PRÒLEG

L’esport de viure

Els mestres obren les portes, però cadascú decideix si hi vol entrar

Proverbi xinès

Un esportista d’elit porta el seu rendiment a l’extrem, s’enfronta als escenaris més adversos i ha de realitzar accions decisives en una fracció de segon. Per a això, necessita la capacitat d’atenció d’un monjo zen que, després d’anys de pràctica, és capaç d’ancorar-se a l’aquí i l’ara, aliè a les tempestes que l’envolten.

El meu contacte amb el budisme va començar quan un bon amic em va regalar el llibre Zen en l’art del tir amb arc, un clàssic del 1953 amb què el professor Eugen Herrigel va portar per primera vegada de forma massiva els conceptes del zen a Occident. Aquest catedràtic de Filosofia hi explica la seva experiència com a alumne de kyudo (tir amb arc) al llarg de sis anys amb un mestre sever que, al final de la seva formació als boscos del Japó, li va ensenyar que «l’arquer s’apunta a si mateix».

El segon llibre sobre la matèria que va caure a les meves mans va ser Zen i l’art del manteniment de la motocicleta, un supervendes que es va publicar per primera vegada el 1974, considerat pel London Telegraph «el llibre de filosofia més llegit de tots els temps». Aquesta segona tongada de zen a l’estil californià va desembarcar amb una enorme força a les consciències occidentals, en equiparar la pròpia ment amb una maquinària de la qual cal lubricar totes les peces perquè pugui solcar els camins de la vida.

Des d’aleshores, han passat quatre dècades i trobo necessari un llibre de zen que s’adapti als temps actuals, en què els condicionaments màxims a què estem sotmesos, el risc permanent i la velocitat de la vida permeten equiparar el dia a dia dels lectors amb el que es viu a l’olla de pressió d’una pista de bàsquet.

Amb Zen 305 (els centímetres a què s’aixeca la cistella del bàsquet), m’he proposat conjuminar filosofia zen i esport per explicar els processos mentals als quals ens veiem sotmesos. A les seves pàgines, els lectors trobaran combinats els ingredients següents:

• Breus assaigs sobre els temes que configuren la filosofia zen, el kaizen i altres disciplines associades.
• Biografies d’esportistes l’actitud dels quals encaixa amb l’austeritat, l’entrega i l’atenció absolutes dels monjos zen.
• Apunts personals referents al que vaig aprendre sobre la vida i l’èxit dels vuit entrenadors que van perfilar la meva carrera professional.
• 66 perles del zen com a inspiració per a contingències quotidianes.

L’esport estructura aquesta interpretació del zen, no només perquè ha estat el meu substrat vital i professional, sinó perquè, en un món en què els economistes, els polítics i els dirigents en general perden tot el crèdit, els esportistes d’elit —he optat per caràcters mítics que han passat la prova del temps— són un exemple d’esforç i superació.

Espero que aquest llibre d’inspiració aporti eines al lector per superar les adversitats quotidianes i posar rumb cap als seus propis somnis.

FERRAN MARTÍNEZ