I

Raspeig d’anques de llagost
gronxeig gràcil de pollanc
aire orat, captard d’agost
sol morent que fa el cel blanc
que enfosqueix el vern, que encén
claps a l’herba… (si sóc franc
no prou gràcil; no prou lent)

II

Un turó de roure vell
mura un camp de blat de moro
Al marc grec del finestrell
tot s’hi endreça Per tu ploro
tovalloles de rus blanc
llums d’un pobre fals (I el toro
que ungla al riu pedres i fang)

III

Una vespa fa un retall
als meus talls d’embotit dolç.
Se’ls emporta jardí avall
i al cap torna. N’he fet molts
d’esmorzars sense substància
però la vespa em tempta el pols.
(I el temor sembla elegància.)

IV

Ara mors, i per fugir
dormo a un mas vora el Fluvià,
i no és el Mississipí
però és trist l’aiguamoll que hi fa.
(Han collit el blat de moro
amb deu hores de roncar
de motors roncs.) Mors, i moro.

V

Palma al final de la ment.
Gestant de gestos votius
cara d’encant innocent
fam de desig de motius per esperar una aventura.
És la piscina on ho vius
és l’esquitllada que dura.

VI

Fas la foto als joncs La llum
del captard fa d’or les fulles
i el Fluvià té una altra llum
i no és trista quan t’hi mulles
els peus (Un bany de modèstia)
Aquell quadre; tu et despulles
i el Vayreda hi té una bèstia

VII

el llagost la vespa el toro
el pollanc el vern l’alzina
capçons secs de blat de moro
que rodolen… la piscina
l’aiguamoll i els aspersors…
els ulls plens i els buits: l’espina
que es desfà sota la pell
de tots dos

Espinavessa, veïnat de la Palma, agost de 2012.