Lliçó 2: La tensió
Ara ja has descobert —espero— que trobar la intriga d’una novel·la de misteri no és tan complicat com et podies pensar en un primer moment. Si es lleven tots els embolcalls, al capdavall es tracta de pensar un mòbil, crear un assassí i trobar una (o més d’una) manera de cometre el crim. Partint d’això, ara continuarem endavant i anirem construint totes les parts que constitueixen una narració. Començarem amb el complement més important de tots: com es genera la tensió narrativa.
Crear tensió
L’objectiu és escriure una història trepidant. El temor més gran d’un escriptor de novel·la negra és avorrir el lector. Hi ha un munt de trucs de què ens podem servir per generar tensió narrativa:
Canvia l’entorn extern
L’entorn extern és el que normalment anomenem espai i prou. Per exemple, pot ser una població, un país o una cultura. Canviant d’entorn extern, augmentes la tensió narrativa.
A Els crits del passat vaig separar la família Hulth en dues parts i vaig fer que visquessin en dos llocs diferents. Una branca de la família va anar a parar a una mansió i portava l’estil de vida propi d’aquell espai, mentre que l’altra branca s’hostatjava en una cabana de mala mort i els seus membres eren persones de moral baixa i petits criminals. A La princesa de gel vaig escollir, en canvi, situar part de la història en un altre espai que no era Fjällbacka. Alguns dels personatges van anar a parar a Göteborg.
Hi ha moltes maneres de canviar l’entorn, no tan sols l’estrictament geogràfic. Fes servir la imaginació!
Canvia l’entorn intern
L’entorn intern és aquell que tenim dins nostre: idees, pensaments, personalitat i moltes altres coses. El pots fer més variat intercalant personatges amb perspectives que el lector pugui anar seguint. Jo ho faig molt sovint quan escric. És una manera molt natural d’augmentar el ritme, el to i moltes altres coses.
Introdueix pistes falses
O red herrings, com en diuen en anglès. Hi ha un grapat de maneres d’aprofitar aquesta eina per generar tensió narrativa. Una és crear un personatge que no tingui mòbil ni possibilitat i que sembli del tot innocent. Segons la tesi que «l’assassí és el que menys ho sembla», el lector estarà a l’aguait d’aquell personatge com un voltor.
Un altre exemple de pista falsa és fer que un personatge innocent menteixi sobre la seva coartada i desvelar-ho. Totes les sospites del lector recauran sobre aquest personatge, que en realitat no té res a veure amb l’assassinat. Potser ha mentit per amagar una infidelitat.
Encara una altra manera és que un personatge de la narració sigui víctima d’un intent d’homicidi. Evidentment, la policia persegueix el sospitós del crim, però, en realitat, en aquesta ocasió la víctima de l’intent fallit d’assassinat és el mateix criminal, que ho ha muntat tot per desviar l’atenció.
Una manera clàssica de col·locar una pista falsa és deixant que l’autor de l’homicidi sembli una víctima potencial de l’assassí. (Llegeix, per exemple, Deu negrets, d’Agatha Christie, on fins i tot se’ns fa creure que l’assassí ha estat assassinat).
Com veieu, no hi ha cap limitació del que, amb una mica d’imaginació, us podeu inventar per sorprendre. L’objectiu de les pistes falses és, doncs, dirigir les sospites del lector cap a un sentit equivocat. Ben utilitzades, representen una de les millors eines que un escriptor de novel·la negra pot fer servir per augmentar la tensió.
Tingues diversos sospitosos
Assegura’t que a la teva història hi ha diversos personatges que puguin tenir motius per cometre un assassinat. Si només n’hi ha un, el lector el descartarà automàticament.
Fes suggeriments
Aquesta és una eina molt efectiva. Suggereix, per exemple, que un personatge té un secret. El lector no sap de què es tracta o ni tan sols si té a veure amb l’assassinat, però tot i així se li desperta la curiositat. El que a la pràctica estàs fent és decidir que només expliques una petita part de la realitat. A Els crits del passat, per exemple, vaig fer el següent al final del primer capítol:
Però en Martin no podia parar de donar voltes a una cosa que havia vist. Febrilment va buscar entre els records de la visita al càmping, però continuava confús. Era quelcom que havia vist i que li hauria d’haver cridat l’atenció. Irritat, va repicar amb els dits el volant, però al final es va haver de donar per vençut i deixar que aquell pensament es mofés d’ell. Un silenci absolut va regnar durant tot el trajecte de tornada.
Oi que desperta la curiositat per saber què és el que va veure el personatge, però que ara per ara no és capaç de recordar?
Fes servir cliffhangers
Aquesta és la meva eina preferida i consisteix a acabar el capítol amb un moment intrigant. L’expressió cliffhanger prové originalment del món de la televisió i el nom apunta a una situació en què un capítol acaba, per exemple, amb un dels personatges penjant d’un penya-segat i cal esperar fins al proper capítol per saber si se’n sortirà.
En el món de la novel·la negra, just al final d’un capítol, al protagonista se li pot ocórrer alguna cosa fonamental per al cas; però el capítol acaba abans que el lector tingui l’ocasió de saber de què es tracta. O també pot ser que un personatge es trobi immers en una situació molt complicada, i que se’l deixi allà una estona mentre l’autor fa avançar altres parts de la història. Fins i tot aquí és la pròpia imaginació la que posa els límits. Els cliffhangers són molt efectius per aconseguir que el lector senti la necessitat imperiosa de continuar llegint. Però no es crearà tensió narrativa si no es combinen amb altres passatges on es permet descansar el lector.
Aquí tens dos fragments d’Els crits del passat. En tots dos casos, el darrer bocí del capítol està pensat per aconseguir un efecte màxim.
Just en el moment que es va aixecar per anar a parlar amb ells, el telèfon va tornar a sonar. Aquella vegada era el Laboratori de Ciències Forenses. Aterrit, es va preparar a sentir el que li havien de dir. Potser aconseguirien la peça que els faltava del trencaclosques en els propers minuts. Però mai, ni en la seva fantasia més recargolada, s’hauria pogut imaginar la resposta que li van donar.
A tan sols uns quants centenars de metres més enllà, estava asseguda la parella Möller, al costat de la seva autocaravana, esperant la filla. En Patrik tenia la sensació gèlida dins l’estómac que en Per no anava desencaminat i que potser estaven esperant en va. Algú s’havia emportat la Jenny. Algú que no tenia bones intencions…
Exercicis
1. Escull un dels llibres de l’Agatha Christie i llegeix-lo dues vegades. La segona, quan ja saps qui és l’assassí i quines línies argumentals es fan servir, podràs veure amb molta claredat com l’Agatha Christie les va disposant d’una manera molt elegant, i sovint també obertament.
2. Escriu quatre fragments curts d’almenys mitja pàgina que acabin amb un cliffhanger. Prova de variar el tipus de cliffhanger que utilitzis.
3. Descriu com una dona va a comprar amb la seva filla. Escriu-ne cinc variants amb entorns externs diferents. Canvia, per exemple, el país, la cultura o l’època. Observa com es diferencien les unes de les altres depenent de l’entorn extern que has triat.
Lectures recomanades
Agatha Christie: Deu negrets.
Sue Grafton: Writing Mysteries, pàgs. 109-116, 126-131.
Shannon O’Cork: How to Write Mysteries, pàgs. 56-86.