Absent la mort, jo mateix vaig matar-la ran d’ones

«Senyor president, senyor fiscal, senyores i senyors de la sala, com advocat que som, he demanat i obtingut permís d’aquest tribunal suprem per autodefensar-me. Segons les proves que fa uns moments ha presentat el senyor fiscal, comptant amb la declaració d’uns testimonis, som culpable d’assassinat a sang freda.

»Però les declaracions de tots aquests testimonis, senyores i senyors, són absolutament falses. Falses, car ningú, n’estic ben segur, veié com el sol s’anava embrutant de sang mentre fugien les gavines.

»Ningú no veié la mà que estrenyia el seu coll. S’anava tornant pàl·lidament blava, color de mar malaltissa. Ningú no escoltà els seus crits que demanaven auxili als estels.

»A la platja solitària, ran d’ones, només ella i jo, entre els meus-seus braços. Fins i tot la mort era absent, tenia massa feina aquella tarda».