Lliçó 5 L’entorn

No t’ha semblat un exercici complicat però alhora molt divertit, escriure un diàleg? De vegades jo també faig el que t’he demanat: escolto d’amagat la gent. Intento recordar les converses interessants per, posteriorment, fer-les servir a les meves novel·les. És molt profitós, i, com a afegitó, es poden arribar a escoltar coses d’allò més emocionants.

Un altre element que és cabdal per crear vida en una narració és l’entorn. Per a mi sovint es converteix en un personatge a part, amb el seu propi to i la seva pròpia veu. És un element molt agraït d’escriure, l’entorn. Amb unes quantes pinzellades generals i un grapat de detalls n’hi ha prou perquè el lector el pugui veure sencer davant seu. A la lliçó sobre la tensió narrativa he parlat de l’entorn intern i de l’extern. Ara t’ajudaré a escollir-lo.

Triar l’entorn principal

Escull un entorn que coneguis bé. Si has estat al nord de Suècia una vegada i per vacances, tria’n un altre. El motiu és que, per molta recerca que facis de Norrland, seguiràs sense conèixer prou bé aquell entorn per fer-lo versemblant. El lloc on vius, has passat la infantesa o que has visitat amb assiduïtat, aquell indret d’on en coneixes l’atmosfera que s’hi respira, la mentalitat de les persones, com parlen, com pensen. És per això que les meves novel·les tenen lloc a Fjällbacka, on vaig créixer. És cert que en vaig marxar en acabar el batxillerat, però tot i així em conec aquell entorn del dret i del revés. I encara que ara faci molts anys que visc a Estocolm, no podria escriure de la mateixa manera els meus llibres amb aquesta ciutat com a base.

L’entorn no tan sols és un lloc

El temps és un factor poderós per crear un ambient. Aprofita-te’n. Per exemple, un dia gris de pluja fina transmet un estat d’ànim feixuc i llòbrec. No facis servir el rerefons com un simple decorat, deixa que creï una atmosfera en la narració. El protagonista, en plena desesperació, pot alçar la cara cap al cel i sentir com la pluja li davalla per les galtes com si fossin llàgrimes, el sol pot abrasar una esquena nua que està cavant una tomba dins del bosc, etcètera.

En les teves descripcions fes servir els sentits. El lector ha de poder ensumar, escoltar, sentir i tastar. «L’aire arrossegava un gust metàl·lic cap a la boca i el nas es va omplir d’una olor dolça i estranya».

Descriu en comptes d’explicar el que vols que el lector percebi. En lloc de dir que està plovent, escriu «unes gotes d’aigua grosses impactaven contra el parabrisa i a poc a poc li van anar cegant la visió». Descriu com la roba, amarada de suor, s’enganxava al cos en comptes de dir que era un dia molt calorós.

Afegeix més informació del lloc a part de la purament escènica: història, economia, demografia, religió, entre d’altres. En les meves novel·les parlo de l’schartauanisme en un parell d’ocasions i, breument, explico què va suposar aquesta orientació religiosa a la regió de Bohuslän i de quina manera ha afectat els seus habitants (i, per tant, els meus personatges principals).

Exercicis

Després de vint anys, una dona torna al lloc on va passar la infantesa (i per casualitat coincideix amb el lloc on tu mateix vas créixer). Descriu l’entorn i les emocions de la dona en almenys dues pàgines.

Lectures recomanades

Las cuatro últimas cosas,^[10] d’Andrew Taylor, té una intriga fascinant i un entorn meravellós.

Isobel Lambot: How to Write Crime Novels, pàgs. 66-77.

Sue Grafton: Writing Mysteries, pàgs. 39-49.