L’home de gel: Björn Borg

«El meu fort sempre ha estat la persistència. Mai no he donat un matx per perdut. Per molt malament que es posi, lluito fins a la darrera pilota. El meu historial de partits mostra com vaig convertir moltes derrotes cantades en victòries contra tot pronòstic».

Considerat un dels màxims exponents de l’esport blanc de tots els temps, Björn Borg es va iniciar en el tenis als nou anys gràcies a un regal del seu pare. Nascut a Sodertaljie, Suècia, el 1956, durant la seva infantesa jugava a hoquei sobre gel, esport que l’apassionava, fins que un dia el seu pare li va regalar el premi que havia guanyat en un torneig de ping-pong: una raqueta de tenis.

A partir d’aleshores, l’aspirant a tenista va fixar-se en la concentració de Rod Layer a la pista i el va voler imitar. Va començar a entrenar-se cada dia després de classe durant tres hores. Al principi, per desenvolupar la flexibilitat als canells, va practicar amb l’estil del ping-pong fins que va guanyar el seu primer torneig als onze anys.

Gràcies al seu dur entrenament, va ser capaç d’adaptar al tenis virtuts d’altres esports. Als quinze anys, va formar part de l’equip de la Copa Davis, sent-hi el participant més jove.

Als divuit anys, va guanyar el seu primer títol Grand Slam i en deu anys de carrera va abastar el rècord de triomfs consecutius en la història d’aquest esport.

A la pista, destacava pels seus cops forts, potents i alts, amb un poderós efecte que permetia que la bola quedés dins de la pista i a continuació rebotar i sortir disparada. El seu sòlid joc a fons de pista, amb un cop únic, realitzat al revés i amb dues mans —tàctica nascuda dels seus anys de practicant d’hoquei—, va deixar-ne més d’un bocabadat.

Björn Borg va demostrar que la màxima «uneix els punts» plantejada per Steve Jobs també serveix per a l’esport: de tot se n’aprèn, tot i que sovint només entenem la importància d’aquesta adquisició a posteriori.

Jugador hàbil, les seves cames fortes li permetien arribar a moltes boles que es donaven per perdudes. Aquest era un altre tret de la filosofia resilient del suec: no hi ha bola perduda fins que es demostri el contrari.

Acostumat a entrenar-se molt dur durant hores interminables, cada dia practicava fins a quedar baldat. Va ser així com va aprendre a tornar la bola des del fons de la pista amb qualsevol de les dues mans.

Quan va arribar a Wimbledon, on l’herba era una superfície completament diferent d’aquella a què estava acostumat, es va entrenar i va practicar durament durant les dues setmanes prèvies amb tàctiques de sacada i boleia. Es va menjar tots els jugadors sense perdre ni un sol set. Va guanyar durant cinc anys consecutius, des del 1976 fins al 1980, el títol de Wimbledon i sis vegades el Roland Garros.

Ilie Nastase, el favorit a Wimbledon durant el primer any de Borg al torneig, a qui va arrabassar la victòria, va dir del seu joc: «Haurien d’enviar-lo a un altre planeta. Nosaltres juguem a tenis. Ell juga a una altra cosa».

La seva característica cabellera rossa tornava boig el públic femení, i la seva popularitat va arribar a ser tal que les autoritats dels torneigs van demanar als col·legis que vigilessin les seves alumnes mentre jugava el «suec de cabell daurat».

Borg tenia un gran físic gràcies al seu entrenament constant, però, a més, en tots els seus enfrontaments sempre demostrava una actitud freda i un esguard glaçat, que es glaçava més encara a mesura que la pressió augmentava. Per aquest motiu, i per la seva capacitat de mantenir la calma i la carència d’emotivitat tant davant la victòria com en els punts perduts, en els desavantatges propis i en els dels seus adversaris, el van titllar d’«iceberg del tenis» o d’«Ice Borg».

El 1983, amb vint-i-set anys, angoixat pel nombre de torneigs que havia de jugar a l’any, un acusat cansament va fer que es retirés per dedicar-se al món empresarial, tot i que mai no va deixar de jugar en torneigs d’exhibició.

Borg havia destacat des de nen per la seva capacitat de concentració, la seva consistència i el seu joc ràpid i intens. El seu lema era: «Si tens por de perdre, no mereixes guanyar».