MARGARIDA ARITZETA i ABAD (Valls, 20 de juliol de 1953) és una escriptora catalana.

Llicenciada en Història Moderna i doctora en Filologia catalana per la Universitat de Barcelona, on va fer el doctorat amb una tesi sobre el poeta i crític Josep Lleonart, ha dedicat la major part de la seva vida professional a la docència, a la recerca i a l’escriptura. Des de l’any 1979 fins al 2018 va ser professora de teoria de la literatura i literatura comparada a la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona.

Com a escriptora, ha obtingut el premi Víctor Català de contes i narracions de 1980 amb Quan la pedra es torna fang a les mans (1981) i el premi Sant Joan de narrativa de 1983 amb Un febrer a la pell (1983). Ha publicat textos narratius diversos: novel·la realista de memòria silenciada: Perfils de Nora (2003), El pou dels maquis (2013), Bandoler (2014), La filla esborrada (2017); novel·la negra: El correu de Trípoli (1990), Tie Break (1991), El cau del llop (1992), L’amant xinès (2015), Els fils de l’aranya (2016); thriller: El verí (2002), El llegat dels filisteus (2005), La maleta sarda (2010); novel·la juvenil: Grafèmia (1982), El gorg negre (2012), La nit de la papallona (2014, premi Barcanova). Una de les característiques més notables de la seva obra és que incrusta la ficció en unes coordenades reals, per la qual cosa els relats es mouen sempre en aquell espai de frontera que voreja el real i l’imaginari.