«He somiat amb Orfeu a la porta
oberta de l’Ombra.
Una absència d’espill ha devorat
els meus ulls ebris encar de mi-
rar-se en el maig turbulent de les
coses, plens d’abocar sobre el cel
tantes aurores del cor».

CARLES RIBA

«Vam sentir-nos aturats en un món
encantat. La mar era vidre de
gruix sense esquerdes ni trencs».

J. V. FOIX