1

Una marea lenta
que ara es retira endins
de l’oceà.

Ser com l’abric penjat
al penja-robes. Ser la gorra
damunt de la motxilla, no
ser cap. Escai,
corretja, cremallera, pols.

Tinc tots els quadres torts,
tinc tots els somnis crus.

2

Pebre negre, pebre roig,
predisposició als marejos,
no, no esperar,
desprendre’s del desig d’un
alliberament final,
jeure a terra, sentir el fred
a l’esquena com un gos,
treure la llengua,
fora.

³

Reflexos de mirall car,
fum a les onades,
fragilitat i una ànima
avara.

No puc desfer geleres,
ja sé que vius al mar,
tu no exageres,
només ho encelles tot.

(Avui toca
cremar cendres.)

4

Sentir ploure és mantega,
i als vidres l’aigua viu
i s’ascla.

(És ara:
que aquest horror
no ens faci,
a més,
mals perdedors.)

5

Veus els cossos que es toquen i els que no,
i un vell piano sord de mitja cua.
Veus, rosseta, la nena que somica
darrere un test molt gran.

Cossos bonics. I un tou d’aspiracions.
Ets una bèstia massa
salvatge i delicada per deixar-te
arrossegar per la felicitat.

(Veus un tractor;
saps que és diumenge.)