Gairebé indestructible: Hermann Maier

«A mesura que passa el temps, vas canviant, aprens altres coses, la teva actitud és diferent. I, tot i així, segueixes sent el mateix».

Nascut a Altenmarkt, Àustria, el 1972, Hermann Maier va guanyar dues medalles d’or als Jocs d’Hivern i ha estat un dels millors exponents de l’esquí de competició. La seva vida és interessant pel contratemps al qual va haver d’enfrontar-se quan era al cim de la seva carrera.

Durant la seva infantesa, Maier no se sentia gaire atret per l’esquí. Va assistir a l’escola Schkadming fins que als quinze anys el van enviar a casa perquè tenia una constitució dèbil. D’aquesta manera, va començar a rebre classes a l’escola d’hivern del seu pare, va començar a participar en carreres locals i es va convertir en campió regional del Tirol i Salzburg.

Quan va decidir que volia aconseguir alguna cosa important, es va esforçar durant tola la seva carrera en sessions d’entrenament eternes, fet que el va dur a guanyar el 1997 el seu primer esdeveniment a la Copa del Món. Es va guanyar la fama d’esquiador dinàmic i reconegut per la seva capacitat a l’hora de córrer riscos.

Als Jocs Olímpics de Nagano, el 1998, va patir una de les caigudes més espectaculars que es recorden en aquest esport, però més espectacular va ser quan es va aixecar amb expressió tranquil·la i va abandonar per propi peu la pista, només amb algunes molèsties al genoll i l’espatlla. L’endemà es va fer amb l’or i aquell mateix any va guanyar la Copa del Món Global i la Super G.

Va fer seu el proverbi xinès que diu: «Si caus set vegades, aixeca-te’n vuit».

El 2001 va patir un greu accident que va estar a punt de costar-li la carrera, quan va xocar amb la seva moto contra un automòbil mentre es dirigia a una de les seves sessions d’entrenament. Recordant l’accident va dir: «Em veia brollar la sang a borbolls, els ossos fora i la gent que intentava ajudar-me. Alguns em van reconèixer. Jo només els deia: “He de salvar la cama, la necessito, porteu-me a un metge”». Abans de l’operació, va preguntar a un dels cirurgians: «Podré tornar a esquiar?».

A l’hospital, van estar a punt de tallar-li la cama, però ell no deixava d’insistir que no ho fessin, així que el cirurgià va lluitar fins al darrer moment per recuperar l’extremitat destrossada. Li van posar una vareta de titani, des del genoll fins al turmell, per tal de recolzar-hi la tíbia i el peroné. Van utilitzar empelts del seu braç per omplir els teixits perduts i, amb una bota especial, va poder tornar a esquiar al cap de quatre mesos amb l’ajut dels seus pares, ambdós professors d’esquí.

Durant disset mesos, va passar per un dur procés de rehabilitació i es va perdre dues temporades completes i els Jocs de Salt Lake City.

Molts van pensar que la seva carrera com a esquiador s’havia acabat per sempre, però el 2003 Maier va tornar i va guanyar de nou la Super G a Àustria i el 2004 va fer la seva primera temporada completa després de la rehabilitació, va conquerir la Copa del Món i va rebre el Laureus World Sports Award per la seva tornada. Va ser en aquest moment que, en semblar indestructible i tenint entre el públic Arnold Schwarzenegger, li van posar el sobrenom d’Herminator.

«És el començament d’una nova carrera. Necessito oblidar tot el que va passar abans de l’accident. He perdut dos anys i el que vull és millorar encara més durant la temporada», va dir després del seu retorn, però finalment va haver de tornar a rehabilitació perquè la seva cama no estava del tot bé.

Després d’aconseguir tres campionats del món, quatre generals de la Copa del Món i cinquanta-quatre victòries a la Copa del Món d’Esquí Alpí, el 2009 Maier va anunciar la seva retirada després d’una lesió al genoll dret.