Apèndix capítol 9

TELEPORTACIÓ QUÀNTICA

Les passes d’aquest procés són les següents:

L’Alícia té un objecte que vol teleportar (en la pràctica s’hauria de reduir a pocs àtoms, però en aquest exemple farem servir el terme objecte) des de la Terra fins a l’estació espacial d’Alfa Centauri, on hi ha destinat el seu amic Bob.

En Bob i l’Alícia comparteixen una parella de partícules EPR,^[1] és a dir, dues partícules entrellaçades. Cadascuna té la mateixa massa que la partícula que es vol teleportar. L’Alícia en té una i en Bob l’altra.

L’Alícia posarà la partícula que cal teleportar en un aparell de mesurament al costat del seu EPR. Aquest aparell realitza el que anomenem un mesurament conjunt. És aquí on les lleis de la física quàntica faran «màgia»: en mesurar conjuntament les dues partícules, les modifiquem. D’altra banda, com que la parella EPR està entrellaçada, quan la partícula EPR de l’Alícia es modifiqui, la d’en Bob també ho farà, mitjançant aquesta «fantasmagòrica acció a distància».

L’Alícia enviarà a en Bob els resultats del mesurament conjunt per un canal clàssic, ja sigui internet, telèfon, etc. Aquest pas és important, perquè respecta la llei d’Einstein segons la qual res que transporti informació pot viatjar més de pressa que la velocitat de la llum.

Quan en Bob hagi rebut els resultats del mesurament de l’Alícia, podrà modificar la seva parella EPR i convertir-la en l’objecte inicial que cal teleportar.

BIBLIOGRAFIA

Adams, Douglas, Guía del autoestopista galáctico, Editorial Anagrama.

Asimov, Isaac, Viaje alucinante, Parramón.

Clarke, A. C., 2001: una odissea a l’espai, Edicions Proa.

Kaku, Michio, La física del futuro, Debate.

Rowling, J. K., Harry Potter, Salamandra.

Saint-Exupéry, Antoine, El petit príncep, Editorial Empúries.

Verne, Jules, De la terra a la lluna, Editorial Barcanova.