no dir sacrificada, atès l’error inicial d’enfocament.

Em refereixo a la BIF, la qual, per ignorància o obedient a aquest esperit d’independència que la caracteritza des de la seva fundació, situà dos dels seus agents a la llar dels suspectes quan les nostres investigacions tot just havien començat. No cal dir com això ha complicat la nostra tasca, sobretot quan l’actuació de la Brigada d’investigació Familiar incidia en un terreny ja treballat pels serveis AB de perquisició domiciliària, la intervenció dels quals, si bé necessària, tampoc no contribueix a crear un clima idoni que faciliti el treball d’una missió com la que se’m confià. Ens hem hagut d’enfrontar, per tant, amb greus problemes que no havíem previst, alguns d’ells perfectament evitables si s’aprofiten els ensenyaments de l’experiència i d’altres que cal preveure però ja no tan susceptibles d’una solució a priori, com el que ens ha presentat la decisió del matrimoni suspecte de desfer-se dels agents Brelan i Ornisa, decisió que ha menat a la detenció dels culpables en un moment particularment inoportú, quan a la fi la meva muller havia aconseguit de captar-se la confiança de l’anomenada Sera i ens preparàvem a tenir notícies concretes i fidedignes del parador de l’escàpol Joli i d’altres elements que poden haver-se-li reunit des que abandonà la seva llar amb la família.

Ben cert que el fracàs de la missió, atribuïble a les causes esmentades, no ha estat absolut gràcies a la ràpida intervenció nostra arran de l’arrest dels criminals i a l’escorcoll minuciós a què sotmetérem el pis, on fou descobert un manuscrit, mena de relació d’esdeveniments iniciada pel condemnat Dom i continuada per Sera on, entre altres coses d’interès als nostres serveis i a la seguretat de l’estat en general, es troben algunes clarícies que poden conduir a la detenció de Joli, actualment refugiat en un establiment oficial no precisat, on cal comprendre que s’apleguen els components d’un nucli de resistència. El mateix manuscrit assenyala que, a part dels detinguts Sera i Dart, una germana de la primera, Lona, recentment alliberada després d’un període de reclusió per activitats antisocials, es troba en possessió de l’adreça de l’establiment en qüestió. No cal insistir sobre la necessitat de retrobar aquesta noia per tal d’interrogar-la en l’eventualitat que els assassins dels agents Brelan i Ornisa es resisteixin a declarar. Tot amb tot, sóc d’opinió que tenim prou elements en mà per procedir en un terme breu a la desarticulació d’aquest focus subversiu.

Reitero, per acabar, la conveniència d’estudiar una connexió més articulada entre els diferents serveis, en primer lloc entre els del nostre grup i els de la BIF, atès que…