VII

—Senyors, la meva modèstia em vencia; excuseu-me: és la primera vegada que parlo en públic. Però ara guanya la meva franquesa: senyors, m’he ocupat dels homes molt més del que he dit abans. Senyors, he fet molt pels homes. Senyors, he estimat apassionadament, exageradament i deplorablement els homes. I he fet tant per ells que és com si diguéssim que els he fet, els homes; perquè, què eren abans? Eren, però no tenien consciència d’ésser. Senyors: aquesta consciència, com un foc per il·luminar-los, la vaig fer jo amb tot el meu amor per ells. La primera consciència que tingueren fou la de llur bellesa. Això permeté la propagació de l’espècie. L’home es va perllongar en la seva posteritat. La bellesa dels primers es va repetir, igual, indiferent i sense història. Això hauria pogut durar molt. Preocupat aleshores, portant en mi ja, sense saber-ho, l’ou de la meva àguila, vaig voler més o millor. Aquesta propagació, aquesta prolongació trossejada em va semblar que indicava en ells una espera —quan en realitat únicament la meva àguila esperava. Jo no sabia res; creia que aquesta espera era en l’home; la col·locava en l’home. Altrament, com que he fet l’home a imatge meva, ara comprenc que en cada home esperava alguna cosa per descloure’s; en cada un d’ells hi havia l’ou de l’àguila… De fet no sé res; no puc explicar-ho. El que sé és que, insatisfet d’haver-los donat consciència de llur ésser, vaig voler donar-los també raó d’ésser. Els vaig donar el foc, la flama i totes les arts que tenen una flama per aliment. Calentant llurs esperits, vaig fer descloure’s en ells la creença devorant en el progrés. I m’alegrava estranyament que, per produir-lo, la salut de l’home es gastés. No ja creença en el bé, ans malalta esperança del millor. La creença en el progrés, senyors, era llur àguila. La nostra àguila és la nostra raó d’ésser, senyors.

»La felicitat de l’home va decréixer, va decréixer, i em fou igual: l’àguila havia nascut. Ja no estimava els homes, estimava allò que vivia d’ells. Ja n’hi havia prou per mi d’una humanitat sense història. La història de l’home, senyors, és la història de les àguiles.