Lliçó 3: Descripció de personatges
La tensió narrativa està molt bé, però no estaríem parlant d’una novel·la amb cara i ulls si no tingués uns personatges atractius i versemblants. Personalment considero que crear-los és la part més divertida de la feina de l’escriptor. Imagina’t poder omplir un món sencer de persones.
Hi ha una gran quantitat de maneres diferents de descriure un personatge. Per exemple a través de l’edat, la professió, l’aparença física, l’olor, la roba, els interessos, l’estat civil, el dialecte, les expressions que utilitza, la veu, la postura, els gestos o la forma de caminar. Fer-les servir totes a la vegada seria molt pesat. En canvi, utilitza les idees preconcebudes que tots compartim per jutjar els altres. Amb tres o quatre detalls n’hi ha prou perquè el lector pugui omplir els buits i es generi una imatge del personatge que apareix al teu llibre. Si, per exemple, escrius que un home col·lecciona segells, automàticament el lector farà un munt de suposicions de com és. Però estigues atent a no limitar-te a reproduir estereotips. També podem utilitzar els prejudicis per sorprendre el lector. En l’exemple del col·leccionista de segells, podries crear un agent de policia molt dur, que es passa el dia renegant i que contínuament apallissa delinqüents, però que quan torna a casona és un col·leccionista de segells apassionat.
Per aconseguir que els personatges siguin versemblants, gens forçats i vius, has de pensar com reaccionaria cadascun d’ells en situacions diverses. Aleshores has de ser conseqüent amb els seus actes. Una condició prèvia per fer-ho és que coneguis bé el personatge en qüestió. Si veus que no acaba de rutllar —cosa que a mi em passa sovint—, asseu-te amb ell i «entrevista’l». Pots trobar idees i suport sobre quines preguntes pots formular al teu personatge als enllaços que trobaràs després dels exercicis. De ben segur que a tu mateix se t’acudiran altres preguntes que siguin rellevants per al teu llibre.
Exercicis
1. Escull una persona del teu entorn. Un amic, un familiar, un company de feina o algú per l’estil. Intenta descriure’l sense fer servir adjectius (atractiu, vell, pàl·lid). Fes sevir, en canvi, accions que aportin al lector una imatge de la persona que estàs descrivint. «Va aferrar el moble pesat i el va aixecar com si res» indica, amb altres paraules, que la persona és forta, però no t’ha calgut fer servir aquesta paraula.
2. Descriu una persona que d’aquí a poc serà assassinada. Indica’n el nom, el sexe, la nacionalitat, el to de veu, el color dels cabells i dels ulls, el pes, característiques físiques que l’individualitzen, postura corporal, nombre de germans, estudis, situació econòmica, religió, inclinacions sexuals, menjar, pel·lícules i llibres preferits, estat civil, feina, fills, tipus de residència, carnet de conduir, model de cotxe, tipus d’humor, cercle d’amics reduït o ampli, mals hàbits, llocs preferits.
3. Escriu l’escena just abans que aparegui l’assassí i on surti aquest personatge. El crim tancarà el fragment, però assegura’t que, abans, el lector s’ha pogut formar una bona imatge de la víctima. Sigues prudent de no descriure el personatge amb gaire detall, sinó que intenta esmunyir aquesta descripció en la narració dels darrers instants de la seva vida. A diferència de l’exercici anterior, en aquest sí que pots fer servir adjectius, però utilitza’ls amb criteri i mesura.
Has de tenir en compte que és evident que no podràs incloure-hi tots els detalls de la llista que has fet abans. Aquell exercici tenia com a objectiu que tu et formessis una imatge nítida del personatge. En aquest, esculls els trets que creus que transmeten millor al lector la imatge que t’has format del personatge.
Lectures recomanades
Göran Hägg: Författarskolan, pàgs. 80-85.
Lars Åke Augustsson: Att skriva romaner och noveller, pàgs. 69-78, 103.
Sue Grafton: Writing Mysteries, pàgs. 49-55.
Shannon O’Cork: How to Write Mysteries, pàgs. 53-66.
Enllaç