JOSEP MIQUEL SERVIÀ i FIGA (Palamós, 1948) és llicenciat en Dret i Periodisme per la Universitat de Barcelona. Posteriorment, va ampliar els seus estudis en diverses universitats europees. Ha estat Secretari General a Beirut (Líban) de la Facultée Internationale pour l’Enseignement du Droit Comparé, a més de Secretari de l’Ateneu Barcelonès, Conseller General de La Caixa, President del Consell Nacional de Cultura d’Esquerra Republicana i Regidor de l’Ajuntament de Palamós. En la seva branca com a periodista, ha treballat al Servei de Premsa de la de la Presidència de la Generalitat de Catalunya i al de la Diputació de Barcelona, ha col·laborat en nombrosos diaris i revistes del país i ha obtingut els premis Gaziel i Avui, de Periodisme i Òmnium Cultural de Ràdio i Televisió.

Com a escriptor, ha publicat els llibres biogràfics Catalunya, 3 generacions (1975), Gabriel Ferrater: Reportatge en el record (1978) i Lluís Llach: Un trobador per a un poble (1982), els llibres de narrativa Pluja de sang (1976) i Granissat de cafè (1990) i els llibres de poesia Jerarca de la llum (1987), La barca encesa (2003) i Manual d’oficis (2005). Usa el nom de ploma JOSEPMIQUEL SERVIÀ.