INFORME DE PROGRÉS 8

15 de març—. Soc fora deluspital pro encara no e tornat a la feina. No pasa res. E fet molts tests i diferents tipus de cursas anb lAlgernon. Odio aquest ratoli. Sanpre em guana. El profeso Nemur diu que e de juga a aquests jocs i que aig de fe aquests tests una vegada i un altra i una altra.

Aquests laberins son absurds. I aquests dibuxos son absurds tanbe. Magrada dibuxa als dibuxos de un ome i de una dona pro no minventare mentidas sobre la gent.

I no soc capas de fe be als trencaclosques.

Tinc mals de cap per intenta pensa i recorda tant. El doctor Straus va prometre que majudaria pro no u fa. No em diu que pensa o cuan sare llest. Numes em fa seura a un sofa i parla.

La sanoreta Kinnian tanbe ve a veurem a la escola. Li e dit que no pasava res. Cuan sare llest. Ella a dit as de teni pasiensia Charlie aquestas cosas porten tenps. Ocorrera tan lentamen que no sabras que esta pasant. A dit que Burt li va di que jo millorava de una manara estupenda.

Encara penso que aquestas cursas i aquests tests son absurds i penso que escriure aquests informes de progrés tanbe as absurd.

16 de març—. E dinat anb Burt al restauran delescola. Tenan tota mena de menja bo i tanpoc laig de paga. Magrada asaurem i mira als nois i noias delescola. A vegadas mandrejen pro la major par del tenps parlen de tot tipus de cosas igual que fan als fornars al forn de Donnar. Burt diu que dart i política i religió. No se de que van aquestas cosas pro se que la religió as deu. La mama solia parlarme dell i las cosas que va fe par fe el mon. Va di sanpre estimare deu i li pregare. No recordo com pregarli pro crec que la mama em solia fe prega a deu molt cuan era un infan que em fas mes bo i no estigas malalt. No recordo com vaig esta malalt. Crec que va se pel fet de no se llest.

De tota manara Burt diu si lesperimen funsiona podre entendre totas aquestas cosas de las que parlen als estudiants i jo e dit creus que sare llest com ells i ell a rigut i a dit aquests nois no son tan llestos tu als pasaras al davan si encara son aqui.

Ma presantat la ma destudiants i alguns dells em miren estranats com si no fos duna escola. Cuasi u e oblidat i als e comensat a di que saria molt llest aviat com ells pro Burt ma tallat i als a dit que jo rentava el laboratori del departamen de psicologia. Després ma explicat que no i a dave cap publisitat. Axo vol di que as un sacret.

De debo que no entenc perque u aig de manteni en sacret. Burt diu as par si de cas i a un fracas el profeso Nemur no vol que totum as posi a riure espesialmen la gen de la fundasio Welberg que li va dona als dinars pel projecte. Jo e dit que no minporta si la gen san riu de mi. Molta gen san riu de mi i als saus i meus amics i ens divertim. Burt ma posat el bras a la espatlla i a dit no as par tu que as preocupa en Nemur. No vol que la gen san rigi dell.

Crec que la gen no san riuria del profeso Nemur perque as un sientific de una facultat pro Bert diu que cap sientific as un gran ome per als saus colegas i als saus alumnas que san llisansiat. Burt as un alumna ja llisansiat i que fa les praticas.

De tota manara espero se llest aviat perque vui apendre totas las cosas que i a al mon que saben als nois de la facultat. Tot sobre art i politica i deu.

17 de març—. En despertarme aquest mati de sagida e pensat que saria llest pro no en soc. Cada mati penso que sare llest pro no pasa res. Putse la esperimen no a funsionat. Putser no sare llest i aure de viure ala llar Warren. Odio als tests i odio als laberins i odio lAlgernon.

Avans no sabia que era mes babau que un ratoli. No tinc ganas descriure mes informes de progrés. Moblido de cosas i fins i tot cuan las escric al meu cuadern a vegadas no puc llegi el que jo matex escric i axo as molt du. La sanoreta Kinnian diu tingas pasiensia pro jo em santo fart. I tot el dia tinc maldecap. Vui torna a treballa al forn i no escriure mes informas de pugres progrés.

20 de març—. Tornare a treballa al forn. El doctor Straus a dit al profeso Nemur que mes valia que turnes a treballa pro encara no puc di a ningu perque era loperasio i aig dana al laboratori 2 oras cada nit daspres de la feina pels tests i continua escrivint aquests informes absurds. Cada samana em pagaran com si fos un treball a oras perque axo formava part delacord cuan ells van obteni als dinars de la fundasio Welberg. Encara no se que as axo de Welberg. La sanoreta Kinnian mu va explica pro encara no u entenc. Axi que si no me tornat llest perque em pagen par escriure aquestas estupidesas. Si em pagen u fare. Pro as molt dur escriure.

Estic conten de torna a treballa perque trobo a falta la feina del forn i tots als meus amics i tot el que ens divertim.

El doctor Straus diu que auria de porta sanpre un cuadern a la buxaca par las cosas que recordo. I no cal que fasi als informes de progrés cada dia solamen cuan penso alguna cosa o pasa alguna cosa espesial. Li e dit mai em pasa ras espesial i no sanbla que anb aquest experimen espesial pasara tanpoc. Ell diu no et desanimis Charlie perque axo demana molt de tenps i pasa lentamen i no pots notaru de sagida. Ma explicat que va demana molt tenps anb lAlgernon avans que as fas 3 cops mes llest del que era.

Vet aqui perque lAlgernon em guana cada vegada en aquesta cursa del laberin perque tanbe li van fe loperasio. As un ratoli espesial el lr animal que fins ara continua sigen llest daspres de loperasio. No sabia que era un ratoli espesial. Axo canvia las cosas. Probablemen jo podria fe aquest laberin mes rapid que un ratoli normal. Putse algun dia guanare lAlgernon. Renoi axo estaria be. El docto Straus diu que fins ara sanbla que podria se llest de una manara permanan i diu que as un bon sanal perque a tots dos ens an fet el matex tipus doperasio.

21 de març—. Avui ens u em pasat molt bé al forn. Joe Carp a dit ep mireu on an operat el Charlie que li an fet al Charlie li an posat una mica de xolla. Anava a dirli que em faria llest pro e recordat que el profeso Namor va di no. Alesoras en Frank Reilly a dit que as fet que Charlie as overt una porta anb un cop de cap. Axo ma fet riure. Son als meus amics i mapresien de veritat.

I a una feinada par posarsa al dia. No tenien ningu par nateja perque aquesta era la meva tasca pro van agafa un noi nou el Ernie par fe als repartiments que sanpre avia fet jo. El sanor Donna a dit que va desidi no ferlo fora duran un tenps par donarme loportunitat de descansa i no trevalla tan durament. Li e dit que estava perfectamen i que puc fe als repartiments i nateja com sanpre avia fet pro el sano Donna diu que consarbara el noi.

E dit alesoras que fare jo. I el sano Donna ma donat uns cops a la espatlla i diu Charlie cuans ans tens. Li e dit 32 ans vaig cap als 33 al meu prosim aniversari. I cuan tenps portas aqui a dit. Li e dit que no u sabia. A dit vas veni aqui fa disat ans. El teu oncle jerman al sal sia era el meu millo amic. Et va porta aqui i em va demana que et dexas treballa aqui i que men cuidas de tu el millo que poges. I cuan 2 ans daspres va mori i la teva mare et va confia a la llar Warren vaig aconsagi que et dexesin sorti en regim de colocacio estarna. Portas disat ans Charlie i bui que sapigis que el nagosi del forn no as tan bo pro com sanpre e dit aqui tens una feina par tota la teva vida. Axi que no et preocupis que no portaré ningu que et prengi el lloc. No auras de torna mai a la llar Warren aquella.

No estic preocupat pro perque nasasita el Ernie par fe repartiments i treballa aqui cuan jo sanpre repartia be als paquets. Diu el noi nasasita als diners Charlie axi que el consarvare com aprenan par ensaniarli lofisi. Tu pots se el sau auxilia i ajudarlo en als repartiments cuan u nasasiti.

Mai e estat un auxiliar. Ernie as molt llest pro a laltra gen del forn no als agrada gaire. Tots son als meus bons amics i fem molts acudits i bromes.

A vegadas algu dira ep mireu el Frank o Joe o fins i tot Gimpy. Aquesta si que as una den Charlie Gordon. No se perque u diuen pro sanpre riuen i jo tanbe ric. Aquest mati Gimpy as el forna en cap i te un peu malamen i camina cox a fet sarvi el meu nom cuan a cridat el Ernie perque el Ernie a fet malbe un pastis daniversari. A dit Ernie par lamor de Deu que vols se un Charlie Gordon. No se perque u a dit. Jo mai vaig fe malbe cap paquet.

E demanat al sanor Donna si podria aprendre a se un aprenan de forna com el Ernie. Li e dit que podria aprendre si em donava una oportunitat.

El sanor Donna ma mirat molt tenps tot estranat perque suposo que no parlo masa en genaral. I Frank ma santit i vinga riure fins que el sano Donna li a dit que calles i anes a ocuparsa del sau forn. Llavors el sanor Donna ma dit i a molt tenps par axo Charlie. La feina de forna as mo linpurtan i mol conplicada i no taurias de preocupa par aquestas cosas.

Magradaria pode explicarli a ell i a laltra gen la meva veritable operasio. Magradaria treballa ja mol par a pode se llest com tots als altres.

24 de març—. Aquesta nit el profeso Nemur i el doctor Straus an vingut a la meva canbra per sabe perque no vaig al laboratori com se suposa que aig de fer. Als e dit que ja no bui fe cursas anb lAlgernon. El profeso Nemur a dit que no caldra que u fasi duran un tenps de tota manara i auria danar. Ma portat un regal numes que no era un regal sino solamen per un prestec. A dit que as una maquina que ensania que funsiona com la tele. Parla i fa dibuxos i aig de conactarla avans danarmen a dormir. E dit fa broma. Perque auria de conacta una tele avans danarmen a dormir. Pro el profeso Nemur a dit que si vui tornarme llest aig de fe el que em digi. Axi que li e dit que no de totas manaras no creia que en tornaria llest.

Alesoras el doctor Straus sapropat i ma posat la ma a la espatlla i a dit Charlie encara no u saps pro testas tornan mes llest tota la estona. Duran un tenps no tadonaras igual que un no sadona com as mou lagulla de les ores de un relloge. Axi as com funsionan als canvis que i a en tu. Pasan de una manara tan lenta que no u notes. Pro als podem sagi anb als tests i la manara que actuas i parlas i als teus informes de progrés. A dit Charlie cal que tingis confiansa en nusaltras i en tu matex. No podem asagura que sara definitiu pro confiem que aviat saras un jove mol inteligent.

E dit dacord i el profeso Nemur ma ensaniat com fe ana la tele que en realitat no era una tele. Li e preguntat que feia aquella cosa. Al prinsipi sanblava enpipat un altre cop perque li e demanat que mexplicas i ell a dit que numes avia de fe el que ell em deia. Pro el doctor Straus a dit que ell auria dexplicarmu perque jo comensava a qüestiona lautoritat. No se pas que vol di axo pro sanblava que el profeso Nemur estava a punt de sorti de pollegera. Llavors ma explicat mol a poc a poc que la maquina feia moltas cosas a la meva ment. Algunas cosas las feia just avans da dormirme com ensaniarme cosas cuan tinc molta son i una mica daspres que comenso a adormirme encara santo parla encara que ja no vegi als dibuxos. Altras cosas as de nit que se suposa que em fa teni somnis i recorda cosas que van pasa fa molt de tenps cuan era un nan molt petit.

As aterridor.

O si moblidava. E preguntat al profeso Nemur cuan puc torna a la clasa de la sanoreta Kinnian al santre par adults i ell a dit aviat la sanoreta Kinnian vindra al santre de provas deia facultat per ensaniarme espesialment. Me nalegro. No le vist gaire das deloperasio pro as sinpatica.

25 de març—. Aquesta tele boja no ma dexat dormi en tota la nit. Com puc dormi anb una cosa que tota la nit crida rucadas a las orelles. I aquests dibuxos xinples. Ostres. No se que diu cuan estic despert de manara que com puc saberu cuan estic dormint. Li e preguntat axo a Burt i diu que no pasa res. Diu que el meu sarvell apren inmediatamen avans que men vaig a dormi i axo majudara cuan la sanoreta Kinnian comensi a ensaniarme al santre de proves. El santre de provas no as un uspital per animals com creia avans. As un laboratori par la siensia. No se que as la siensia llevat que lajudo anb aquest esperiment.

De totas manaras no men refio daquesta tele. Crec que as boja. Si un pot tornarsa llest cuan san va a dormi perque va la gen a la escola. Crec que aquesta cosa no funsionara. Solia veure lultim programa i lultim ultim programa a la tele sanpre avans que me nanava a dormi i mai em va fe mes llest. Potse numes algunas peliculas et fan llest. Putse com als programas de concursos.

26 de març—. Com puc treballa de dia si aquesta cosa no em dexa dormi en tota la nit. Me despertat al mig de la nit i no me pogut torna a dormi perque no parava de di recorda… recorda… recorda… Axi que crec que e recordat alguna cosa. No recordo exactamen pro era sobre la sanoreta Kinnian i la escola on vaig aprandre a llegir. I com vaig ana alla.

Fa mol de tenps una vegada vaig pregunta al Joe Carp com avia apras a llegi i si jo podia aprandre a llegi tanbe. As va posa a riure com sanpre fa cuan dic alguna cosa divertida i diu Charlie perque perdre el tenps don no ni a no en raja. Pro la Fanny Birden em va santi i va pregunta al sau cosí que as un estudian de la facultat Beekman i em va parla del santre dadults per a gen retardada de la facultat Beekman.

Ella va anota el nom a un paper i Frank as va posa a riure i va di no ara suposo no saras tan culte com per no parla anb als vells amics. Jo vaig di no patexis sanpre consarvare als vells amics fins i tot si se llegi i escriure. Ell reia i en Joe Carp reia pro en Gimpy va veni i als va di que turnesin a fe panats. Tots son bons amics meus.

Un cop acabada la feina vaig camina mes de sis illas de casas fins a la escola i estava espantat. Estava tan conten perque aprendria a llegi que vaig conpra un diari per enportarme a casa i llegi daspres daprandre.

Cuan vaig arriba era una sala llarga i gran anb la ma de gent. Tenia por de di alguna cosa malamen a algu axi que vaig comensa a ana cap a casa. Pro no se perque vaig torna enrere i vaig entra alla un altre cop.

Vaig espera fins que la major part de tots va marxa llevat dalguna gen que pasava davan un gran relloge enregistrado com el que tenim al forn i vaig pregunta a la sanora si podria aprende a llegi i a escriure perque volia llegi totas las cosas del diari i li vaig ensaniar. Era la sanoreta Kinnian pro llavors no u sabia. Va di si tornas dema a matricularte comensare a ensaniarte a llagi. Pro cal que entengis que portara mol de tenps putse ans aprende a llegi. Li vaig di que no sabia que portava tan de tenps pro de totas manaras volia aprendre perque u feia veure moltas vegades. Vui di que me las dono de sabe llegi davan de la gen pro axo no es veritat i volia apendra.

Ella em va dona la ma i va di encantada de conaxerlo sanor Gordon. Jo sare la sava profesora. Em dic sanoreta Kinnian. Axi que axo as on vaig ana a aprendre i axo as com vaig conaxe la sanoreta Kinnian.

Pensa i recorda as difisil i ara ja no dormo tan be. Aquesta tele esta masa forta.

27 de març—. Ara que comenso a teni aquests somnis i a recorda el profeso Nemur diu que cal que vagi a sasions de terapia anb el doctor Straus. Diu que las sasions de terapia as com cuan un se san malamen i parla per santirsa millor. Li e dit que no em santo malamen i cada dia parlo bastan axi que perque aig dana a terapia pro ell se enpipat i diu que cal que vagi de totas manares.

El que as la terapia as que aig dajeurem a un sofa i el doctor Straus sasau a una cadira aprop meu i jo parlo sobre tot el que em ve al cap. Duran mol tenps no e dit res perque no sa macudia res a dir. Llavors li e parlat del forn i las cosas que fan alla. Pro par mi es estúpid ana al sau despax i ajeurem al sofa par parla perque u escric als informes de progrés de tota manera i ell u podria llegir. Axi que avui me portat el informe de progrés i li e dit que putse el podria llegi i jo podria fe una becaina al sofa. Estava forsa rebentat perque aquesta tele no ma dexat dormi en tota la nit pro ell a dit no axi no funsionara. E agut de parlar. Axi que e parlat pro de totas manaras daspres me quedat adormit al sofa… a mija sasio.

28 de març—. Tinc maldecap. Aquest cop no as daquesta tele. El doctor Straus em va mostra com baixa la veu de la tele. No santo res. I sagexo sansa entrendre el que diu. Algunas vegadas la engego als matins per sabe el que vaig aprendre avans dana a dormi i mentre dormia i ni tan solamen se las paraules. Putse as un altre idioma o alguna cosa axi. Pro en genaral sona america. Pro parla masa rapid. E preguntat al doctor Straus de que sarvex tornarme llest mentre dormo si vull se llest cuan estic despert. Diu que as el matex i que tinc dos ments. I a el SUBCONSCIENT i el CONSCIENT (sescriu axi) i un no diu el que fa a laltre. Ni tan sols no parlen entre ells. Per axo somio. I renoi als somnis bojos que e tingut. Ostres. Das que tinc aquesta tele de las nits. La pasada delultima ultima ultima ultima ultima pelicula.

Me oblidat de pregunta al doctor Straus si numes era yo o si tutom te dos ments axi.

(Acabo de consulta la paraula al dicsionari que em va dona el doctor Straus. SUBCONSCIENT, adj. Pertanyent a les operacions mentals que encara no es troben presents a la consciència; exemple: conflicte subconscient de desitjós). I a mes cosas pro encara no se que vol dir. Aquest dicsionari no as gaire bo par als babaus com jo.

De totas manaras el mal de cap as de la festa. Joe Carp i Frank Reilly em van invita a ana anb ells daspres de la feina al Hallorans Ba par prendre unas copes. No magrada beure uisky pro ells van di ens u pasarem de cona. Em vaig divertir. Ens vam distreure anb mi fen uns pasos de vall damunt la barra anb un panpol de lanpara al cap i tutom rient.

Alesoras Joe Carp va di que auria densania a las noias com frego el bater del forn i em va porta un pal de frega. Als vaig ensania i totum as va posa a riure cuan als vaig conta que el sanor Donna deia que jo era el millor moso i noi dels encarecs que avia tingut mai perque magrada la meva feina i la faig be i mai arribo tard o dexo danari cap dia exsapte par la meva operasio.

Vaig di que la sanoreta Kinnian sanpre em deia Charlie estigas orgullos de la feina que fas perque la fas ben feta. Tutom as va posa a riure i Frank va di que la sanoreta Kinnian deu esta una mica tocada del bolet si li cau be en Charlie i Joe va di ei Charlie tens un rollo anb ella. Jo vaig di que no sabia que significa allo. Em van fe beure un munt de copas i Joe va di Charlie as par pixarsa cuan va a la vela. Em sanbla que axo significa que als agrado. A vegadas ens divertim pro no puc espera se tan llest com als meus millors amics Joe Carp i Frank Reilly.

No recordo com va acaba la festa pro em van demana que anes fins a la cantonada a veure si plovia i cuan vaig torna no i avia ningu. Putse van veni a buscarme. Als vaig busca par tot arreu fins que as va fe tard. Pro em vaig perdre i em vaig santi malamen par averme perdut perque suposo que Algernon podria ana amunt i avall per aquests carrers mil vegadas i no perdres com jo.

Daspres no recordo gaire be pro la sanoreta Flynn diu que un polisia sinpatic em va porta a casa.

Aquella matexa nit vaig somnia anb la meva mare i el meu pare pro no podia veure la cara della era mol blanca i ella estava borrosa. Jo plorava perque erem a uns grans magasems i mavia perdut i no als podia troba i corria amunt i avall pels pasadisos del voltan dels grans taulells dels magasems. Alesoras va veni un ome i em va porta a una sala gran anb bancs i em va dona un caramel de pal i em va di que un noi gran com jo no auria de plora perque la mare i el pare vindrien a buscarme.

De tota manara axo as el somni i tinc mal de cap i un gran bon al cap i marcas nagras i bla vas par tot arreu. Joe Carp diu que putse em van ploma o mu va fe el poli. No crec que als polisias fasin aquestas cosas. Pro de totas manaras crec que no prendre uisky mai mes.

29 de març—. E guanat lAlgernon. Ni tan sols sabia que lavia guanat fins que mu a dit el Burt Saldon. Daspres la sagona vegada e perdut perque me posat tan narvios. Pro daspres daxo le guanat 8 vegadas mes. Mestare tornan llest par guana un ratoli llest com lAlgernon. Pro no em considero mes llest. Tenia ganas de corre mes cops pro Burt a dit per avui ja ni a prou. Ma dexat agafa lAlgernon una estona. LAlgernon as un ratoli sinpatic. Suau com la sada. Parpallega i cuan obra als ulls son de color rosa i negra a las voras.

E preguntat si podia donarli de menja perque ma sabut greu guanarlo i volia se amable i que fosim amics. Burt a dit no lAlgernon es un ratoli mol espesial anb una operasio com la meva. Va se el prime de tots als animals que fins ara continua sigen llest i a dit que lAlgernon as tan llest que a de resoldre un problema anb un pani que canbia cada vegada que va a menja de manara que li cal aprendre alguna cosa nova par aconsagi el menjar. Axo ma posat trist perque si ell no aprenia no podria menja i tindria gana.

No crec que estigi be ferte pasa un test per menjar. Li agradaria a Burt ave de pasa un test cada vegada que vol menjar. Crec que sarem amics anb lAlgernon.

Axo em recorda. El doctor Straus diu que auria dapunta tots als meus somnis i las cosas que penso axi cuan vaig al sau despax li puc explicar. Li e dit que no se pensa encara pro ell diu que vol di mes cosas com el que vaig escriure de la mama i el papa i de cuan vaig comensa la escola a la clasa de la sanoreta Kinnian o qualsavol cosa que pasas avans deloperasio as pensa i las vaig escriure en el meu informe de progrés.

No sabia que pensava i recordava. Putse axo significa que mesta pasan alguna cosa. No em santo diferen pro estic tan narvios que no puc dormir.

El doctor Straus ma donat unas pindolas rosas per dormi be. Diu que aig de dormi forsa perque axi as cuan pasan la majoria dels canvis al meu sarvell. Deu se veritat perque loncle jerman solia dormi a casa tot el dia cuan era a latur al vell sofa de la sala. Estava gras i li costava troba feina perque pintava las casas de la gen i baxava i pujava la escala mol lentament.

Cuan una vegada li vaig di a la mare que volia se pintor com loncle jerman la meva germana Norma va di caram Charlie sara lartista de la familia. I el papa li va dona una bufetada i li va di que no fos tan punieteramen desagradable anb el sau germa. No se que as un artista pro si a la Norma li van dona una bufetada per di axo suposo que no as una cosa bona. Sanpre em sabia greu cuan donaven una bufetada a la Norma per se antipatica anb mi. Cuan em torni llest la visitaré.

30 de març—. Aquesta nit daspres de la feina la sanoreta Kinnian a vingut a la sala de provas del costat del laboratori. Sanblava contenta de veurem pro narviosa. Sanbla mes jove de com la recordava. Li e dit que mesforsava moltisim per se llest. A dit tinc confiansa en tu Charlie per la manera com as lluitat tan par llegi i escriure millo que tots als altres, se que u pots fer. Almenis u aconsagiras duran un tenps i faras alguna cosa per altra gen retardada.

Em comensat a llegi un llibre mol difisil. Mai avans avia llegit un llibre tan difisil. As diu Robinson Crusoe sobre un ome abandonat a un illa desarta. As llest i senpesca tota mena de cosas per teni una casa i menja i as un bon nadador. Nomes em fa llastima perque esta sol i no te amics. Pro penso que i deu ave algu mes a lilla perque i a un dibux on surt anb el seu paraigua estran miran unas pachadas. Asperu que fasi un amic i no astigi tan solitari.

31 de març—. La sanoreta Kinnian mensania a escriure millo. Diu mira una paraula i tanca als ulls i digesla una i altre vegada fins que la recordis. Tinc mols problemas anb las as i las es. parce da bagadas sascriu e i as diu a. Estic confos pro la sanoreta Kinnian diu no et preocupis lortografia ja lapandras.