MARIA BARBAL i FARRÉ (Tremp, 1949) és una escriptora catalana. Llicenciada en Filologia Hispànica per la Universitat de Barcelona, es va donar a conèixer amb la novel·la Pedra de tartera (premis Joaquim Ruyra 1984 i Joan Crexells 1985), una obra d’èxit que s’ha reeditat diverses vegades. Aquest llibre obre un cicle novel·lístic amb el Pallars nadiu de l’autora com a punt de referència, que també integren Mel i metzines (1990), Càmfora (premis de la Crítica 1992, Crítica Serra d’Or 1993 i Nacional de Literatura 1993) i País íntim (premi Prudenci Bertrana 2005). La seva obra com a novel·lista també comprèn els rellevants títols Escrivia cartes al cel (1996), Carrer Bolívia (1999), Bella edat (2003), Emma (2008), En la pell de l’altre (2014) i L’amic escocès (2019). Després del seu brillant debut com a autora de narracions amb La mort de Teresa (1986), ha publicat els volums de relats Ulleres de sol (1994), Bari (1998), La pressa del temps (2010) i Cada dia penso en tu (2011). La seva obra ha estat traduïda a llengües com l’alemany, el castellà, l’italià, el francès, el portuguès, l’aranès i l’asturià, entre d’altres. El 2010 va ser guardonada amb el Premi Trajectòria de la Setmana del Llibre en Català, i l’any següent, el 2011, amb la Creu de Sant Jordi de al Generalitat de Catalunya.