20

22 de febrer '71

Estimat Michele:

La bufanda de caixmir és introbable. Però m’he comprat una bufanda, que em sembla que no és de caixmir, i sense ratlles blaves, una simple bufanda blanca. Me la poso, i m’imagino que és la teva. Ja sé que és un succedani. D’altra banda, però, tots vivim de succedanis.

Sovint vaig a veure la teva mare, que és molt simpàtica, i, efectivament, freqüento la teva família, com ja t’han explicat.

Per la resta, la meva vida és la que ja coneixes, és a dir la de sempre. Vaig a la botiga, escolto la senyora Peroni com es lamenta de les seves varius i de la seva artritis, dono un cop d’ull al llibre de comptes, xerro amb els escassos clients, acompanyo l’Elisabetta al gimnàs i la hi vaig a buscar, passejo pel Lungotevere, m’estic amb les mans a les butxaques recolzat al pont i miro com el sol es pon.

Et felicito pel teu matrimoni, i t’he enviat com a regal una edició de les Fleurs du mal relligada amb cuir vermell.

Osvaldo