Notes

[001] A internet es pot trobar fàcilment informació relativa a les activitats d’aquesta biblioteca, visitant el lloc web: www.thebrautiganlibrary.org [Torna]

[002] Quan en Gourvec li va posar els ulls al damunt per primera vegada, de seguida va pensar: fa cara d’agradar-li L’amant, de Marguerite Duras. [Torna]

[003] Richard Brautigan hauria pogut crear una altra biblioteca, la dels llibres publicats dels quals no parla ningú: la biblioteca dels invisibles. [Torna]

[004] Quant de temps feia que no escoltava aquesta conversa? Ningú ho hauria pogut dir. L’ésser humà està dotat d’aquesta capacitat única d’assentir amb el cap i fer veure que escolta amb tota l’atenció el que es diu, mentre pensa en qualsevol altra cosa. És per això que no s’ha d’esperar mai llegir la veritat en la mirada dels altres. [Torna]

[005] Es tractava de la mestressa; com en el cas dels Pick, els que portaven el restaurant eren una parella. [Torna]

[006] Per a alguns potser es tracta de la mateixa cosa. [Torna]

[007] Quina mena de dona conservaria les sabatilles del marit després de mort?, es va preguntar. [Torna]

[008] Publicat en castellà: Gracias por este momento. (N. de la t.) [Torna]

[009] Al menú, la categoria portava el pompós nom de «Désserts de la faràndula». [Torna]

[010] Com ara l’evocació d’un personatge que «sembla que tingui vèrtebres al front» (magnífica imatge, sigui dit de passada). [Torna]

[011] Un escriptor de qui valorava tant l’estil literari com l’aspecte d’ós maliciós, però a qui no veia gaire des que havia marxat de Grasset per tornar a Julliard, el seu primer editor. [Torna]

[012] Com si el reconeixement consistís a ser comprès. No hi ha ningú que sigui mai entès, i naturalment els escriptors tampoc. Vagaregen per reialmes d’emocions fràgils, i gairebé mai no s’entenen ni ells mateixos. [Torna]

[013] Les va pronunciar d’una manera lenta i alhora emfàtica, tan bé, que feia l’efecte que de jove havia fet teatre. [Torna]

[014] Un lleuger maquillatge de la veritat, per als que ho vulguin comprovar una mica més amunt, en aquest relat. [Torna]

[015] Entre ells, Jean-Michel Rouche, un veterà del Figaro littéraire, especialista en literatura alemanya (un incondicional de la família Mann), que després d’haver estat acomiadat d’un dia per l’altre intentava subsistir com a freelance, alternant articles de compromís amb el paper de moderador en debats literaris. De moment, el trobem en una nota a peu de pàgina, però aviat tindrà una importància cabdal en aquesta història. [Torna]

[016] Havia sospesat un nom més senzill: la Diada de l’Escriptura, o fins i tot la Festa de l’Escriptura. Però finalment havia preferit fer èmfasi en els autors no publicats: era una manera no pas de celebrar l’amateurisme sinó de posar en valor els que no havien pogut ser reconeguts. [Torna]

[017] Si la Magali hagués conegut Pasolini, hauria pogut pensar en la pel·lícula Teorema, en el seu protagonista que fa vacil·lar les ànimes per la simple puixança de la seva presència fantasmal. [Torna]

[018] Estava llegint 2666, de Roberto Bolaño. [Torna]

[019] La germana petita. En sentit figurat, l’expressió serveix per demanar una altra copa del mateix. (N. de la t.) [Torna]

[020] Estranya comparació mecànica, ja que l’únic esdeveniment notable des que havia marxat era una doble ratllada al cotxe. [Torna]

[021] Un equivalent a M80. (N. de la t.) [Torna]

[022] Més amunt d’aquí hi ha el Sena / i també el bosc de Vincennes, / Déu, que boniques les roses / a Göttingen, a Göttingen. // Tenim els pàl·lids matins / de Verlaine l’ànima grisa, / tots ells són melancolia / a Göttingen, a Göttingen. [Torna]

[023] Cristòfor Colom a punt de posar un peu al continent americà. [Torna]

[024] Segurament l’activitat que detestava més del món, junt amb la pràctica de l’esport, fos el que fos; la sola idea d’entrar a un Zara o un H&M el feia posar malalt, sobretot a causa de la música. [Torna]

[025] Era la mena d’home que sempre tens la sensació que el molestes quan no està fent res. [Torna]

[026] La Madeleine havia perdut un primer fill just després del part, uns anys abans de tenir la Joséphine. [Torna]

[027] Feia molt de temps que una dona no recorria tres-cents quilòmetres per venir a veure’l sense avisar; de fet, no li havia passat mai. [Torna]