Polir la ment amb el zazen

«Si busques el Buda fora de la teva pròpia ment, el Buda esdevindrà el diable».

DOGEN

L’objectiu de la pràctica del zazen (la meditació zen) és el «despertar» i l’autorealització, és a dir, trobar allò essencial en nosaltres mateixos, conduint-nos pel laberint de la ment i les emocions.

El mestre Eihei Dogen deia que la pràctica del zazen és la «porta de l’alliberació» i que gràcies a ella podem il·luminar la nostra ment. La meditació zen es fonamenta a estar assegut, però no es tracta només de mantenir una postura recta amb la barbeta cap al cos i una respiració compassada. L’actitud ha de ser un sentiment de dignitat i gratitud cap a l’univers i cap al nostre cos, que ens permet l’experiència de sentir-nos immensos com una muntanya.

Però l’objectiu del zazen és dur aquesta mentalitat fora del zendo i traslladar-la a la vida quotidiana, ja que cada cosa que fem o diem sorgeix en aquest mateix cos i en aquesta ment, en la consciència búdica inherent a tot ésser humà.

D’aquesta manera, el zazen ens diu que cada activitat demana tota la nostra atenció i una ment clara. És a dir, a cada moment hem de fer el que estem fent, res més, sense prejudicis ni altres pensaments o opinions. Centrar-nos en el moment, sigui quan meditem, cuinem o passegem. Així, en concentrar la ment en cada acció determinada, sense altres pensaments ni sentències externes, podrem arribar a identificar-nos amb el tot.

Una ment clara i agraïda s’il·lumina durant la meditació i durant la vida quotidiana, ja que es dóna plenament a tot el que fa. Com diu un proverbi zen: «La nostra comprensió del budisme no és merament intel·lectual. La veritable comprensió és la pràctica mateix».

El zen posa èmfasi en la pràctica, en la profunda confiança en la nostra naturalesa originària, ja que la il·luminació pot arribar de sobte. Qualsevol persona té la naturalesa de Buda i per això mateix pot aconseguir la il·luminació mitjançant una consciència neta i clara, present en el moment.

Per a això, cal desprendre’s de les idees i emocions egoistes, que no són res més que il·lusions que ens causen patiment, i així veure’ns a nosaltres mateixos tal com som en realitat.

El zazen busca interrompre aquests mecanismes i així arribar a la «il·luminació» mitjançant una pràctica constant i una ferma confiança en la nostra veritable naturalesa.

Entre els ensenyaments que mostra el budisme i conté la pràctica zazen, hi ha el canvi continu, és a dir, que res és per sempre i tot canvia per naturalesa.

Segons explicava el mestre Dogen, la soledat que sent l’ésser humà és causa del pensament que ens diu que tenim una ment i un cos, però en el mateix moment que entenem que tota i cada part de l’existència, inclosos nosaltres, només és una espurna del tot, de l’univers, trobem significat als nostres dubtes i ens «il·luminem».

El budisme i el zen diuen que tot emergeix contínuament del no-res, i això significa que qualsevol cosa que fem és natural i veritable. Nosaltres som el moment i cada moment és la nostra realitat.

Però, per abastar aquesta mentalitat il·luminada, cal abandonar qualsevol pensament o idea preconcebuda. Tot ve del buit i tot torna al buit. No hi pot haver prejudicis. El nostre camí ha de ser creat moment a moment, viscut cada dia.

Com demostren els herois i les heroïnes que protagonitzen molts capítols d’aquest llibre, ningú pot escriure el nostre destí, només nosaltres podem traçar el nostre camí. I per aconseguir-ho, cal meditar, mirar cap al nostre interior, buidar la ment i netejar-la a fons per veure què paga la pena conservar i què no: ser capaç de renunciar, de deixar anar, és la veritable llibertat.

La nostra ment ha d’aprendre a ser flexible i a farcir-se de les coses tal com són. Aquesta mena de pensament sempre és estable, perquè res no el pertorba; és l’atenció.