Notes

^[1] En aquesta novel·la trobem tres registres d’anglès oral: l’anglès incorrecte que parlen els japonesos, l’anglès estàndard parlat per Daniel Thayne o Samuel Echtbein, molt similar malgrat ser l’un britànic i l’altre americà, i finalment l’anglès col·loquial i francament divertit d’un australià. Com a solució a aquesta diversitat, he optat per utilitzar també tres registres de català: un català arbitràriament incorrecte en boca dels japonesos, l’estàndard en el cas de Daniel i el valencià en boca de l’australià; el sud sempre va bé amb el sud. (N. del T.) [Torna]

^[2] En l’original, l’autor fa un calembour entre Angry & Hungry (Emprenyat i Afamat). (N. del T.) [Torna]

^[3] En l’original, aquest és un diàleg absurd a causa de la manca de competència lingüística de Masayuki; he adequat les deformacions lingüístiques al català seguint la línia de les parelles fight-fit/Falkland-Falklando/Argentina-Arkintina. (N. del T.) [Torna]