ESCENA VIII

EN COP-DE-PUNY, LA ZAIRA I EL JOANET

COP-DE-PUNY (An ella:) — Molt bé! Continueu, coloms de carro! Aneu fent! Ja marxaré un ratet més! (Cambiant de to:) Tu, a dintre! (Donant-li una empenta). I tu sabras (An ell:) la meva força!

JOANET — Aont aneu?

COP-DE-PUNY — A casa nostra. (Entra a dintre ’l carro, tanca, i a dins se senten cops de bastó i plors).

JOANET — Covard! Per això fas servir la força? (Trucant:) Obre, covard! Bruto! Domador! Negrer! Indigne! Obre, si tens tanta ànima com força! (Paren els cops). Però, què’m passa? Per què tinc de defensar-la? No es seva? Quins drets tinc? I quins drets té ell per pegar-li? (Transició). Si n’estaré enamorat! No puc estar-ne, però aquesta dòna en un moment ha embellit la meva vida i m’ha filtrat dintre’l cor sentiments extranys que fa poc no coneixia! (Se queda pensatiu).

(Pel fons se sent el timbal i gran cridòria. Arriba’l Clown redoblant, am tota la gent seguint-lo. Al ser a la plaça fa un redoblant molt llarg anunciant que la funció va a començar. Surt en Cop-de-puny‚ traient-se l’americana i quedant vestit de gimnasta am tres medalles al pit. Surt també la Zaira aixugant-se les llagrimes i agafant el somrís de ballarina, en tant que’l Clown, amb un cordill i una bola, fa fer rotllo).