Proemi

L’estiu de 2012 el digital de cultura va publicar el primer premi Núvol de contes d’estiu.

El jurat, format per Màrius Serra, Matthew Tree, Jordi Puntí, Enric Gomà i Bernat Puigtobella va concedir tres premis entre els més d’un centenar de contes presentats a concurs: Eduard Ribera va guanyar el primer premi per Confitura de figa.

Pep Garcia i Orri va obtenir el segon premi per Castell de focs.

El tercer premi va ser concedit exaequo a Damià Bardera, per Conte de Nadal i Vicent Almela per Un got d’aigua. Són els quatre contes que encapçalen aquest recull, que aplega tots els contes finalistes del premi Núvol 2012.

A banda de tots aquests premis, cada membre del jurat ha tingut el gust d’apadrinar un conte entre tots els finalistes.

Màrius Serra apadrina Cavalls al túnel de Néstor Macià, amb aquestes paraules: «Una inquietant fantasia subterrània escrita amb una frescor admirable i la falta de pretensions dels bons lectors de metro, com si l’alè de Borges s’encaixés en un volumet de la Biblioteca Pulga en una parada de metro fantasma».

Matthew Tree apadrina el conte Elemental, estimat Watson d’Eva Gutiérrez Pardina amb aquestes paraules: «Sembla mentida que algú encara s’hagi atrevit a esprémer el món de Sherlock Holmes —tan explotat des de fa anys i panys per escriptors, dramaturgs, cineastes— una mica més, però el que sorprèn de debò és que, en aquest cas, l’autora se n’hagi sortit. El conte no només evoca —amb quatre pinzellades subtilment paròdiques— l’ambient i el fil argumental de molts del contes originals, sinó que també ha sabut afegir-hi un toc nou, sense que sigui massa obvi, i d’una manera del tot creïble dins dels paràmetres ja marcats per Conan Doyle. Una petita delícia».

Jordi Puntí apadrina L’estat del benestar de Jordi Hernàndez Pons, amb aquestes paraules: «L’estat del benestar sap aprofitar les virtuts de la narrativa breu: traça una bona història en poques paraules, té sentit de l’humor, juga amb la realitat i la fantasia, i es clou amb un gir final que redobla la gràcia de la història i conté un element de crítica que millora tot el conte».

Enric Gomà apadrina Conte de Nadal de Damià Bardera amb aquestes paraules: «Un conte inquietant i amarg. Que, francament, m’hauria agradat escriure a mi. No sé trobar un elogi millor. Espero amb moltes ganes llegir el primer recull de contes del Damià Bardera. I també el segon».

Bernat Puigtobella apadrina El rentaplats, d’Aloma Vilamala, amb aquestes paraules: «Una narració caldersiana en clau femenina. L’autora descriu de manera subtil la dissolució de la dona en mans del refinament electrodomèstic. Amb una prosa mesurada i alhora elàstica, Aloma Vilamala ens explica la història d’una dona que es va fent petita, com l’Alícia de Caroll, fins a desaparèixer per un dels molts desguassos que li presenta la seva vida».

Bona lectura.