Pensament lateral

«Normalment, passem per alt les coses abans de veure-les».

ALAN WATTS

Igual que l’aspirant a arquer treballa per desprendre’s de la ment condicionada, quan ens enfrontem a un problema en qualsevol àmbit de la vida tendim a fer-ho a partir de la nostra ment lògica, del pensament vertical. És a dir, fem servir el que ens sembla més obvi i natural, ja que són les solucions «lògiques». Per això acabem per enfocar la nostra atenció en una sola forma de resoldre qualsevol conflicte, oblidant la resta de camins.

Contra aquest enfocament únic i limitador, la tècnica del pensament lateral, anomenat així per Edward de Bono el 1967 a la seva obra New Think: The Use of Lateral Thinking, es caracteritza per incentivar el nostre enginy i la nostra creativitat, ens permet veure i arribar a altres solucions que abans no albiràvem en romandre clavats en un angle determinat. Diguem que aquesta tècnica ens permet veure els problemes des d’una altra perspectiva, moure’ns cap als costats i arribar així al que no vèiem a primera vista.

Es tracta d’una habilitat que es pot adquirir a còpia de pràctica, així com el jugador de bàsquet aprèn a atacar el seu defensor i troba un forat on no s’espera, o és capaç de crear moviments inversemblants executats a una gran velocitat quan tot semblava ja inventat.

Com diu Robert M. Pirsig a Zen i l’art del manteniment de la motocicleta, que va inaugurar a la dècada dels setanta una nova tongada del zen, no existeix una sola manera de fer les coses.

El pensament lateral permet que resolguem qualsevol problema amb un enfocament creatiu, a través de camins indirectes. Ens procura una forma específica d’organitzar els processos del nostre pensament i de buscar una solució mitjançant estratègies que normalment ignoraríem, ja que produeixen idees que són fora del patró del pensament habitual.

En activar la nostra intuïció, trenquem el patró de conducta rígid que ens limita i obtenim idees innovadores que permeten la resolució dels problemes mitjançant provocacions o desviaments del pensament. D’aquesta manera, en cultivar el pensament lateral, trobem un motor de canvi.

La tècnica consisteix senzillament a observar el mateix problema o objectiu des de diferents punts de vista, com si ens poséssim a la pell de diferents personalitats. Per a això, cal mantenir la ment oberta i saber formular preguntes, per absurdes que semblin, atès que moltes porten la resposta implícita.

Alguns mètodes utilitzats en aquesta tècnica són:

• la provocació intel·lectual, per exemple a través del brainstorming lliure;
• la inversió, en què s’altera el sentit que acostumem a donar a les coses;
• la introducció d’una paraula a l’atzar per formar successivament paraules relacionades i així generar idees;
• la multiplicació de les respostes, ja que acostumem a creure en una resposta determinada perquè creiem que és la perfecta i abandonem la possibilitat que existeixi una altra opció, i
• el fraccionament o divisió, és a dir, dividir el problema o situació de manera que tinguem un material més abordable per trobar noves solucions.