informe de pugres 4

6 de mar—. Avui man fet mes tests idiotas par veure si mutilisen. Al matex lloc pro una saleta de provas diferent. La sinpatica sanora que me la fet ma dit el nom i li e preguntat com sescrivia per poderlo escriure en el meu infarme de pogris. TEST D’APERCEPCIÓ TEMÀTICA. No se les dugas darreras paraulas pro se que vol di test. Cal aprovarlo o sino treus malas notas.

Aquest test em sanblava fasil perque veia als dibuxos. Pro aquesta vegada ella no bulia que digas el que veia als dibuxos. Axo ma desconsartat. Li e dit que ai Burt em va di que avia de di el que veia a la tinta. Ella a dit que axo no inporta perque aquest test as una altra cosa. Ara as dinventarta istorias sobre la gen dels dibuxos.

Li e dit com puc inventarme istorias de gen que no conac. Ella a dit imagina pro jo li e dit que axo era di mentides. Ja no dic mentidas perque cuan era petit deia mentidas i sanpre em tocava rebre. Porto a la cartera una foto de mi i la Norma anb loncle jerman que em va aconsagi la feina da moso al forn Donna avans de morir.

E dit que podia fe istorias dells perque vaig viure molt tenps anb loncle jerman pro aquella sanora no volia santirles. A dit que aquest test i laltra el rojac era par teni parsunalitat. Me posat a riure. Li e dit com as pot treure axo de las targas on algu a vesat tinta i de fotos de gen que un ni tan solamen conax. Ella a fet cara denpipada i a retirat als dibuxos. Tan me fa.

Suposo que tanbe e suspas aquest test.

Daspres ma fet fe alguns dibuxos pro no dibuxo garia be. mes tard a tornat laltre examinado Burt anb la vata blanca as diu Burt Salden i ma portat a un altre lloc del matex cuart pis de la Universitat Beekman que deia LABORATORI DE PSICOLOGIA a la porta. Burt a dit que PSICOLOGIA significa ments i LABORATORI significa un lloc on fan esperimentes. E pensat que volia di com un lloc on fan xiclets de menta pero ara crec que son jocs i trencacloscas perque axo as el que em fet.

No man sortit gaire be als trencacloscas perque estava tot trencat i las pesas no encaxaven als forats. Un dels jocs era un pape anb linias en totas direcsions i moltas casetas. A un costat posava COMENÇAMENT i a laltre costat posava FINAL. Ma dit que aquest joc era un joc anb sorpesa i que jo avia dagafa el llapis i ana das don posava COMENÇAMENT fins on posava FINAL sansa toca ni una linia.

Jo no entenia que tenia allo de sorpesa i em fet sarvi un munt de papes. Daspres Burt a dit mira tensaniare una cosa anam al laboratori esperimental putse entendras de que as tracta. Em pujat al 5 pis a una altra sala anb moltas gabias i animals tenien micos i alguns ratolins. Feia una ulo astrana com esconbrerias de mols dies. I avia altra gen anb vatas blancas jugan anb als animals axi que e pensat que allo era com una botiga danimals pro no iavia clients. Burt a tret un ratoli blanc de la gabia i me la ensaniat. Burt a dit aquet as Algernon i sap fe aquest laberin la ma de be. Jo li e dit ensaniam com u fa.

Carai a posat lalgernon a una mena de caxa com una taula gran anb tot de una espesie de parets de cosas torsadas i que donaven voltas i un COMENÇAMENT I FINAL com al pape. Numes que i avia una tapa a sobre de la taula gran. I Burt se tret el conometre i a alsat una porta corredisa i a dit endavan Algernon i al ratoli a ensumat 2 o 3 cops i a apretat a correr. Prime a corregut baxan per una via llarga i daspres cuan a vist que no podia sagi mes endavan a tornat al lloc das don a comensat i se estat alla un momen remenan als bigotis. Llavors a anat en laltra direcsio i a comensat a corre un altre cop.

Sanblava que feia el matex que Burt volia que fas jo anb la linias del pape. Jo reia perque pensava que saria una cosa difisil per un ratoli. Pro alesoras Algernon a sagit per aquella cosa fins al final de la manara correcta fins que a sortit per on posava FINAL i a fet un xiscle. Burt diu que axo vol di que estava conten perque avia fet be aquella cosa.

Renoi e dit quin ratoli mes llest. Burt a dit tagradaria corre contra lalgernon. Jo e dit as cla i ell a dit que tenia un altre clasa de laberin fet de fusta anb vias marcadas i un pal electric que sanbla un llapis. I que podia prepara el laberin de lAlgernon perque fos igual que aquell perque tots dos fesim el matex.

A mogut totas las fustas del voltan de la taula del Algernon perque as saparesin i las a posat totas juntas de diferents manares. I daspres a turnat a pusa la tapa a sobre perque lalgernon no saltes par damun da las vias par arriba al FINAL. LLavors ma donat el pal electric i ma ensaniat com as posa entre als carrils i se suposa que jo no le dalsa del taule numes sagí las marquetas fins que el llapis ja no as pugi moure mes o memranparé.

Sa tret el conometre i intentava amagarlo. Axi que e intentat de no mirarlo i axo ma posat molt narvios.

Cuan a dit endavan e intentat de posarme en marxa pro no sabia on ana. No sabia quina direcsio prende. Llavors e santit que lAlgernon xisclava das de la caxa de la taula i que als saus peus xerricaven com si ell ja estigas corrent. Jo me posat en marxa pro e anat par un cami equivocat i me quedat bloquejat i anb als dits una mica emranpats de manara que e tornat al COMENÇAMENT pro cada vegada que anava par una direcsio diferen em quedava bloquejat i memranpava. No me fet mal ni res numes que em feia salta una mica i Burt a dit que era par indicarme que u feia malament. Estava a la meitat del taule cuan e santit que lAlgernon xisclava com si turnes a esta conten i axo vol di que ell avia guanat la cursa.

I als altras deu cops que u em tornat a fe Algernmon a guanat cada cop perque jo no trobava las vias correctas par arriba fins on posa FINAL. No ma sabut greu perque e mirat lAlgernon i e apras com acaba el laberin encara que trigo molt de tenps.

No sabia que als ratolins eren tan llestos.