DAMIÀ BARDERA i POCH (Viladamat, 1982) és escriptor i assagista. Doctor en Filosofia per la Universitat de Girona amb una tesi sobre l’obra narrativa del filòsof Josep Ferrater Mora, va néixer en un hospital blanc, privat i molt net, i va passar els primers vint anys de vida entre Viladamat (Alt Empordà) i Torroella de Montgrí (Baix Empordà), i ja en va tenir prou —massa tramuntana. Actualment viu a Girona i hi treballa.
Casat per l’església —feliçment casat—, descregut, gens gregari i un xic rondinaire, no ha trobat mai el moment de fer-se el carnet de cap partit polític, i això l’inquieta.
L’any 2007, contra tot pronòstic i amb polèmica inclosa, va guanyar el premi Marià Manent de Poesia de Premià de Dalt amb el llibre El penúltim vòmit (2008). Dos anys més tard, va sortir publicat el seu segon llibre, I alguns contes per llegir-los d’amagat (2010), recull de contes que va merèixer ser finalista del V Premi el Temps de les Cireres al millor llibre publicat en català l’any 2010 per un autor jove —menor de 35 anys.
Amb el treball Uns anys de propina i altres contes, va quedar finalista del VI Premi de Narrativa de Sant Narcís 2011. Aquell mateix any, va sortir publicat el llibre de contes Fauna animal; i l’any següent, Els homes del sac (2012), tots dos amb una excel·lent acollida per part de la crítica.
Va participar a l’antologia Els caus secrets (2013) i el relat «Un conte de Nadal», inclòs en el llibre Els homes del sac, va ser premiat en la primera edició del Premi Núvol de Contes (2012), amb un jurat format per Bernat Puigtobella, Matthew Tree, Enric Gomà, Màrius Serra i Jordi Puntí.
Després d’Els homes del sac, ha publicat els llibres de contes Els nens del sac (2013), Contes de propina (2014), Nens de llet (2016), també amb una excel·lent acollida crítica. A més dels contes, ha escrit la novel·la Viladelsac (2015), una quintaessenciació del món barderià.
Dels articles i assajos publicats fins ara, destaquen l’anàlisi filosòfica i antropològica dels anuncis de la marca Estrella Damm, Mediterròniament. La catalanitat emocional (2013), escrit conjuntament amb Eudald Espluga, i L’home del sac: arquetip modern del no-res (2015), una obra de caire fenomeno-lògico-existencial sobre una de les figures més desateses i incompreses de l’imaginari popular-infantil. En paraules de Cristina Masanés, que en firma el pròleg: «Un assaig breu de discurs àgil i intenció valenta situat en la tradició del nihilisme que ha amarat bona part del pensament i l’escriptura del segle XX». La seva obra, en col·laboració amb l’artista Kenneth Russo, ha estat difosa per iPhone, iPod touch i iPad, dins el projecte Disset Segons. Pel que fa a les traduccions, el conte «El dinosaure», publicat a la revista Paper de vidre i inclòs en el llibre Nens de llet, ha estat traduït al neerlandès per Marga Demmers. I el conte «El pallasso», inclòs també a Nens de llet, ha estat traduït al polonès per Ania Przeslawska.
EUDALD ESPLUGA i CASADEMONT (Girona, 1990). Llicenciat en Filosofia i màster en Comunicació i estudis culturals per la Universitat de Girona. Actualment dedica la seva investigació doctoral al fenomen de l’autoajuda. És coautor de l’assaig Mediterròniament. La catalanitat emocional (2013) i col·laborador habitual a diversos mitjans com Salon Kritik, Barcelona Metròpolis, PlayGround Magazine, El Matí Digital o Núvol. El digital de cultura.