ANTONI DALMASES i PARDO (Sabadell, 17 de juliol de 1953) és un escriptor i periodista català.

Llicenciat en Filologia Hispànica, entre 1976 i 1982 va fer de mestre d’ensenyament primari i, del 1983 al 2014, va exercir de professor de llengua i literatura catalanes a l’Institut Pau Vila de Sabadell. Va fer de coordinador i professor de Didàctica de Llengua i Literatura Catalanes als cursos del Certificat d’Aptituds Pedagògiques de l’ICE de la Universitat Autònoma de Barcelona entre 1984 i 1992 i també de professor de Didàctica de Llengua i Literatura Catalanes als cursos del Certificat d’Aptituds Pedagògiques de la Universitat de Barcelona del 1991 al 2006. També ha exercit de professor de Tècniques narratives a l’Aula de Lletres de Barcelona el curs 1997-1998. El curs 1998-1999 va fer de professor de Didàctica de la Literatura Universal a l’ICE de la Universitat de Girona.

És membre de l’Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes, de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana i del PEN català. Ha col·laborat a Presència, El Punt Avui, El 9 Nou, Quadern de les idees, les arts i les lletres, Sabadell.cat, Ràdio Barcelona i RAC1, entre altres mitjans de comunicació.

Dalmases ha publicat llibres per a infants i joves, com també obres adreçades a tots els públics. Ha guanyat, entre d’altres, els premis Fiter i Rossell 1987 amb La revolta de Job (1988), el Ciutat d’Olot - Marià Vayreda de narrativa 1991 amb La infinitud dels parcs (1992), l’Andròmina de narrativa 1992 amb L’última primavera (1993), el Gran Angular de literatura juvenil dos cops, el 1993 amb Doble joc (1994) i el 2005 amb Jo, el desconegut (2005), i el Sant Joan de narrativa 1998 amb Al mig del camí (1998).