ESCENA I
Belmont: una cambra a casa de Porcia.
Trompeta. Entren el príncep del Marroc amb el seu seguici, Porcia, Nerissa i altres criats.
PRÍNCEP DEL
MARROC.—No em menyspreeu pel color del meu
rostre:
és la parença ombrosa del sol abrusador,
de qui jo sóc veí, i fins i tot parent.
Porteu-me la més blanca criatura
nascuda al nord, on Febus amb prou feines
pot fondre els caramells de gel, i que ens facin un tall
per demostrar qui té més vermella la sang.[31]
Us dic, senyora, que aquest meu aspecte[32]
ha fet por als més valents: pel meu amor us juro
que les verges més ben considerades
del nostre clima també se l’estimen.
Jo no canviaria el meu color,
si no fos, noble reina, per robar-vos el cor.
PORCIA.—Per escollir marit, no
em puc guiar només
per l’impuls primmirat d’uns ulls de noia.
És més: la sort del meu destí m’ha prohibit
el dret de fer una tria voluntària.
Ara bé: si el meu pare no m’hagués limitat
i encerclat amb la seva saviesa
per ser l’esposa de qui em guanyi amb els mitjans
que ja us he dit, vós mateix, noble príncep,
hauríeu tingut mèrits tan bons com els dels altres
que han arribat aquí buscant el meu afecte.
PRÍNCEP DEL
MARROC.—Doncs també per això us dono les
gràcies.
Si us plau, porteu-me on són els còfies
per provar-hi fortuna. I per aquesta simitarra,
que ha matat el Sofí[33] i un príncep persa,
i ha guanyat tres batalles al sultà Soliman,
que jo faria abaixar els ulls més obstinats,
guanyaria en valor el cor més atrevit del món,
i prendria, quan mamen, els cadells a l’óssa, sí!,
i em burlaria del lleó, quan amb rugits
busca la seva presa, i tot això,
senyora, per guanyar-vos. Però, ai! Mentrestant,
si Hèrcules i Licas,[34] amb els daus,
juguen per veure qui és més poderós,
la Fortuna podria donar els punts més alts
a la més feble mà. I, així, Alcides[35]
podria ser vençut pel seu criat.
I jo també, si la Fortuna, cega, em guia,
podria perdre allò que un altre de més feble
es podria emportar, i així morir-me de dolor.
PORCIA.—Heu de provar la sort: o
renunciar a la tria
o bé jurar, abans de triar, que, si no l’encerteu,
a cap més dama, no li parlareu
mai més de matrimoni. Per tant, aneu amb compte.
PRÍNCEP DEL MARROC.—Accepto el jurament. Porteu-me al meu atzar.
PORCIA.—Primer anirem al
temple.[36] Havent dinat,
decidireu la vostra sort.
PRÍNCEP DEL
MARROC.—Doncs que sigui ben bona.
Seré, de tots, el més feliç o el més desgraciat.
Toc de trompetes. Surten.