Aquell que té sentit comú recordarà que les perplexitats dels ulls són de dues classes i dues són les seves causes, ja sigui per procedir de la llum o per introduir-s’hi, la qual cosa és certa tant de l’ull de la ment com de l’ull del cos; i aquell que recorda això en veure algú la visió del qual és insuficient i confusa, no es posarà a riure; primer preguntarà si aquesta ànima humana ha sorgit de la vida més lluminosa, i no és capaç de veure perquè no està acostumada a la foscor, o bé si de l’obscuritat ha sorgit al dia i està encegada per una llum excessiva. I tindrà per feliç el primer en la seva condició i estat, i sentirà llàstima del segon; en tot cas, tindria més raons per riure’s de l’ànima que des del fons va cap a la llum, que d’aquell que torna de la llum de dalt de tot i es fica en la foscor del seu cau.

PLATÓ,
República