Invitació per a fer tres viatges en el temps a la recerca de tres històries molt divertides

Haureu vist, si heu seguit les aventures i desventures d’en Roc Pons, que aquesta història es belluga en dos moments separats per una pila d’anys; exactament, dos-cents seixanta-sis anys (si ho comptem des del 1980).

M’imagino que la història que no coneixia en Roc, el setge de Barcelona que culmina l’onze de setembre de 1714, vosaltres sí que la coneixeu. Per tant, no en parlarem. Si algú no en sabia res, que s’escarrassi per assabentar-se’n. Fa?

D’allò que sí que m’agradaria parlar és d’un parell o tres de detalls que surten en el llibre, una mica de passada, però que són interessants perquè tot parlant-ne haurem de fer una mena de viatge especial.

1. Història d’uns cognoms

El protagonista, en Roc, es diu Pons de cognom. Potser algú de vosaltres també se’n diu. Ara bé: fixeu-vos que quan la mare d’en Pere el veu el primer cop, el reconeix com a membre de la família de ca la Marina —ja sabem com s’hi assemblava!— i diu: «Sí, com es diuen els de ca la Marina… Una cosa com Pons o Ponç, oi?».

Potser algú de vosaltres s’haurà pensat que aquesta manera d’escriure’l, «Ponç», era una distracció del tipògraf. Doncs no; i ara ho explicarem.

La gent solem viure posem-hi setanta o vuitanta anys, oi? Però el cognom que portem al damunt ens sobreviu i passa als fills, als néts, als renéts… I ens ve dels pares, dels avis, dels besavis…, de molt lluny. Però com que durant molt de temps quasi ningú no sabia escriure, els cognoms i els noms es traspassaven de boca en boca. Fins que un dia o altre s’han fixat per escrit. Però s’ha donat el cas que, perquè els que els escrivien no en sabien prou, molts d’aquests cognoms han quedat escrits incorrectament i han anat traspassant aquesta incorrecció fins als nostres dies.

La mare d’en Pere deia «Ponç». Però com que «Pons» sona igual que «Ponç», vet aquí que algun escrivà eixerit el va convertir en Pons (o Ponz!) en el moment d’escriure’l.

El nom Ponç ve del llatí Pontius, que era un nom de persona. Avui, aquest nom, convertit en cognom, s’escriu sempre «Pons». Això, dèiem, ha passat amb molts cognoms:

Ferrer ha passat en alguns casos a Farré.

Soler ha passat en alguns casos a Solé.

Cabrer ha passat en alguns casos a Cabré.

Perquè en el lloc on vivia aquesta gent, la «r» final no es pronunciava. I en el cas de Ferrer-Farré, a més, perquè a molts indrets la «e» i la «a» àtones —que no tenen accent— sonen exactament igual.

Vejam ara si sou capaços de repassar el vostre propi cognom i els dels vostres companys per si hi trobeu algun fenomen semblant al que ara hem plantejat. Com que sou prou espavilats, aneu a la biblioteca del barri o del poble on viviu i demaneu un llibre amb el qual pugueu estudiar l’origen del vostre cognom. Us hi podeu divertir molt.

2. Història dels motius

Una altra cosa: la família antiga d’en Roc, tot i dir-se Ponç, és coneguda com «els de ca la Marina». Per què?

Durant molt de temps, això dels cognoms no ha funcionat com fins ara. La gent tenia un nom de pila: Benet, Manuel, Elvira, Sergi… I per a distingir un Sergi d’un altre Sergi, calia afegir-hi aclariments com ara aquest: «En Sergi de cal Mateu», o bé «En Sergi de cal Coix» (perquè l’amo es diu Mateu o bé perquè l’amo o algun avantpassat que s’havia fet famós era coix…).

És a dir, es deia el nom de la persona i el nom de la casa pairal. I aquest segon nom, amb el temps, pot haver passat a convertir-se en cognom. Val a dir que no tots els cognoms s’han format així. N’hi ha que provenen de l’ofici d’algun avantpassat (Ferrer, Pastor, Fuster…) o que indiquen la procedència de l’avantpassat (Vigatà, Castellà…). Hi ha molts altres casos que ara no podem explicar per no fer-ho massa llarg.

Retornem al nom de la casa (cal Mateu, cal Coix…). Hem dit que amb el temps es pot arribar a convertir en cognom de les persones que hi viuen. Ara bé: a còpia d’anys, el nom de la casa i el cognom de la gent que hi viu pot ser el mateix. Vegeu l’exemple:

Si en Martí de cal Ponç es casa amb la Isabel de ca la Marina i va a viure a ca la Marina, els fills d’en Martí i la Isabel es diran:

Joanet Ponç de ca la Marina

Joaneta Ponç de ca la Marina

Tindran el cognom de Ponç, però conservaran el motiu de «ca la Marina» perquè hi viuen. Això és el que passava als parents d’en Roc Pons, que eren de Barcelona, com ell. Avui, a Barcelona s’han perdut gairebé tots els motius i només queden els cognoms.

Si viviu en un poble, és fàcil que conegueu un cabàs de noms de famílies, de motius, que no coincideixen amb els seus cognoms. Vejam si en feu una llista. Si sou d’una ciutat, on els motius ja s’han perdut, afanyeu-vos a buscar exemples trets de pobles amb els quals estigueu en contacte. Penseu que hi ha motius realment divertits: ca la Piga; cals Burros; ca l’Indi, cal Manetes…

3. Història dels teus avantpassats

En Roc Pons era un xicot de Barcelona. Per una d’aquelles coses que passen, va conèixer els seus avantpassats, que també eren de Barcelona. En sabeu alguna cosa, dels vostres avantpassats? Potser tu ets de Manresa, posem-ne per cas, però ton pare és de Calaf. O el teu avi és de Súria. O has nascut a Alfarràs, però vius a Viella i ta mare és d’Almacelles.

Investigueu una mica l’origen dels vostres pares, avis, besavis (pregunteu-los i feu-los gratar la memòria) i ja veureu com en molts casos sortiran a relluir noms ben diferents de poblacions. I, a més, com que no es tracta d’anar a buscar si som fills o néts de prínceps, anant seguint la història de la família us trobareu gent que ha treballat en els oficis més diversos.

Ara que estic parlant d’això, recordo que el meu pare em va explicar les aventures —que van ser moltes— d’un besavi meu. I sabeu quin ofici tenia aquest avantpassat meu? Era daurador. Anava recorrent les esglésies de tots els pobles de Catalunya i repintava les imatges que el pas del temps descoloria. No és un ofici ben divertit aquest? I com aquest, en trobareu d’altres d’inimaginables avui dia.

Vejam si us en sortiu. Podeu construir, per a ordenar tota la informació que us donin, un arbre genealògic que vagi des del parent més antic que pugueu constatar fins a vosaltres mateixos. A veure si algú de vosaltres pot arribar a tenir notícies d’avantpassats, per què no, nascuts en començar el segle XVIII, que és l’època en què se situa la nostra història d’en Roc Pons.

Que viatgeu de gust i no us perdéssiu pas entre parents desconeguts de fa més de cent anys. Si us hi perdíeu, ja ho sabeu: agafeu paper i llapis i expliqueu-los com és un avió. No us creuran.