ISABEL OLESTI i PRATS (Reus, Baix Camp, 12 d’abril de 1957) és una escriptora i periodista catalana.

Es va dedicar professionalment a la dansa contemporània fins al 1995. El seu primer recull de contes, Desfici, va obtenir el Premi Andròmina de narrativa de 1988. El 1995 va guanyar el Premi Josep Pla de narrativa amb el recull de contes Dibuix de dona amb ocells blancs (1996). Posteriorment va publicar diverses novel·les, com L’aire groc (1996), El marit invisible (1999), El festí de Nàpols (2002), La muntanya dels secrets (2005) i La pell de l’aigua (2012), i un assaig biogràfic: Nou dones i una guerra: les dones del 36 (2005).

Col·labora habitualment a la premsa amb articles d’opinió i cròniques. Ha escrit a El temps, Diari de Tarragona, El observador, Reus Diari, Diari de Barcelona, Presència, Avui, Interviu, El País. Formava part del col·lectiu «Germanes Quintana». Actualment és gestora de projectes literaris.