ESCENA II
Venècia: un carrer.
Entren Porcia i Nerissa.
PORCIA.—Pregunta on és la casa
del jueu. Dóna-li aquest escrit
i que el firmi. Nosaltres marxarem aquesta nit
i arribarem un dia abans que ells a Belmont.
Lorenzo agrairà la donació.
Entra Graziano.
GRAZIANO.—Gentil senyor, ja us
he atrapat. El meu senyor
Bassanio s’ho ha pensat millor, i m’envia
perquè accepteu l’anell. Us prega
que vingueu a sopar.
PORCIA.—No podrà ser.
L’anell, l’accepto amb moltes gràcies.
Si us plau, comuniqueu-l’hi. Però ara
mostreu al meu amic la casa del vell Shylock.
GRAZIANO.—Així ho faré.
NERISSA.—Senyor, voldria parlar amb vós.
A part, a Porcia.
A veure si li faig donar l’anell,
que em va jurar que guardaria sempre més.
PORCIA [A Nerissa].—I
tant que sí. Quan tornin, juraran
que van donar els anells a uns homes;
però els plantarem cara, i jurarem més que ells.
Alt.
Au, vés, de pressa! Ja saps on t’espero.
NERISSA.—Au, veniu, bon senyor. M’ensenyareu la casa?
Surten.