VASECTOMIA PRECOÇ

Febrer

3 de febrer

La Marta diu que les persones que estan enamorades escriuen un diari. Però jo li he dit que escrivint diaris no es formen famílies. Clar que llavors ella m’ha recordat que només tenim tretze anys i que, potser, encara no és edat de formar famílies ni d’anar tan calent com vaig jo. També és veritat el que diu la Marta. Però és que últimament li han crescut molt les tetes.

4 de febrer

La Marta ha estat molt contenta, quan ha sabut que ja tinc un diari. Ara espero que diumenge vulgui venir al cine amb mi i, sobretot, espero que no m’aparti la mà, si jo l’hi allargo per sota el vestit. Avui som dimarts, tot just, i ja no sé què més puc escriure-hi, en aquest diari. Em passarà com amb l’agenda que el meu pare em va regalar per Nadal. Hi apuntava: a les 8, llevar-me; a 2/4 de 9, esmorzar; a les 9, col·legi… Fins que al tercer dia me’n vaig cansar. Jo me’n canso, de les coses.

5 de febrer

Aquest migdia, he esperat la Marta a fora l’institut. Li volia demanar per sortir amb mi. Però llavors l’ha vingut a buscar la seva mare i ja m’ha fet molta vergonya. Jo és que encara no he sortit mai amb cap noia. Només una vegada, a cinquè, anava per una nena que es deia Núria i ella em sembla que també anava per mi. M’ho va fer dir, un dia a l’hora del pati, per la Maria, la seva millor amiga. Però llavors els seus pares van marxar a viure a Barcelona i ja no ens hem vist mai més. A vegades, encara penso en aquell petó que li vaig fer un dia sortint de col·legi. Sobretot hi penso quan juguem a futbol i estic una estona sense que em passin pilotes. A partir d’ara, ja em trauré la Núria del cap. Només pensaré en la Marta. Però m’ha de deixar anar al cine amb ella.

A la nit, el meu pare ha vist el pòster de la Pamela Anderson que m’he penjat a l’habitació. Ell diu que aquesta tia no li agrada, perquè té les tetes de silicona. Però jo no sé què és la silicona. I, a més, a qui li ha d’agradar és a mi, no a ell.

6 de febrer

La meva germana no ha anat a col·legi. S’ha passat el dia plorant a casa, perquè es veu que li ha vingut la primera regla. A mi, m’ho ha dit la meva mare, perquè jo la veritat és que no he vist sang per enlloc. Ni tampoc he vist que li hagin crescut els pits. Jo em pensava que quan a les nenes els venia la regla, els creixien les tetes de cop. Però a l’Eva, no. L’Eva s’ha inflat tota ella. La meva mare li ha dit que això era normal, i que no havia de plorar perquè volia dir que s’estava fent una dona i que ara ja podia quedar prenyada. Això ja ho sabia jo des de fa temps. A la Marta no l’hi he demanat mai, però segur que també ja la té, la regla. Sort que només són uns dies al mes, perquè, si no, quin rotllo, quan anéssim al cine! O al bosc! Però en el bosc encara no hi he de pensar.

7 de febrer

Avui tinc una notícia bona i una de dolenta. Començaré per la bona. La Marta m’ha dit que sí, que vol sortir amb mi, però que no l’hi puc dir a ningú ningú. Trobo que ja no té tanta gràcia sortir amb una noia, si no ho pots explicar. M’agradaria que ho sabés en Raül. Es moriria d’enveja, ell que sempre vol ser el primer en tot. La Marta també m’ha donat un anell que li van regalar per la comunió. M’ha demanat que el guardi en un lloc ben segur; que, a partir d’ara, allò serà el nostre secret. Jo no he sabut què donar-li. Després, m’he atrevit a demanar-li si diumenge voldria anar al cine amb mi. I aquí ve la notícia dolenta: m’ha dit que no, que havia d’estudiar. Per mi, que és una excusa. Si tant m’estimés, ja estudiaria a una altra hora. Però, de moment, jo estic molt bé amb ella. No tinc cap ganes de tallar.

8 de febrer

En Roger ha vingut a casa a fer deures, però al final hem estat tota la tarda amb l’Internet. És una passada; està ple de ties en pilotes. Em sembla que hem trobat més de vuit-centes pàgines de sexe. L’únic, que n’hi ha moltes en què no ens han deixat entrar, perquè es veu que primer has de pagar. He imprès una foto de la Pamela Anderson. En Roger tampoc no sabia de què anava allò que em va comentar el meu pare de la silicona. La meva mare, sí, i després m’ho ha explicat. Es veu que és tot artificial. Que és com una gelatina que es posen les dones que volen tenir més pit, però que has de vigilar molt, perquè una vegada a una presentadora de televisió li van explotar els pits a dalt d’un avió. Jo no he anat mai amb cap avió, però ara ja no tinc el pòster de la Pamela Anderson.

Després, he sentit el telèfon i he corregut a agafar-lo pensant que potser seria la Marta, que s’havia pensat millor allò d’anar al cine. No ho era, la Marta; era en Pol, que també em convidava a veure una pel·lícula. Demà a la tarda. De moment, li he promès que no en diria res més.

9 de febrer

No n’havia vist mai cap, jo, de pel·li porno. Ara no me’n recordo, com es deia aquesta, però hi surten dones sense pèls al cony, que es passen el dia follant amb homes que tenen la tita molt llarga. Suposo que a mi ja em creixerà. Ja m’agradaria veure com la tenien tots aquests als tretze anys. El germà d’en Pol s’ha rigut de mi, perquè encara dic tita. Ell és més gran. Ja diu polla. «La polla, nen, això és una polla i mira quin suquet que treu». S’ha fet una palla a davant meu. I què! Jo també me l’he pelat. Però menys, això és veritat. Amb dos dits, només. Ell ja fa servir tota la mà. De fet, la pel·lícula era seva.

Tot això em sembla que no l’hi hauria d’explicar a la Marta. No sé pas si li agradaria. Ara que, havent-ho vist, a mi tampoc no sé si m’agradaria llepar-li la figa, com feien tots aquells homes. Ha de ser una mica fastigós, perquè per allà també surt el pipí, no?

10 de febrer

Ahir, quan me’n vaig anar a dormir, me la vaig tornar a pelar. Pensava en la pel·lícula. M’imaginava posant la tita (què dic la tita, la polla!) a la boca de la Marta. Llàstima que la Marta porti ferros. Al final, m’ha quedat la punta ben vermella. No sé si dels ferros o de la palla. Potser és que és dolent fer-s’ho dues vegades al mateix dia. M’he hagut d’eixugar amb el pijama, perquè no tenia cap mocador a mà. La meva mare ja tornarà a trobar «taquetes sospitoses», que diu quan em vol fer enfadar.

M’he adormit pensant si ella i el meu pare fan tot el que he arribat a veure a la pel·lícula. Tot, tot, no ho crec. El meu pare no en té pinta.

11 de febrer

Avui, hi ha hagut classe de gimnàs, però al final no hem anat a espiar les nenes quan es canviaven. Fins ara, ho havíem fet sempre; posàvem tres taules, una a sobre l’altra, i pujàvem d’un en un a mirar per l’escletxa que quedava entre la paret i el sostre. Un dia vaig veure la Laia, l’exnòvia d’en Roger, tota despullada. Està boníssima, però, a ell, li va fer tanta ràbia que jo l’hagués vist, que es va estar una setmana sense parlar-me.

De tot això ja fa molt temps, però si avui no hi hem anat, a espiar, és perquè acaben d’expulsar un tio de la classe dels grans. Es veu que va entrar al lavabo de les nenes, es va repenjar d’esquena a la porta i es va treure la polla perquè totes li veiessin. Nosaltres això no ho hem fet mai. Però estic segur que si la Marta sabés que les hem espiat quan es canvien, no em dirigiria mai més la paraula. Jo no penso dir-l’hi. I aquest diari tampoc no el llegirà, perquè ella, des del primer dia, que em va dir que els diaris són una cosa molt íntima.

12 de febrer

La Marta, a l’institut, no vol que parlem gaire, perquè la gent no sàpiga que sortim junts. Llavors el que fem és passar-nos paperets a l’hora de Mates, que és quan seu a davant meu. Avui fa quatre dies que surto amb ella i, la veritat, és que jo encara no hi veig la diferència, entre ara i abans. És igual d’avorrit, només que cada vegada em fa l’efecte que vaig una mica més calent, fins al punt que, aquestes dues últimes nits, m’ha semblat que sentia els meus pares cridant i movent-se com a la pel·lícula. La primera nit no en vaig fer cas. En canvi, ahir, mentre els sentia com estaven a punt d’aixafar el llit, vaig aprofitar per tancar els ulls i pelar-me-la. Però aquesta vegada, vaig tenir temps de treure un mocador del calaix, de tirar-me el pijama cap amunt i de posar-me’l a la panxa per no tacar-me. Quan vaig acabar, el meu pare ja roncava, em sembla.

Avui també estic content perquè he trobat un llibre a casa que pot ser la meva salvació: es diu Estimada Marta i són tot versos escrits a una noia que es diu Marta. Ja n’he copiat un per enviar-li demà. Espero que no s’ho agafi malament. I si no, és el seu problema: «Ara és l’instant del risc i del delit. Et beso, Marta, els pits i allargo el bes. Vols venir al cine, diumenge?». Això últim ho he afegit jo.

13 de febrer

Cada dia em llevo trempant. Vaig al lavabo, faig un pipí i ja se m’abaixa. A en Roger, li passa el mateix. Però avui, quan he acabat de pixar, encara em durava la trempera. M’ha semblat que era un bon pressentiment, que la Marta em diria que sí d’anar al cine.

I m’ho ha dit. Ha contestat el meu paperet amb un altre paperet. No ha tardat ni un minut. En el seu, hi havia un cor molt gran, de color verd, i a dins un sí, de color vermell. En un racó del paper, i escrit amb blau, em demanava quines pel·lícules feien. Jo li he dit que no ho sabia i ella m’ha contestat que així perquè en tenia tantes ganes, si no sabia ni les pel·lícules. Jo ja no li he tornat resposta, però he pensat que aquesta tia no havia entès res. He quedat que a les quatre seria a la cantonada de casa seva. M’agradaria que anés vestida com avui. Amb faldilla.

Demà és divendres. No sé quina festa deu ser, però es veu que no tenim cole. Li havia dit a en Roger i a en Pol que vinguessin a casa, que tornaríem a entrar a Internet per trobar més pàgines de sexe. Però el meu pare m’hi acaba d’enganxar, entrant-hi jo sol, i m’ha castigat amb una setmana sense ordinador. He estat a punt de dir-li que ahir el vaig tornar a sentir amb la mama. Ser petit és un rotllo. I diumenge encara queda molt lluny.

14 de febrer

En Pol és una mina. Avui ha agafat el diari del meu pare i ens ha ensenyat on eren les pàgines dels anuncis sexuals. Jo, ell 1 en Roger ens hem passat la tarda estirats al terra de la meva habitació, llegint anunci per anunci. Tot plegat un deia: «mira aquest, mira aquest», el llegia en veu alta i els altres rèiem. Jo, a vegades, no sabia ni de què reia, perquè hi havia moltes paraules que no havia sentit mai a la meva vida. O moltes abreviatures, que no sé què són: «Nina. Fr. a pèl, b.n., grec, Pl.d.g.p., enem., copro., puny amer., vibr. inflab». Aquest, per exemple, no el deu entendre ni el germà d’en Pol.

Al final, com que a casa no hi havia ningú, hem trucat a un dels números que posava allà. «Sexe en 30 segons», deia, i, a darrere, hi sortia un número de telèfon molt llarg. Però en comptes de 30 segons, almenys hi hem estat 30 minuts. No m’ha agradat gaire. Hi havia una dona que explicava que se la follaven primer per davant i després pel darrere, mentre ella encara li llepava la polla a un altre. Si fa o no fa, el mateix que a la pel·lícula de l’altre dia. I, tant per tant, m’estimo més veure-ho. A més, quan tenies el telèfon tu i començaves a excitar-te, venia un d’aquells dos i te’l prenia. En Pol em sembla que és l’únic que ha tingut temps de fer-se una palla.

15 de febrer

Ja veig a venir que avui em costarà dormir. Quan demà em llevi, només faltaran cinc o sis hores per anar al cine amb la Marta. M’he imaginat la situació cinquanta mil vegades, però segur que ella encara està més nerviosa que jo. No tinc ni idea de què pot passar. Jo crec que per fer-li morrejades, no em dirà res; i per grapejar-li els pits, segur que tampoc. A la figa, veus, ja em costarà una mica més. Però el meu objectiu ha de ser fotre-li mà per dintre. A tot arreu. Tan sols per la paciència d’escriure cada dia aquest diari, jo crec que ja m’hauria de deixar. De moment, la meva mare ja s’ha enfadat amb mi perquè li he fet planxar uns texans, un dissabte al vespre. Però és que jo volia aquells per demà. Són els únics que van amb cremallera. Tots els altres porten botons i és un rotllo descordar-los.

Aquesta tarda ens hem trobat en Raül a les màquines. Ens en rèiem, d’ell, perquè semblava que portés un tamagotxi, com el de la meva germana. Però no ho era, no, com el de la meva germana. Era el tamagotxi del sexe, que val 80.000 pessetes i que li ha portat el seu cosí de Nova York. No és més xulo perquè no s’entrena, pobre nano. Es veu que a aquest tamagotxi li has de donar menjar, l’has de portar a dormir i, quan en té ganes, també te l’has de follar. I a mi què, els tamagotxis del sexe! El que no sap en Raül és que jo demà aniré al cine amb la Marta. Ella i jo sols. I mentrestant, ell, vinga a follar-se la maquineta.

Ara mateix deixaré la llibreta i apagaré el llum. Però avui tinc un dubte: no sé si és millor pelar-me-la o no.

16 de febrer

La meva germana acaba d’entrar a l’habitació, descalça i amb pijama. Diu si jo també estic sentint el sorollet que fan els papes. «Clar que el sento —contesto—, però fes el favor de marxar d’aquí, que tinc ganes d’estar sol». He d’escriure tot el que m’ha passat avui i no sé ni per on començar.

El cine ja fa unes quantes hores que s’ha acabat. Em poso la mà als calçotets i encara me’ls noto una mica molls. M’acosto els dits al nas i sento una olor que, per força, ha de ser de la figa de la Marta. La veritat és que no em puc queixar. Ha anat més bé del que em pensava. Ara no em sap cap greu haver-li dit que no, a la Laia, quan m’ha trucat aquest matí. M’invitava a anar a casa seva a la tarda, perquè els seus pares no hi eren. No sé què devia voler, però m’ha vingut al cap el dia que la vaig veure despullada després de la classe de gimnàs. Abans de sortir amb en Roger, la Laia tenia fama de deixar-se tocar les tetes fàcilment.

A les quatre en punt, la Marta ja estava a sota casa seva esperant-me. De lluny, ja he vist que no anava amb faldilla. Hem caminat fins al cine sense dir res i, un cop a la porta, hem fet un tracte: ella triava la pel·lícula i jo triava la fila on havíem de seure. Els primers deu minuts se’ls ha passat amb els dos ulls clavats a la pantalla i amb un pot de crispetes a davant dels pits. Com la carpeta de l’institut, que sempre se la posa aquí, també. Era impossible entrar per enlloc. Per un moment, li he posat la mà a la cuixa i he pensat en la Laia.

Però el pas de les crispetes a les pegadolces ha sigut clau. Ens hem fet els primers petons amb llengua (avui no duia ferros) i he començat a pujar la mà cap als pits. Dos cops me l’ha apartat quan gairebé ja hi era, però, a la tercera, he vist que tancava els ulls i no deia res. M’he estat una bona estona tocant-li les tetes per fora. Les té grans i toves. Quin gust! Això segur que no és silicona! A la que he pogut, li he entrat la mà per l’escot de la brusa, primer per sobre els sostenidors i després per dins. Ben bé al costat del mugró dret, em sembla que era, hi he trobat una coseta prima i llarga. L’he resseguit tota, d’una punta a l’altra, i he vist que era un pèl. Aquest descobriment m’ha fet perdre un quart d’hora preciós, perquè la Marta m’ha tret la mà de cop, s’ha cordat un botó més de la brusa i ha recuperat el pot de crispetes. Jo, mentrestant, he tornat a pensar en la Laia.

Em feia por que la pel·lícula s’acabés de cop. Per això, després que la Marta deixés les crispetes, no li he donat ni temps que s’espolsés. Li he agafat una mà i l’he començat a guiar amunt i avall de la meva cuixa. A la que he notat que ja trempava, l’hi he col·locat la mà, per dins els pantalons, a sobre la meva polla. He provat de deixar-la sola, però si jo treia la meva mà, ella també treia la seva. Al final, jo mateix l’hi he anat movent amunt i avall, fins que m’ha donat molt gust i he notat els calçotets ben molls. Després, ella m’ha abraçat. No sé sí em volia dir alguna cosa o és que es volia eixugar amb el jersei.

L’últim tros de pel·lícula me l’he passat amb la mà tocant-li la figa per fora les calcetes; per dins no m’ha deixat, encara. Quan em semblava que li trobava el forat, feia entrar dit i calcetes cap a dins i, un cop allà, m’estava una estona remenant-lo. De tant en tant, ella semblava com si es mossegués el llavi i llavors em treia la mà. Cada cop, en sortia una mica més xopa. Fins que al cine han obert els llums i hem fet el camí de tornada, un altre cop sense dir-nos res, pràcticament. A la cantonada abans d’arribar a casa seva, m’ha fet jurar que no explicaria res a ningú del que havia passat avui. D’acord. Però ara mateix faria venir en Raül a casa. L’obligaria a olorar-me els dits i a mirar-me els calçotets; què veiés tot el que hem arribat a fer la Marta i jo avui al cine.

17 de febrer

A l’institut, no es parla d’una altra cosa. Entre classe i classe, o a l’hora del pati, tothom demana detalls, tothom vol saber-ne més. Tothom menys jo. A mi, no em fa cap falta. Ahir en Raül es va follar la Laia. Aquest tio és un fill de puta. I la Laia, pitjor, la Laia és una guarra. Com pot trucar-me, a mi, i després anar-se’n amb aquell imbècil? Sort que ella no ha vingut avui a classe, perquè li hauria dit de tot.

En Raül s’ha passat el dia fent campana al bar. El voltaven tots els seus amiguets, que anaven escoltant com l’altre els explicava que això era una passada, que era al·lucinant i que ho havien de fer ja. A l’hora del pati, li ha faltat temps per venir cap allà on érem, jo i en Roger. Ens ha dit que si teníem ganes de follar que no patíssim, que quan volguéssim, ell ens podia deixar condons i el seu tamagotxi. I ho ha dit ben alt, per veure si ho sentia algú. I ens ha ensenyat la capsa oberta de condons, perquè la veiés tothom.

A sobre, amb la Marta ho tinc pitjor que mai. No em dirigeix la paraula des que avui, a classe de Mates, li he enviat un paperet per saber si algun dia podríem fer cosetes (ja no li he dit follar!) com en Raül i la Laia. Em sembla que se m’està acabant la paciència. Segur que en Raül no ha hagut d’escriure cap diari com aquest per follar-se la Laia. Ni el meu pare, tampoc, perquè ja el torno a sentir destrossant el llit amb la meva mare. Si trobo el moment, demà li demanaré, a la mama, què els està passant.

18 de febrer

Dues setmanes escrivint aquest diari i em sembla que m’he tornat boig. Avui ja no entenc res. Primera: la Marta ni em parla ni em mira a la cara, perquè es veu que està enamorada de mi. Això l’hi ha dit la seva mare a la meva quan s’han trobat aquest matí al mercat. I segona: els meus pares es passen el dia follant, perquè han decidit no tenir més fills. Això m’ho ha dit, a mi, directament, la meva mare, quan ha entrat a l’habitació com fa altres vegades, amb ganes de xerrar, i m’ha trobat inflant un condó de la caixa que ahir em vaig fer comprar pel germà d’en Pol. S’ha posat a riure i m’ha demanat perquè el volia, el condó. Li he dit que, per si un dia, podia fer el mateix que ara feien ells a totes hores.

I encara ha rigut més. I ha sigut llavors quan m’ha explicat que tot ve de la vasectomia que s’ha fet el meu pare. No l’havia sentit mai, aquesta paraula: vasectomia. Es veu que et tapen alguna cosa, que ja no pots tenir més fills. Ni amb la teva dona ni amb ningú més. No sé perquè, però quan ha dit això de fills, m’he imaginat la Laia embarassada. La veia arribant a l’institut amb una panxa que no li entrava ni pels pupitres. Llavors érem jo i en Roger els que rèiem.

Però la meva mare continuava parlant: que havia sigut una operació molt senzilla, que no li havia fet gens de mal al papa i que el millor de tot havia vingut després: el metge els ha obligat a fer vint-i-cinc polvos en dos mesos!!! Es veu que han de comprovar si ha quedat tot ben net. No m’estranya que els sentís a cada moment, si això és una passada! Pràcticament, vol dir un dia sí, un dia no.

Ara he pensat en mi i en la Marta. Concretament, en mi, en la Marta i en aquest ritme. Tot junt. I li he dit, a la meva mare, que em demanés hora per fer-me una vasectomia ja. Ella opina que sóc massa jove, i que, normalment, primer tens els fills i després ve la vasectomia. Però a mi què m’explica de fills! No m’interessen. Ni els fills ni tampoc aquesta merda de diari, que ara mateix penso deixar d’escriure. Jo el que vull és follar, mama, follar!