Bibliografia

AGUAYO ESTRELLA, Carmen, «Performance, puesta en escena y narrativa en la serie Peluquería de Ouka Leele», Actas V Congreso Internacional Latina de Comunicación Social V CILCS, Universidad de La Laguna, desembre 2013.

ALMERICH, Lluís, Història dels carrers de la Barcelona vella (volum III). Barcelona, Editorial Millà, 1950.

ALONSO PEREIRA, José Ramón, «Los pabellones vaticanos en las exposiciones universales», Actas del congreso de arquitectura religiosa contemporánea. Núm. 3. 2013.

ACKROYD, Peter, Londres. Una biografia. Traducció de Carmen Font Paz. Barcelona, Edhasa, 2002.

AMADES, Joan, Històries i llegendes de Barcelona. 2 vols. Barcelona, Edicions 62, 1984.

AMAT I DE CORTADA, Rafel d’, baró de Maldà, Calaix de Sastre IV. 1798-1799. Edició de Ramon Boixareu. Barcelona, Curial, 1990.

ARAGON, Louis, El aldeano de París. Traducció de Vanesa García Cazorla. Madrid, Errata Naturae, 2016.

ARRANZ HERRERO, Romà, Megalomania i obsolescència. Temporalitat de l’art a l’època de la seva reproductibilitat tècnica. Tesi doctoral dirigida per Carles Mauricio Falgueras. Facultat de Belles Arts, 2014.

BALAGUER, Víctor, El regionalismo y los juegos florales. Vilanova i la Geltrú, Biblioteca-Museu Balaguer, 1897.

BANCELLS, Consol i Lluís PERMANYER, Farmàcies Modernistes de Barcelona. Barcelona, Àmbit, 2006.

BARBA, David, 100 españoles y el sexo. Barcelona, Plaza y Janés, 2009.

BAREY, Andrey, «L’obra de Cerdà i les il·lusions perdudes», Cuadernos de arquitectura y urbanismo, núm. 138, 1980, pàg. 17-26.

BASSEGODA Nonell, Joan, «L’arquitecte Bernardí Martorell i Puig (1877-1937)», Butlletí de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, 2003, vol. 17, pàg. 31-55.

BAUDELAIRE, Charles, Las flores del mal. Traducció de Luis Martínez de Merlo. Madrid, Cátedra, 1995.

BEAUMONT, Matthew, Night Walking. A nocturnal history of London. Londres, Verso Books, 2015.

BÉGOUT, Bruce, Le Park. Traducció de Rubén Martín Giráldez. Barcelona, Editorial Siberia, 2014.

BENJAMIN, Walter, Proyecto de los pasajes. Ed. de Rolf Tiedemann. Traducció de diversos autors. Madrid, Akal, 2005.

The Corresponde of Walter Benjamin. 1910-1940. Ed. de Gershom Scholem i Theodor W. Adorno. Traducció de Manfred i Evelyn Jacobson. Chicago, The University of Chicago Press, 1994.

Historias y relatos. Barcelona, El Aleph, 2005.

BERGUA, Neus, Barcelona. 100 passatges. Barcelona, Ajuntament de Barcelona, 2015.

BERMAN, Marshall, Todo lo sólido se desvanece en el aire. La experiencia de la modernidad. Traducció d’Andrea Morales Vidal. Madrid, Siglo segle XXI Editores, 1988.

BOSCH, Lolita, La família del meu pare. Una novel·la. Barcelona, Empúries, 2010.

BRAVO MORATA, Federico, Los nombres de las calles de Barcelona. 2 vols. Madrid, Fenicia, 1971.

BRETON, André, Constelaciones. Traducció de Francisco Deco. Cadis, Universidad de Cadis, 2002.

BRETONNE, Rétif de la, Las noches revolucionarias. Traducció d’Eric Jalain. Còrdova, El Olivo Azul, 2009.

BRODERSEN, Momme, Walter Benjamin. A biography, Traducció de Malcolm R. Green i Ingrida Ligers, Nova York, Verso, 1996.

BROTONS, Ròmul, Estimats Reis Mags. 35 jocs i joguines per recordar. Barcelona, Albertí Editor, 2014.

CABANA, Francesc, Fàbriques i empresaris. Els protagonistes de la revolució industrial a Catalunya. Barcelona, Enciclopèdia Catalana, 1984.

CABRÉ, Rosa, La Barcelona de Narcís Oller. Realitat i somni de la ciutat. Valls, Cossetània, 2004.

CALDERS, Pere, Cartes d’amor. Edició de Francesc Vallverdú. Barcelona, Edicions 62, 1996.

CALVINO, Italo, Calvino, Punto y aparte. Ensayos sobre literatura y sociedad. Traducció de Gabriela Sánchez Ferlosio. Barcelona, Bruguera, 1983.

Ermitaño en París. Páginas autobiográficas. Traducció d’Ángel Sánchez-Gijón. Madrid, Siruela, 1994.

Las ciudades invisibles. Traducció d’Aurora Bernárdez. Madrid, Siruela, 1998.

CALVO RIVERA, Miguel, Estudi del procés de transformació urbana a l’àmbit de la Colònia Castells. Projecte de final del grau en Ciències i Tecnologies de l’Edificació. Barcelona, Escola Politècnica Superior d’Edificació, 2013.

CANDEL, Francisco, La nueva pobreza. Barcelona, Plaza y Janés, 1989.

CAPARRÓS, Martín, La Historia. Buenos Aires, Norma, 1999.

CAPEL, Horacio, La morfología de las ciudades. I. Sociedad, cultura y paisaje urbano. Barcelona, Ediciones del Serbal, 2002.

CARBÓ, Dolors i Jesús MARTÍNEZ MARÍN, «La trayectoria vital de una finca: Catifes Sert», a DA, Barcelona, ciudad de fábricas. Barcelona, Nau Ivanow, 2000, pàg. 170-171.

CARNICER, Ramón, Pasaje Domingo. Una calle y 15 historias. Barcelona, Bígaro Ediciones, 1998.

CASACUBERTA, Margarida i Marina GUSTÀ (eds.), Narratives urbanes. La construcció literària de Barcelona. Barcelona, Fundació Antoni Tàpies, 2008.

CASTEJÓN BOLEA, Ramón, Moral sexual y enfermedad: la medicina española frente al peligro venéreo (1868-1936). Granada, Universidad de Granada, 2001.

CASTILLO, Alberto del, José María Sert. Su vida y su obra. Barcelona-Buenos Aires, Librería Editorial Argos, 1949.

CERDÀ, Ildefons, Las cinco bases de la teoría de la urbanización. Compilació d’Arturo Soria y Puig. Barcelona, Electa, 1996.

CHECA ARTASU, Martí, «Construcció urbana al Pla de Barcelona: el cas del passatge d’Oliva, 1857-1878». IX Congrés d’Història de Barcelona. Novembre del 2005.

— «El Patronato de Vivienda del Congreso». Habitatge i catòlics a la Barcelona del franquisme, Centre d’Estudis Ignasi Iglésias, Sant Andreu de Palomar, 2008.

CIRICI, Alexandre, Barcelona pam a pam. Barcelona, Comanegra, 2012.

COMBALIA, Victoria, El descubrimiento de Miró. Miró y sus críticos, 1918-1929. Barcelona, Destino, 1990.

CREIXELL, Rosa Maria, Teresa-M. Sala i Esteve Castañer, Espais interiors: casa i art: des del segle XVIII al XXI. Barcelona, Publicacions de la Universitat de Barcelona, 2007.

CURET, Francesc, De Sant Pere a Sant Pau, vol. 1 de Visions barcelonines. 1760-1860. Barcelona, Editorial Dalmau i Jover, 1957.

Els barcelonins i la mort, vol. de Visions barcelonines. 1760-1860. Barcelona, Editorial Dalmau i Jover, 1953.

La Rambla, passeigs i jardins, vol. de Visions barcelonines. 1760-1860. Barcelona, Editorial Dalmau i Jover, 1952.

D’ASPRER, Núria, «Passages», Doletiana, núm. 2, 2009.

DA, Els barris de Barcelona. Vol. 1. Ciutat Vella / L’Eixample. Barcelona, Enciclopèdia Catalana / Ajuntament de Barcelona, 1999.

DA, Art públic de Barcelona. Barcelona, Ajuntament de Barcelona, 2009.

DA, Atles de Barcelona. Barcelona, Ajuntament de Barcelona, 2011.

DA, Enciclopèdia de Barcelona. Barcelona, Enciclopèdia Catalana / Ajuntament de Barcelona, 2006.

DA, Guía de librerías de España, 1964.

DA, Història de Barcelona. Barcelona, Enciclopèdia Catalana / Ajuntament de Barcelona, 1995.

DA, Joan Miró. 1893-1993. Barcelona, Fundació Miró, 1993.

DA, Qui té roba per rentar? Barcelona, Icària, 2008.

DA, Josep M. Huertas Clavería i els barris de Barcelona. Antologia de reportatges. Barcelona, Federació d’Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona, 2015.

DA, Josep M. Sert. El archivo fotográfico del modelo. Sant Sebastià, San Telmo, 2012.

DA, Masies de Barcelona. Barcelona, Angle Editorial, 2009.

DA, La Urbana. El llibre blanc dels carrers de Barcelona. Barcelona, FAD, 2009.

DALMAU, Marc, Un barri fet a cops de cooperació. El cooperativisme obrer al Poblenou. Barcelona, La Ciutat Invisible Edicions, 2015.

DANIEL, Joan, La guerra dels cornuts. Barcelona, Empúries, 2003.

DELGADO, Manuel, La ciudad mentirosa. Fraude y miseria del «modelo Barcelona». Madrid, Catarata, 2007.

DICKENS, Charles, Paseos nocturnos. Traducció de José Méndez Herrera. Madrid, Taurus, 2013.

DOUGLAS, Andrew Elicott, «The secret of the Southwest solved by talkative tree rings». National Geographic Magazine 56 (6), pàg. 736-770.

FABRE, Jaume i Josep Maria Huertas Clavería, Tots els barris de Barcelona, I, Barcelona, 62, 1976.

Carrers de Barcelona: com han evolucionat els seus noms. Barcelona, Ajuntament de Barcelona, 1982.

Barcelona 1888-1988. La construcció d’una ciutat. Barcelona, Diari de Barcelona, 1988.

Noticiari de Barcelona. De l’Exposició Universal als Jocs Olímpics. Barcelona, La Campana, 1991.

FERRER, Antoni, «Rotular de nuevo el espacio urbano: el ejemplo de la Barcelona franquista», Cahiers d’études romanes, núm. 8, 2003, pàg. 163-185.

FILLOL, Vicente, Mi tierra y mi gente. Caracas, Monte Ávila, 1976.

FORNELLS ANGELATS, Montserrat, Los lienzos de José María Sert en la iglesia de San Telmo de Donostia-San Sebastián. Sant Sebastià, San Telmo, 2006.

GARCÍA FELGUERA, María de los Santos, «Anaïs Tiffon, Antonio Fernández y la compañía fotográfica “Napoleón”», Locus Amoenus, núm. 8, 2005-2006, pàg. 307-335.

Els Napoleon. Un estudi fotogràfic. Barcelona, Arxiu Fotogràfic de Barcelona / Ajuntament de Barcelona, 2011.

GARCÍA LORCA, Federico, Obras completas III (Prosa). Barcelona, Galaxia Gutenberg-Círculo de Lectores, 1997.

GAUSA, Manuel, Marta Cervelló i Maurici Pla, Barcelona: Guía de arquitectura moderna 1860-2002. Barcelona, Actar, 2001.

GEIST, Johann Friedrich, Le Passage. Un type architectural du XIXe siècle. Traducció de Marianne Brausch. París, Pierre Mardaga, éditeur, 1989.

GLANTZ, Margo, Yo también me acuerdo. México DF, Sexto Piso, 2014.

GOFFMAN, Erving, La presentación de la persona en la vida cotidiana. Buenos Aires, Amorrortu Editores, 1981.

GÓMEZ I VILALTA, Arnau, Cataluña bajo vigilancia: El consulado italiano y el fascio de Barcelona (1930-1943). València, Universitat de València, 2009.

GRACQ, Julien, La forme d’une ville, París, Librairie José Corti, 1985.

GRAU, Ramon i Margarida Nadal, La unificació municipal del Pla de Barcelona 1874-1897. Barcelona, Institut Municipal d’Història de Barcelona / Proa, 1997.

GRAU, Ramon, «La metamorfosi de la ciutat emmurallada: Barcelona, de Felip V a Ildefons Cerdà». Quaderns d’història econòmica de Catalunya, núm. segle XX. Barcelona, octubre del 1979.

GROSSMAN, David, La vida entera. Traducció de Ana María Bejarano. Barcelona, Lumen, 2010.

GUILLAMON, Agustín (ed.), Documentación histórica del trotskismo español (1936 1948). Madrid, Ediciones de la Torre, 1996.

GUILLAMON, Julià, La ciutat interrompuda. De la contracultura a la Barcelona postolímpica. Barcelona, Empúries, 2001.

HÉNAFF, Marcel, La ciudad que viene. Traducció col·lectiva dirigida per Étienne Helmer. Santiago de Xile, LOM, 2014.

HERNÁNDEZ-CROS, J. Emili, Gabriel Mora i Xavier Pouplana, Arquitectura de Barcelona. Barcelona, Publicacions del Col·legi Oficial d’Arquitectes de Catalunya i Balears, 1972.

HUERTAS CLAVERIA, Josep Maria, La gent i els barris de Sant Martí. Barcelona, Ajuntament de Barcelona, 2009.

HUGHES, Robert, Barcelona. Traducció de Francesc Roca. Barcelona, Anagrama, 1992.

JUAN-CANTAVELLA, Robert, «Barcelona Arcade», a Jordi Carrión (ed.), Madrid/Barcelona. Literatura y ciudad (1995-2010). Madrid, Iberoamericana, 2009.

JUNCOSA, Patricia (ed.), Josep Lluís Sert Conversaciones y escritos, lugares de encuentro para las artes. Barcelona, Gustavo Gili, 2011.

KAPUŚCIŃSKI, Ryszard, El mundo de hoy. Autorretrato de un reportero. Traducció d’Agata Orzeszek. Barcelona, Anagrama, 2004.

KOOLHAAS, Rem, Delirio de Nueva York: un manifiesto retroactivo para Manhattan. Traducció de Jorge Sainz. Barcelona, Gustavo Gili, 2004.

Acerca de la ciudad. Traducció de Jorge Sainz. Barcelona, Gustavo Gili, 2014.

LE CORBUSIER, Principios de urbanismo. Traducció de Juan-Ramon Capella. Barcelona, Ariel, 1971.

LEFEBVRE, Henri, El derecho a la ciudad. Traducció de J. González-Pueyo. Barcelona, Península, 1969.

La revolución urbana. Traducció de Mario Nolla. Madrid, Alianza, 1972.

LELIÈVRE, Pierre, La Vie des Cités de l’Antiquité à nos Jours, París, Bourelier, 1950.

LEPORE, Jill, Joe’s Gould Teeth. Nova York, Knopf, 2016.

LOQUILLO, Barcelona ciudad. Barcelona, Ediciones B, 2010.

LLANAS, Manuel, El libro y la edición en Cataluña: apuntes y esbozos. Barcelona, Gremi d’Editors de Catalunya, 2004.

LLOP, José Carlos, Reyes de Alejandría. Madrid, Alfaguara, 2016.

LYNCH, Kevin, La imagen de la ciudad. Traducció d’Enrique Luis Revol. Barcelona, Gustavo Gili, 1984.

MARAGALL, Pasqual, Refent Barcelona. Barcelona, Planeta, 1986.

MARSÉ, Juan, Cuentos completos. Ed. d’Enrique Turpin. Barcelona, Espasa Calpe, 2002.

MCGUIRE, Richard, Aquí. Trad. d’Esther Cruz. Barcelona, Salamandra Graphic, 2015.

MENDOZA, Eduardo, La ciudad de los prodigios. Barcelona, Seix Barral, 1986.

La isla inaudita. Barcelona, Seix Barral, 1999.

MIEVILLE, China, La ciudad y la ciudad. Traducció de Silvia Shettin Pérez. Barcelona, La Factoría de Ideas, 2012.

MIRÓ, Joan, Epistolari català. 1911-1945. Vol. 1. Edició de Joan Ainaud de Lasarte. Barcelona, Editorial Barcino / Fundació Joan Miró, 2009.

MIRÓ, Joan, Escritos y conversaciones. Edició de Margit Rowell. València-Múrcia, Institut Valencià d’Art Modern / Col·legi Oficial d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de la Regió de Múrcia, 2002.

MITCHELL, Joseph, El secreto de Joe Gould. Traducció de Marcelo Cohen. Barcelona, Anagrama, 2014.

MOLET I PETIT, Joan, «Entre conversació i modernització: l’esventrament del centre urbà», Barcelona. Quaderns d’Història, núm. 8, 2003, pàg. 235-255.

MOLI FRIGOLA, Montserrat, La Desamortización eclesiástica en la ciudad de Barcelona 1835-1840. Tesi doctoral. Universitat de Barcelona, 1970.

MORÁBITO, Fabio, El idioma materno. Ciutat de Mèxic, Sexto Piso, 2014.

MUÑOZ, Francesc, Urbanalización. Paisajes comunes, lugares globales. Barcelona, Gustavo Gili, 2008.

NOVÁS, Lino, Vidas Extraordinarias. Crónicas Biográficas y Autobiográficas (1933-1936). Selecció de Jesús Gómez de Tejada. Madrid, Verbum, 2014.

OLTRA ESTEVE, Consol, La mirada d’una dona, l’empremta d’una artista. Barcelona, Salvatella Editorial, 2013.

OYÓN BAÑALES, José Luis, La quiebra de la ciudad popular. Espacio urbano, inmigración y anarquismo en la Barcelona de entreguerras, 1914-1936. Barcelona, Ediciones del Serbal, 2008.

PAGENS Techer, H. A., La isla de Mallorca. Reseña de un viaje. Traducció de Pablo Bouwy de Schorrenberg. Palma de Mallorca, Establecimiento Tipográfico de Felipe Guasp, 1867.

PAJAK, Frédéric, Con Walter Benjamin, soñador abismado en el paisaje. Traducció de Regina López. Madrid, Errata Naturae, 2016.

PEREC, Georges, Especies de espacios. Traducció de Jesús Camarero. Barcelona, Montesinos, 1999.

PÉREZ ANDÚJAR, Javier, Paseos con mi madre. Barcelona, Tusquets, 2011.

PERI ROSSI, Cristina, La nave de los locos. Barcelona, Seix Barral, 1984.

PERMANYER, Lluís, Història de l’Eixample. Barcelona, Plaza y Janés, 1990.

PIGLIA, Ricardo, Los diarios de Emilio Renzi. Los años felices. Barcelona, Anagrama, 2016.

PLA, Josep, Obra completa. Volum XVI. Homenots. Segona sèrie. Destino, Barcelona, 1981.

Notas y dietarios. Traducció de Dionisio Ridruejo, Gloria de Ros i Xavier Pericay. Barcelona, Planeta, 2008.

PORTELLI, Stefano, La ciudad horizontal. Urbanismo y resistencia en un barrio de casas baratas de Barcelona. Barcelona, Edicions Bellaterra, 2015.

PUJOL, Carlos, Barcelona y sus vidas. Granada, La Veleta, 2010.

RENDUELES, César i Ana USEROS (eds.), Atlas Walter Benjamin. Constelaciones. Madrid, Círculo de Bellas Artes, 2010.

RIBA, Oriol i Ferran COLOMBO, Barcelona: la Ciutat Vella i el Poblenou. Assaig de geologia urbana. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans - Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, 2009.

RODENBACH, Georges, Brujas la Muerta. Traducció de Fruela Fernández. Madrid, Vaso Roto, 2011.

ROGLAN, Joaquim, La Barcelona erótica. Barcelona, Angle Editorial, 2003.

ROMEA CASTRO, Celia, Barcelona romántica y revolucionaria. Una imagen literaria de la ciudad, década de 1833 a 1843. Barcelona, Edicions de la Universitat de Barcelona, 1994.

ROTH, Joseph, Crónicas berlinesas. Traducció de Juan de Sola Llovet. Barcelona, Minúscula, 2006.

RUMBAU, Montserrat, La Barcelona de fa 200 anys. Barcelona, Tibidabo Edicions, 1990.

La Barcelona de principis del segle XIX. Barcelona, Tibidabo Edicions, 1993.

RUSKIN, Las piedras de Venecia. Traducció de Maurici Pla. Murcia, Editora Regional de Murcia, 2000.

RYKWERT, Joseph, La idea de ciudad. Traducció de Jesús Valiente Malla. Salamanca, Sígueme, 2002.

SAER, Juan José, La pesquisa. Buenos Aires, Emecé, 2012.

SAGARRA I TRIAS, F., Barcelona, ciutat de transició (1848-1868): el projecte urbà a través dels treballs de l’arquitecte Miquel Garriga i Roca. Barcelona, Institut d’Estudis Catalans (Arxius de les seccions de ciències), 1996.

SALA, Teresa Maria, La vida cotidiana en la Barcelona de 1900. Barcelona, Sílex, 2005.

SALILLAS, José Manuel i Rafael Manzano, La casa de Miró del «Passatge del Crèdit», José Manuel Salillas. Barcelona, Grupo Gargallo, 1993.

SANTARCANGELI, Paolo, El libro de los laberintos. Traducció de César Palma. Madrid, Siruela, 2002.

SANTE, Luc, Bajos fondos. Una mitología de Nueva York. Traducció de Pablo Duarte. Madrid, Libros del KO, 2016.

SARLO, Beatriz, Una modernidad periférica: Buenos Aires 1920 y 1930. Buenos Aires, Nueva Visión, 1988.

La ciudad vista. Mercancías y cultura urbana. Buenos Aires, Siglo segle XXI, 2009.

SEBALD, W. G., Austerlitz. Traducció de Miguel Sáenz. Barcelona, Anagrama, 2002.

SEGURA SORIANO, Isabel, Guia de dones de Barcelona. Recorreguts històrics. Barcelona, Ajuntament de Barcelona, 1995.

La modernitat a la Barcelona dels cinquanta. Arquitectura industrial. Barcelona, Ajuntament de Barcelona, 2010.

SEMPRONIO, Barcelona era una festa. Barcelona, Selecta, 1980.

Barcelona pel forat del pany. Barcelona, Selecta, 1985.

Barcelona a mitja veu. Barcelona, Selecta-Catalonia, 1991.

Barcelona es confessa a mitges, Barcelona, Selecta-Catalònia, 1994.

SERT, Misia, Misia. Edició de Francisco Sert. Barcelona, Tusquets, 1983.

SINCLAIR, Iain, Lights out for the Territory. Londres, Granta Books, 1997.

SMITHSON, Robert, Selección de escritos. Traducció de María Orvañanos i Eva Quintana Crelis. Ciutat de Mèxic, Alias, 2009.

SOLDEVILA, Carles, Del llum de gas al llum elèctric: memòries d’infància i joventut. Barcelona, Empúries, 2002.

SOLDEVILA, Llorenç, Geografia literària. Barcelona, Pòrtic, 2013-2015.

SONTAG, Susan, Sobre la fotografía. Traducció de Carlos Gardini. Madrid, Alfaguara, 2005.

SORKIN, Michael (ed.), Variaciones sobre un parque temático. La nueva ciudad americana y el fin del espacio público. Traducció de Maurici Pla. Barcelona, Gustavo Gili, 2004.

STAMP, Laura, «La Nueva Babilonia de Constant. Cómo llevar al límite el espíritu de la época», Constant. Nueva Babilonia. Madrid, Museo Reina Sofía, 2015.

SUÑÉ, Ricardo, Nueva Crónica de Barcelona. Historia de la ciudad a través de sus calles y de sus tradiciones. 2 vols. Barcelona, Casa Editorial Seguí, 1945-1947.

SWENNEY, James Johnson i Josep Lluís Sert, Antoni Gaudí. Traducció d’E. L. Revol. Buenos Aires, Ediciones Infinito, 1961.

TARRAGÓ CID, Salvador, «Las nuevas formas de intervención en el casco antiguo: la abertura de calles y pasajes», Cuadernos de arquitectura y urbanismo, núm. 101, 1974, pàg. 15-23.

TATJER, Mercè i Cristina LARREA (eds.), Barracas. La Barcelona informal del siglo XX. Barcelona, Ajuntament de Barcelona / Museu d’Història de la Ciutat, 2010.

TIRADO Y ROJAS, Mariano, La masonería en España. Madrid, Imprenta de Enrique Maroto y Hermano, 1892.

TORRES ROSELL, Ramon, De la meva Ciutat Comtal, Barcelona, 1960.

TUSQUETS, Esther, Habíamos ganado la guerra. Barcelona, Ediciones B, 2010.

TREJO, Juan, El fin de la Guerra Fría. Barcelona, La Otra Orilla, 2008.

UMBRAL, Francisco, Madrid: tribu urbana. Barcelona, Planeta, 2000.

VALERA, Sergi, «El Poblenou barcelonés como barrio artístico»: http://www.ub.edu/dppss/valera/Valera_2009_barrios_artisticos.pdf Consultat l’1 de gener de 2016.

VALERO, Vicente, Experiencia y pobreza. Walter Benjamin en Ibiza, 1932-1933. Barcelona, Península, 2001.

VÁZQUEZ MONTALBÁN, Manuel, Barcelones. Traducció de Luis Ochandorena. Barcelona, Empúries, 1990.

Obra periodística 1987-2003. Las batallas perdidas. Barcelona, Debate, 2015.

VERDAGUER, Mario, Medio siglo de vida íntima barcelonesa. Barcelona, Guillermo Canals Editor, 2008.

VIDAL FOLCH, Ignacio, Barcelona: museo secreto. Barcelona, Alcar, 2009.

VILA-MATAS, Enrique, Fuera de aquí. Conversaciones con André Gabastou. Barcelona, Galaxia Gutenberg, 2013.

VILA-SANJUÁN, Sergio, La cultura y la vida. Catorce crónicas de escritores, artistas, cambios de época y aventuras creativas. Barcelona, Libros de Vanguardia, 2013.

VILLAR, Paco, La ciutat dels cafès (1750-1880). Barcelona, Edicions de la Campana, 2009.

VILLAROYA I FONT, Joan, Els bombardeigs de Barcelona durant la guerra civil (1936-1939). Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1999.

VILLORO, Joan i Lluís RIUDOR, Guia dels espais verds de Barcelona. Aproximació històrica. Barcelona, Col·legi Oficial d’Arquitectes de Catalunya, 1984.

VOLTES BOU, Pedro, Notas sobre instituciones barcelonesas del siglo XIX. Barcelona, Institut Municipal d’Història, 1976.

YATES, Frances A., El arte de la memoria. Traducció d’Ignacio Gómez de Liaño. Madrid, Taurus, 1974.

WILLIAMS, Raymond, El campo y la ciudad. Traducció d’Alicia Bixio. Buenos Aires, Paidós, 2001.