Notes

^[001] L’edició anglesa original va ser publicada el 1983. (N. de l’ed.). [Torna]

^[002] «Creiem que l’honradesa, la determinació, el treball col·lectiu, reconèixer la vinculació entre les diferents lluites i usar la imaginació arribaran a prevaldre, fns i tot front als poders que ens neguen com a persones i s’arrisquen a destruir el nostre futur i el futur de la terra». [Torna]

^[003] Les illes Malvines, en anglès Falkland Islands, són un arxipèlag de l’Atlàntic Sud, administrat pel Regne Unit des del 1833, quan forces britàniques el van arrabassar a l’Argentina, que des d’aleshores no ha deixat de reivindicar-ne la sobirania. L’abril del 1982 (un any abans que fos escrit aquest text) les forces militars argentines van ocupar les illes, en una operació propagandística de la dictadura militar del general Galtieri. El Govern britànic, amb Margaret Thatcher al capdavant com a primera ministra, va respondre-hi de manera desmesurada amb l’enviament d’una força naval, en la qual va participar el príncep Andreu, fill de la reina Isabel II. Després de combats durs i de patir fortes baixes amb un gran nombre de morts i ferits, les tropes argentines, mal equipades i poc motivades, van acabar claudicant. El final desastrós de l’aventura militar va forçar la dimissió del general Galtieri i va desembocar al cap d’uns mesos en la fi de la dictadura militar i el restabliment de la democràcia a l’Argentina. Malgrat tot, els successius governs argentins han continuat mantenint viva la reivindicació de la sobirania sobre les illes. El Govern britànic, per la seva banda, va respondre atorgant la plena ciutadania i concedint una major autonomia als menys de tres mil habitants de les illes, que el 2013 van votar en referèndum a favor de continuar sota jurisdicció britànica. (N. de T.) [Torna]

^[004] Recordem que el text és del 1983, quan a Polònia el Govern reprimia el sindicat independent Solidaritat, que propugnava la noviolència en la lluita pels drets laborals i polítics, a Sud-àfrica continuava vigent el règim de l’apartheid, i a Irlanda del Nord es vivia un moment especialment dur de la lluita contra l’ocupació britànica, amb la mort d’algun dels presos de l’IRA que s’havien declarat en vaga de fam. (N. de T.) [Torna]

^[005] Partit polític britànic d’extrema dreta, xenòfob i racista, fundat el 1967, que propugna la prohibició total de qualsevol augment de la immigració «no blanca» a la Gran Bretanya i la repatriació forçosa dels immigrats «de color» als seus respectius països. Va aconseguir el seu màxim suport, amb uns 200.000 vots, a les eleccions del 1979. Posteriorment, ha anat perdent força després de la constitució del British National Party (BNP), el 1982, i del United Kingdom Independent Party (UKIP), el 1993. (N. de T.) [Torna]

^[006] ETHEL MANNIN (1900-1984), escriptora anglesa d’origen irlandès, va participar activament en els moviments antifeixistes dels anys trenta del segle passat. Tot i que va donar suport a la lluita per la defensa de la República espanyola, en canvi es va oposar a la Segona Guerra Mundial. El 1944, va publicar Bread and Roses: A Utopian Survey and Blue-Print (Pa i roses: una recerca i una proposta utòpiques), en què presenta una proposta ecològica enfront de l’organització industrial destructiva de la societat.

DOROTHY DAY (1897-1980), periodista i activista social pacifista estatunidenca, també es va oposar a la Segona Guerra Mundial i va ser empresonada diverses vegades al llarg de la seva vida per participar en accions de desobediència civil noviolenta.

CORETTA KING (1927-2006), activista del moviment a favor dels drets civils de la població negra als Estats Units, va col·laborar estretament amb el seu marit, Martin Luther King, en el si d’aquest moviment i va continuar-ne la tasca després de quedar-se vídua.

PEGGY SMITH (1895-1976), dibuixant i activista pacifista anglesa, va ser una de les primeres dones que van signar el «Compromís a favor de la Pau» (Peace Pledge) el 1936. Va participar en la Campanya pel Desarmament Nuclear (CDN) i el 1968 va viatjar a Cambodja per participar en una acció noviolenta de denúncia dels bombardejos estatunidencs del Vietnam del Nord.

DOLORES HUERTA (1930), activista mexicana immigrada als Estats Units, defensora dels drets dels treballadors i les treballadores del camp, cofundadora del Sindicat de Treballadors Agrícoles d’Amèrica, ha estat detinguda en vint-i-dues ocasions per participar en accions de desobediència civil i vagues noviolentes. (N. de T.). [Torna]

^[007] El 6 de desembre del 1982, l’Exèrcit Nacional d’Alliberament Irlandès (Irish National Liberation Army, INLA) va fer explotar una bomba en una discoteca d’aquesta localitat freqüentada per soldats estacionats a la base d’operacions que l’exèrcit britànic tenia prop d’allí. Van morir-hi onze soldats i sis civils, i trenta persones van quedar ferides. (N. de T.) [Torna]

^[008] La Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques va ser una confederació d’estats socialistes que va existir entre 1922 i 1991. La URSS va sorgir després de la Revolució d’Octubre de 1917 i un període posterior de guerra civil al final del qual els bolxevics, nom amb que es denominava els comunistes, van prendre el poder. En la seva etapa final la URSS estava formada per quinze repúbliques. (N. de l’ed.). [Torna]

^[009] Aprovada el 1920 i esmenada posteriorment el 1964, la Llei (Emergency Powers Act) preveu que en cas que es produeixin o estiguin a punt de produir-se fets que puguin privar la comunitat o una part significativa d’aquesta comunitat dels recursos essencials per a la vida, la reina o el rei, s’establiran les normes necessàries per garantir aquests recursos, i s’atorga als ministres competents poders per preservar la pau i els recursos essencials per a la vida. (N. de T.) [Torna]

^[010] En anglès: «supplementary benefits», prestació introduïda el 1966 que rebien les persones amb ingressos per sota d’un mínim, independentment que estiguessin a l’atur o no. Solien percebre’ls persones grans amb pensions baixes, caps de famílies monoparentals, persones malaltes o discapacitades, i joves que encara no havien començat a treballar. Fou abolida el 1988. (N. de T.) [Torna]

^[011] Grup nascut arran de les revoltes estudiantils de finals dels anys seixanta del segle passat, com a protesta contra la guerra del Vietnam i contra la forta repressió dels moviments d’esquerra revolucionària anticapitalista a l’Alemanya Federal. Concebut com un grup de resistència en forma de guerrilla urbana, va realitzar nombrosos atemptats amb explosius des del 1970 fins al 1998 que van causar més d’una trentena de morts. Va ser objecte d’una forta repressió, molts dels seus membres van ser detinguts i condemnats a fortes penes de presó, inclosa la de cadena perpetua, i reclosos en centres d’alta seguretat en condicions duríssimes. Un d’ells, Holger Meins, va morir com a conseqüència de la vaga de fam que van mantenir com a protesta. Així mateix, Ulrike Meinhof, una de les membres més conegudes, va ser trobada penjada a la seva cel·la el 1976, en circumstàncies mai aclarides del tot. (N. de T.) [Torna]

^[012] Steve Biko (1946-1977), activista antiapartheid, fundador del Moviment de Consciència Negra (Black Consciousness Movement), va crear el lema «El negre és bonic» (Black is beautiful) que va tenir un fort ressò entre la gent negra de tot el món. Va tenir un paper destacat en les revoltes de Soweto del 1976, després de les quals va ser objecte d’una forta persecució. Va morir el setembre del 1977 sota custòdia policial a conseqüència de les terribles tortures que va patir durant tot un mes. (N. de T.) [Torna]

^[013] Missioner asturià a Nicaragua, molt influït per la teologia de l’alliberament, va denunciar les pràctiques repressives de la dictadura d’Anastasio Somoza Debayle contra la població pagesa. Decebut amb la jerarquia catòlica nicaragüenca, va acabar agafant les armes i, convençut que aquella era l’única via per alliberar la població pobra de la seva misèria, es va unir al Front Sandinista d’Alliberament Nacional, en les files del qual va participar en la guerra de guerrilles sota el nom de Comandante Martín. Va morir el 1978 en un enfrontament amb la guàrdia nacional. Una antologia de poemes seus va ser el primer llibre publicat a Nicaragua després del triomf sandinista. (N. de T.) [Torna]

^[014] El Moviment d’Alliberament de les Dones del Regne Unit va dur a terme vuit congressos nacionals anuals entre el 1970 i el 1978, que van aprovar aquestes reivindicacions comunes, compartides per col·lectius i grups feministes radicals i d’esquerres autònoms, però amb una coordinació informal per desenvolupar determinades accions. En el primer congrés, celebrat a Oxford el 1970, es van debatre les quatre primeres reivindicacions, que van ser aprovades l’any següent a Skegness. El 1974, a Edimburg, s’hi van afegir la cinquena i la sisena, que incloïa el dret a definir la pròpia sexualitat. Finalment, el 1978, a Birmingham, aquest dret es va traslladar al preàmbul i es va aprovar la setena reivindicació relativa al dret a una vida lliure de violència. Quan el text esmenta el Moviment d’Alliberament de les Dones en majúscula es refereix als grups i col·lectius agrupats sota aquesta denominació i que mantenen una coordinació flexible per impulsar accions a favor d’aquestes reivindicacions; en altres moments, en canvi, quan aquest nom se cita en minúscules, es pot considerar sinònim de moviment feminista radical d’esquerres en un sentit ampli. (N. de T.) [Torna]

^[015] Establert el setembre del 1981 per un grup de dones pacifistes de Cardiff, Dones per la Vida a la Terra (Women for Life on Earth), després de fer una marxa de 190 quilòmetres per protestar contra la instal·lació de míssils de creuer a la base de la Força Aèria britànica situada en aquella localitat de Berkshire, a Anglaterra. El nombre i la notorietat de les dones va anar creixent, i el campament va arribar a ocupar tots els vint quilòmetres de perímetre de la base. El desembre del 1982 unes trenta mil dones van fer una cadena humana per abraçar la base i van decorar la tanca amb milers de símbols de la vida quotidiana. Tot i que el nombre de campistes va anar minvant a partir del 1987, després de la signatura del Tractat sobre les Forces Nuclears d’Abast Mitjà, que preveia la retirada dels míssils de creuer, el 1992 encara hi quedaven algunes dones acampades per acomiadar els darrers míssils. Com que el campament s’havia mantingut durant deu anys i havia tingut ressò internacional, va comportar l’establiment d’altres campaments per la pau a la Gran Bretanya i en altres llocs d’Europa. (N. de T.) [Torna]

^[016] Referència al comentari atribuït a Malcolm-X, en el sentit que la posició adequada per a les dones dins del moviment revolucionari negre era ajagudes i dedicades a parir més fills. (N. de T.) [Torna]

^[017] 1982. (N. de T.) [Torna]

^[018] La Lliga Internacional de Dones per la Pau i la Llibertat (Women’s International League for Peace and Freedom, WILPF), fundada el 1915 (quan, en plena Primera Guerra Mundial, 1.200 dones procedents de dotze països diferents van celebrar a la Haia el Primer Congrés Internacional de Dones amb l’objectiu de protestar contra la guerra, elaborar una estratègia de pau i fer una crida a la immediata mediació dels països neutrals), és l’organització de dones més veterana i persistent en el seu compromís per la pau. Al llarg de la seva història, ha enviat delegacions de pau als Balcans, Palestina, Mèxic, Egipte, Cuba, Haití, el Vietnam, Israel, Xile, Jordània, el Líban, la Xina i l’Iraq, entre d’altres. També ha organitzat trobades i intercanvis d’experiències entre dones de països i comunitats enfrontades; per exemple, entre dones àrabs i jueves a Israel (1958), entre dones dels Estats Units i la URSS (1961) o dels Estats Units i el Vietnam (1971), i va tenir un paper clau en l’elaboració de la Resolució 1.325 (2000) del Consell de Seguretat de les Nacions Unides sobre dones, pau i seguretat, o del Tractat de Comerç d’Armes. Actualment té seu a Ginebra i a Nova York, és present a 30 països, i forma part de diverses xarxes i campanyes internacionals. (N. de T.) [Torna]