ESCENA V

A un costat de la carretera se sent venir una gran cridoria de criatures i homes. Arriba un carro de gimnastes. El carro, verd destenyit i molt empolsat. A darrera una mica de plataforma, amb algunes plantes tísiques; al mig, una finestreta am cortinetes de llustrina desllustrada, i, a sobre, cèrcols, cadires i altres eines de l’ofici. El cavall, lo més magre que pugui aguantar la pobra bestia, i, a sobre, un mico vestit de conde, de Raul dels Huguenots o de mosqueter.

Guiant el carro, en Cop-de-puny, l’hèrcul de la companyia, desenrotllat de musculatura i prim de ventre, vestit de gimnasta, am l’imitació de carn ben sofocada, un tros de feltre imitant la pell de tigre, tot ell ben empolsat i am l’americana posada. Quan se la tregui, en el braç se li veurà tatuat un cap de fera.

A la finestra treura’l cap la Zaira, vestida de ballarina de carro.

A la plataforma, del darrera, el pallasso. Si pot ser, tant magre com el cavall, am la cara alegra i inteligent, despintat, sense perruca, i també am l’americana a sobre’l vestit de clown. Toca’l timbal de tant en tant i mou molta saragata.

A l’arribar el carro a la plaça s’atura, toca l’orquestra, tot-hom crida, surt gent dels portals i dels balcons, i de per tot arreu criatures. L’ensopiment d’abans se converteix en gran gatzara i alegria.

CLOWN (Desde dalt del carro:) — Escolteu amb atenció, ciutadans d’aquest poblet, (Redoblant i cop de bombo). L’alegria ja s’apropa. Vinguin d’aquí una hora a veure i sentir d’aprop el daltabaix que’s prepara. (Gran cop de redoblant i crits del poble). Silenci, poble! (Para l’orquestra). La funció que us donarem no es de papa dineru: treballem per l’instrucció i el recreyu de les persones honrades. No demanem caritat: passem la safata. Venim d’uns pobles que no’ls volem anomenar perquè tampoc els sabrieu, i sols us diré que són més enllà de la França, tirant a mà dreta de l’altra banda del mapa… Noi, no enquietis el cavall!… No diré que siguem propietaris, però tot aquest bé de Déu de carro, i de bestiar, i de persones, tot es nostre, i, al dir nostre, vostès han pres possessió del piset com si fos a casa seva… Noi, que no tirem pinyols!… Aquest carro, vist per dintre, ve a ser una finca de recreu. Tal com el veuen, amb aquest posat modest, té dos arcoves, menjador (Tararit.), cuina, sala de rebre, quarto pel mico i jaç per un servidor. No hi falta més que aliments. Aquest carro es l’estoig meravellós, l’arca de la nigromancia, el palau de tota la força bruta, i de la roba també bruta, i del jòc de la llestesa, i de tot lo que veuran, si tenen vida i salut, abans que aquest sol se pongui. (Redoblant. Baixa del carro i fa la presentació:) Preparar-se a badar la boca, ciutadans d’ilustració! An el senyor, diguem l’hèrcules (En Cop-de-puny saluda.), li diuen en Cop-de-puny, i el nom solament ja expressa. Aquests bonys que té en els braços tot es força concentrada que li surt an els defòres; aquests sacsons de vianda de les cames es la força de la cóssa, i aquests turons del ventrell no’s creguin que siguin els aliments: tot surt de la fortalesa. Quant ell dóna un cop de puny, comptin que fa trencadiça. Aixeca un carro am les dents…

UN DEL PUBLIC — Bola!

CLOWN —…ple de palla; aguanta un canonge am la mà esquerra, am la mà dreta’s grata, amb els peus esclafa dues criatures, si les hi deixen esclafar, i encara li queden forces sobreres per malmetre; qualsevulla friolera. Amb aquest aire reposat que li noten, creguin-me a mi, cavallers, que es subjecte de respecte; però, això sí, aquest pilot de fenòmeno, aquesta torre de muscles, aquest portentós portento, veuran que, si no l’inquieten, es manso com un moltó. An ell, com podran notar, deixin-li dar cops de puny, menjar estopa encesa, alçar pesos de cent lliures, i el tenen entretingut lo mateix que una criatura. Amb això, vinguin, cavallers, a veure-l, que peces així no’n crien totes les dides. (Redoblant i crits). Alto, senyors! El segon número, que tinc l’honor de presentar-los, es la filla del portento. Ella de força no’n té, que ja n’hi ha ben bé prou amb un forçut a la familia. La seva força es la veu. Ha cantat per tots els camins d’Europa, per totes les planes, per totes les capitals de teulada, i mai ha cantat en verdiça. Es cantant de carretera, lo mateix que les cigales. Canta vinticinc kilometres, quan convé, i porta cançons de banda a banda de terra. Vinguin, companys, a sentir-la, que es l’aucell que alegra la nostra gavia. (Bombo). Ara ve’l bo, cavallers! El tercer número són dos números: el mico i un servidor. Tal com el veuen, amb aquest vestit de conde, no han vist mai bestiola més modesta. Sab de llegir, però no sab de parlar, al revés de moltes dames, am perdó de les que escolten. Lo mateix que jo mateix, menja avellanes, escudella o tomatecs. No’ns vinguin am requisits, que quiten la lleugeresa. Ell i jo’ns havem criat amics desde l’edat de dèu anys, i el nostre ofici es fer riure, però ell ha tingut més estudis. (Orquestra). Amb això, vinguin a riure, senyors. No facin falta d’aquí una hora. No faltin pas, que justament portem pressa i altres pobles ens esperen. (Redoblant. El Clown baixa del carro). Apa, nois, a despejar!

(Tot-hom va marxant. La Zaira’s fica dintre’l carro. En Cop-de-puny posa’l morralet al cavall i se’n va a la taverna, i sols queden algunes criatures entretenint-se amb el mico, que acaben també per anar-se’n).