24

Mentre caminava pel vestíbul cap a l’habitació d’Ivor Hendrix de sobte no volia mirar per la porta. Era com si sabés que seria allà, amb els ulls boteruts i la cara morada.

O tirada per sobre el llit, nua, amb un ganivet clavat a l’esquena.

Vaig picar suaument.

—Ivor?

No va respondre.

La porta era tancada amb clau. Vaig recular, vaig aixecar el taló i el vaig llançar brutalment contra la porta, just sota el pany. La porta va petar amb un cruixit esgarrifador, es va obrir d’una revolada contra la paret interior.

Saps que l’encertes, esperes de no encertar-la.

És com rebre dos cops i el segon igual de fort, en el mateix lloc que el primer.

Havia desaparegut. No precisament mort. Desaparegut.

Semblava que haguessin passat l’habitació per una màquina de batre. Estava demolida.

Ho havia fet jo tot solet.

Vaig tancar la porta, vaig mirar pel voltant. Fos qui fos, a la fi l’havien trobada. Havien fet bocins aquell lloc amb meticulositat destructora. Havien buscat alguna cosa. Què?

El nom d’Elk Crafford era un murmuri turmentador. Jo li havia dit on s’estava. Si ell li havia fet algun mal, jo li faria mal a ell, pertot arreu, sense pietat. Ivor Hendrix havia vingut a mi amb les seves pròpies maneres estranyament fredes.

L’habitació era ombrívola, il·luminada només amb un llum de nit. Vaig examinar el bany. Havien tret la tapadora del dipòsit de l’aigua del vàter. L’armariet de les medecines havia estat excavat, per terra un escampall d’ampolles esclafades, tubs i capses, deixalles d’antics estadants.

A l’altra habitació havien llescat el matalàs amb un ganivet; l’emborrada vessava cap enfora, sortint entre molles d’acer retorçades. Els calaixos de la calaixera i el tocador havien estat arrencats, fets miques, polits. La catifa havia estat esquinçada. Les ombres rajaven de les finestres. Les cortines havien estat arrencades.

A fora s’havia fet més fosc. Una pluja fina repicava contra les finestres. Vaig anar cap a la paret, vaig encendre el llum de dalt. Es va obrir radiant. Vaig fitar el gran globus rodó blanc, vaig fitar una ombra fosca allargada.

L’alt sostre estava lleument tacat. El fred em corria pel clatell.

Havia estat a la pel·lícula The Long Weekend on Don Birnam tirava el seu whisky allí dalt. Però com arribaria al globus?

Com hi havia arribat ella? Podia equivocar-me.

Em vaig posar sobre la pota del llit. Sacsejant l’aire amb la mà, encara era a un metre i mig del llum. Ara ja veia ben clarament la forma llarga de la bossa blanca cilíndrica d’Ivor Hendrix.

Vaig saltar amb força del llit hi vaig arribar i vaig fallar, caient estrepitosament a terra. Sobre la catifa esquinçada hi havia un cirier, fet saltar d’un prestatge. El vaig agafar, el vaig tirar cap amunt al llum del sostre i vaig ajupir el cap.

El vidre va petar i es va esclafar a terra. Vaig mirar com la seva bossa picava contra terra i rebotava. Una cosa va saltar de la bossa, saltant per l’habitació. Fos el que fos es va arrecerar al costat del sòcol a la vora de la porta.

Vaig escoltar. Del vestíbul no venia cap soroll.

Vaig anar cap al sòcol i vaig plegar el lligall del que semblaven uns petits quaderns, subjectats amb una estreta lligacama rosa.

Vaig arrufar les celles, vaig arrencar la lligacama, i vaig repassar uns petits sobres plans de color torrat. En vaig obrir un i el vaig mirar, ja sabent què era.

Llibretes d’estalvis.

La que havia obert anava a nom d’una dona. Gertrude Paulding. A Fort Myers.

Era un compte nou. Vaig examinar els ingressos. Un miler, vuit-cents.

En vaig mirar una altra.

Ivor Heira. Lincoln Trust, a la ciutat d’Hibiscus, Florida. Un miler, dos-cents.

Interessat vaig obrir una altra llibreta d’estalvis. Eren llibretes d’estalvi noves de trinca, netes, polides. Totes semblaven comptes d’estalvis. És clar, estúpid de mi. No hi havia possibilitat de fiscalitzar l’interès acumulat.

Henrietta A. Zonders. Key West. Trenta-dos mil.

Una altra: Loretta Stitskin. West Palm Beach. Quinze mil.

Una mica més audaç.

Charlotte Debra Westmark. Miami. Trenta-dos mil.

Babette Jardin. Gainesville. Disset mil.

Va donar moltes voltes mentre visitava la tieta Liz, allà dalt a Orlando. Vaig anar cap al llit i vaig seure sobre l’esparracat matalàs, al llit, i vaig continuar la meva indagació. Cada vegada que obria una llibreta d’estalvi, que cruixia de nova, el meu cor em feia una petita sotragada, i jo suava una mica, i em venien ganes de vomitar.

Mary Fuchs. Jacksonville. Nou mil.

La vaig llançar a l’altra punta de l’habitació amb ràbia.

Sens dubte representant els seus petits jocs per fer passar l’esgotament dels dies del viatge fatigós.

Alice Botkins Somersall. Tampa. Quaranta-quatre mil.

Grace Golden. Planter’s Trust, Orange Corners. Quatre mil.

Aileen Fielding Singer. Probablement una botiga de màquines de cosir a l’altra banda del carrer, allà a Bradenton. Vint-i-tres mil.

Helene Demmonds Dartell. Miami. Cinquanta-sis mil.

«Sento haver-me oblidat de dir-t’ho, Lee. Podem trucar a la tia Liz ara mateix, amb mi al davant. Ella confirmarà que li vaig demanar que no li digués a ningú que jo era allí».

Ho anomenen calés.

Barbara Penny. Fort Lauderdale. Trenta-tres mil.

Virginia Allsworth Kring. Boca Raton. Vint-i-dos mil.

Vicki Amont, Miami. Trenta mil. Cada vegada que era a Miami es tornava desdibuixadament europea, elegant, o notòriament altiva en l’elecció dels noms.

Ruth Mary Allswell. Maleïda seguretat en si mateixa. Sant Petersburg. Quaranta-tres mil.

Mini Loveall. Venice. Mil dos-cents.

Betty Smythe. De Land. Sis mil.

Marie Fitz-Simmons. Sarasota. Trenta-sis mil.

Margaret Dee Switz. Havia donat un cop d’ull al rellotge. Pahokee. Dotze mil.

Dinou bancs diferents. Més de quatre-cents mil dòlars. Tota Florida buscant desesperadament aquests diners. Tota Florida n’estava coberta.

Em vaig alçar, vaig recuperar la llibreta d’estalvis que havia tirat a l’altra punta de l’habitació. Les vaig lligar pulcrament juntes una altra vegada, hi vaig posar la irritable lligacama rosa al voltant, i me les vaig ficar a la butxaca, o més aviat, entaforar.

Vaig inspeccionar la seva bossa. Vaig trobar un obridor petit de plata del Club Mingo amb forma de dansarina. Tres trossets de llapis, ben gastats de calcular la presa probablement. Dues barres de llapis. Una pinta trencada de jade. Un mirall trencat. Dos mocadors nuats, un d’ells amb tres cèntims lligats. Alguns bocins de paper. Un cigarret cargolat cobert de pintura de llavis. Un bastonet per remenar còctels d’alguna tasca anomenada The Silver Lagoon. Una cinta, un manyoc de cabells…

Vaig abandonar, vaig deixar caure la bossa i vaig sortir d’allà.

No em trobava malament. Estava embogit.