ALBERT CAMUS (Mondovi, Algèria 1913 - Villeblevin, França 1960) fou un escriptor i filòsof francès, guardonat amb el Premi Nobel de Literatura l’any 1957, considerat juntament amb Jean-Paul Sartre un dels principals membres de l’existencialisme.

Va néixer el 7 de novembre de 1913 a la ciutat de Mondovi, avui dia anomenada Dréan i situada a Algèria, en aquells moments sota l’ocupació francesa, per la qual cosa tenia la consideració de pied-noir. De pare francès, que va morir quan ell tenia un any, i de mare (Catherine Sintes) néta d’emigrants menorquins a Algèria, va ser educat per l’àvia materna (Catalina Cardona) a Alger, on va viure fins el 1940. Ingressà a la Universitat d’Algèria per estudiar filosofia, universitat on es graduà el 1935.

Després de militar al Partit Comunista va tenir problemes amb el Govern General d’Algèria i es traslladà l’any 1940 a París, on fou secretari de redacció del diari Paris-Soir. Durant uns anys féu, successivament, de corredor de comerç, de meteoròleg, d’empleat a la Prefectura i de periodista. Durant la Segona Guerra Mundial va col·laborar amb el diari Le Monde Libertaire i fou membre de la Federació Anarquista Francòfona. El 1945 fou nomenat redactor en cap del diari Combat. En 1947 abandonà el periodisme per tal de dedicar-se de ple a la literatura.

Amb la seva arribada a París es relacionà amb Jean-Paul Sartre, al costat del qual desenvolupà la seva carrera d’escriptor i filòsof. La seva relació acabà el 1952 a causa d’un article de Francis Jeanson publicat a la revista Les Temps Modernes, on Sartre recriminava a Camus que la seva revolta era «deliberadament estètica».

En les seves obres va elaborar una reflexió sobre la condició humana. Rebutjant la formulació d’un acte de fe en Déu, en la història o en la raó, es va oposar simultàniament al cristianisme, al marxisme i a l’existencialisme. No va deixar de lluitar mai contra totes les ideologies i les abstraccions que allunyen a l’home de la seva condició humana. Camus ho denominà «Filosofia de l’absurd». El «Cicle de l’absurd» aplegà el conjunt d’obres que el van fer popular: L’estrany (novel·la, 1942); El mite de Sísif (assaig, 1942); Calígula (teatre, 1944); i El malentès (teatre, 1944). Altres obres notables són les novel·les La pesta (1947) o La caiguda (1956) o l’assaig L’home rebel (1951).

El 1957 va rebre el Premi Nobel de Literatura per la seva important producció literària, que amb sinceritat il·lumina els problemes de la consciència humana de la nostra època.

Camus va morir el 4 de gener de 1960 a la ciutat de Villeblevin, situada al departament francès de Yonne, a conseqüència d’un accident de cotxe. Fou enterrat a Lourmarin, població situada al departament de Vaucluse de la regió de Provença-Alps-Costa d’Atzur.