ACTE ÚNIC

L’escena passa en un poble indiferent, vulgar i ensopit. En el fondo, atravessant l’escenari, hi ha la carretera ben polsosa, i dos o tres guarda-rodes. Al voltant se veuen algunes botigues. Un carreter amb una roda al peu del portal, cremant encenalls a l’entorn; un fuster amb una caixa de morts; un estanc, un baster am bóts de vi inflats a la porta, i un hostal, amb una tauleta fòra, aon, mentres duri la funció, un menestral farà’l solitari, sense dir mai ni una paraula i sense distreure-s per res.

A primer terme, una placeta. A l’esquerra, una iglesia sense estil ni ordre d’arquitectura, am tres graons al portal, i una capelleta, amb un fanal apagat, A la dreta, un ferrer am ferradures a la porta. Al mig de la plaça, mitja dotzena de plàtanos, ben polsosos i malalts, i dos bancs corcats, de pedra.

Comença la tardor. De tant en tant caurà alguna fulla seca.

Mentres duri la comèdia, per la carretera passaran uns pobres amb un carretó, un noi arreplegant fems, un peó, un capellà, i, si pot ser, un carro anant molt a poc a poc, amb el carreter adormit.

Són dos quarts de cinc de la tarda.