V

La fi de Damocles fou admirable; poc abans de la seva última hora trobà algunes d’aquelles paraules que fan plorar els impietosos i fan dir que són edificants als entenimentats. El sentiment més notable fou el que expressen tan bé aquests mots:

—Espero almenys que això no l’haurà empobrit.

—Qui? —li demanaren.

—Aquell —digué Damocles expirant—, aquell que m’ha donat…, alguna cosa.

—No!…, era Déu —respongué hàbilment el mosso.

Damocles va morir amb aquesta bona paraula.