Bushido
«Si vols la pau, prepara’t per a la guerra».
Proverbi llatí
El bushido o «camí del guerrer» es desenvolupa al Japó entre els períodes Heian i Tokugawa, influenciat pel zen i el confucianisme, com un codi per a la classe guerrera i una forma de vida en la qual es posa èmfasi en la lleialtat, la justícia, el sacrifici, l’honor i la frugalitat.
Durant el període Heian, els guerrers que havien servit com a ajudants dels nobles van deixar de ser simples homes d’armes i van esdevenir una classe honorable de la societat. El bushido, una mena de formació ètica per als guerrers, lentament es va anar establint junt amb el feudalisme del període Kamakura.
Finalment, va arribar a ser una norma per a tota la societat.
En el seu esperit, l’individu s’havia de reconèixer com a part del tot i la seva conducta havia de prescindir del desig, a més de ser simple i clara, enfocada a les accions que havia de dur a terme. Algunes virtuts com la pietat o la lleialtat depenien del sentiment d’humanitat i honor del propi guerrer.
El samurai, en seguir el bushido, estava preparat per sacrificar la seva vida en la batalla alhora que cultivava el seu esperit durant els temps de pau.
En la societat que els va tocar viure, s’havia de mantenir un estricte codi d’honor, respecte a la jerarquia i gratitud. El «credo del guerrer», que es troba al final d’aquest llibre, s’ensenyava a tots els nens japonesos de la classe dirigent.
La major preocupació del samurai era conèixer i triar les circumstàncies i el lloc de la seva mort, perquè aquesta fos honorable, ja que, per a aquell qui segueix el «camí del guerrer», la mort no té importància, allò realment important és com es mor, si amb honor o deshonor: «El samurai neix per morir. La mort, doncs, no és una maledicció a evitar, sinó la fi natural de tota vida».
Bushi significa «cavaller armat», i el bushido és el camí, un conjunt de principis que preparen aquell qui vulgui lluitar sense perdre la seva humanitat ni els valors bàsics.
Els principis del codi bushido són set:
- Honradesa i justícia: has de ser honrat amb tothom i créixer en la teva pròpia justícia, no en la dels altres.
- Valor heroic: has d’alçar-te i «ser» davant dels altres i sobre aquells qui no gosen actuar; viure no és ocultar-se, sinó donar la cara en qualsevol situació sempre que sigui necessari; cal reemplaçar la por pel respecte i la precaució.
- Compassió: entrena’t, desenvolupa les teves capacitats i utilitza el teu poder per ajudar els altres.
- Cortesia: no és necessari demostrar el poder; no hem de ser cruels, sinó amables; si no demostrem respecte, tampoc no el rebrem.
- Honor: només cadascú pot ser el seu propi jutge; nosaltres prenem les decisions i acceptem les conseqüències dels nostres actes.
- Sinceritat absoluta: quan diguis alguna cosa, que la teva paraula sigui un fet.
- Deure i lleialtat: qualsevol cosa que facis et pertany i n’ets el responsable amb totes les seves conseqüències.
Si apliquéssim aquests principis a la nostra vida, ens adonaríem que el retorn que obtenim ens carrega d’energia positiva. Tot i que sembli difícil interioritzar o automatitzar aquesta manera d’actuar en el dia a dia, sí que hauríem d’aspirar-hi.
Puc assegurar que els gran esportistes que a més tenen una gran humanitat viuran tota mena de «sorts» en deixar l’alta competició, ja que la gent els voldrà i els admirarà per la seva manera de ser i no pel que han representat en l’esport. Això és aplicable també al treball i a les relacions personals de cada individu: els nostres actes són un llegat imperible que ens aporta bon o mal karma.