Notes
[1] Ja sé que molts de vosaltres pagueu unes factures infernals a la companyia d’electricitat que us subministra el corrent a casa. Recordeu, però, que, a la factura de l’electricitat, hi entra no només la llum, sinó també l’electricitat que alimenta la nevera, la rentadora, els aires condicionats, els ordinadors, els carregadors de mòbils, el microones, els aparells de música, la Playstation i tota la constel·lació d’aparells que avui dia tots tenim endollats a tota la casa! [Torna]
[2] Es diu sovint que la professió més antiga del món és la prostitució. Estrictament parlant, això no pot ser cert. En tot cas la professió més antiga hauria de ser la del primer client de la primera prostituta, ja que aquest hauria d’haver aconseguit els recursos necessaris per pagar els serveis de la noia, i per fer-ho, havia de tenir alguna professió! En qualsevol cas, els primers exemples documentats de prostitució apareixen a les valls del Tigris i l’Èufrates al segle XVII a. C. Les primeres prostitutes eren dones que mantenien relacions sexuals en honor de les divinitats i provenien de les castes sacerdotals. Les prostitutes comunes que practicaven sexe a canvi de diners no van aparèixer fins més tard. A Grècia, Roma i l’Índia, la prostitució era una professió acceptada i generalitzada. [Torna]
[3] Marco Polo, Llibre de les meravelles (1300). [Torna]
[4] La taxa de pobresa extrema és el percentatge de la població que té uns ingressos iguals o inferiors a un dòlar i mig al dia. Aquesta és la definició oficial adoptada per les Nacions Unides l’any 2000, quan es van establir els objectius del mil·lenni. [Torna]
[5] Thomas Piketty «El Capital al Segle XXI» publicat en català per RBA el 2014. [Torna]
[6] Totes aquestes dades es documenten en el meu article anomenat «The World Distribution of Income: Estimated from Individual Country Distributions» publicat al Quarterly Journal of Economics, maig del 2006. També podeu consultar el meu article amb Maxim Pinkovskiy titulat «Parametric Estimations of the World Distribution of Income», NBER Working Papers, octubre del 2009. [Torna]
[7] Encara que ara ens pugui semblar que això de prendre llet de vaca s’ha fet tota la vida, la realitat és que els humans no vam començar a consumir llet d’altres animals fins fa 8.000 o 10.000 anys. Fins en aquell moment, els humans no teníem l’enzim necessari per digerir la lactosa que conté la llet de vaca: la lactasa. Per tant, si els nostres avantpassats consumien llet de vaca, tenien fortes diarrees i mals de ventre que podien fins i tot causar la mort. Sembla que els humans vam experimentar una mutació genètica fa 10.000 anys que ens va donar l’enzim necessari per digerir la llet d’altres animals com la vaca. [Torna]
[8] Al programa de TV3 Economia en colors vam fer l’experiment de trinxar l’iPhone i analitzar-ne la «pols» resultant. [Torna]
[9] Abans d’exterminar-los, però, sembla que els nostres avis hi van tenir relacions sexuals. Ho sabem perquè els humans actuals no africans tenim gens neandertals. [Torna]
[10] El 17 de febrer de 1974 és una data gravada a la memòria dels aficionats al futbol de tot el món perquè és el dia que el Barça va guanyar al Santiago Bernabéu per 0-5. Aquesta informació no té res a veure amb l’economia de les idees, però no està malament recordar-la de tant en tant. [Torna]
[11] Justin Yifu Lin (1995): «The Needham Puzzle: Why the Industrial Revolution Did Not Originate in China», Economic Development and Cultural Change, vol. 43, núm. 2 (Jan., 1995), p. 269-292. The University of Chicago Press. [Torna]
[12] Paul Romer: The Concise Encyclopedia of Economics, segona edició, Liberty Fund, 2007. [Torna]
[13] Noteu la similitud entre el títol del llibre d’Amar Bhide i el del llibre de Charles Darwin sobre l’origen i l’evolució, no dels negocis sinó de les espècies! [Torna]
[14] El flat pack no és l’única gran idea que ha tingut la gent d’Ikea. Una altra innovació d’èxit va ser el disseny de les seves botigues, de manera que els clients han de seguir un camí predeterminat que els obliga a passar per totes les zones i veure tots els mobles exposats. És així com els clients que, per exemple, van a comprar un llit són temptats pels mobles de cuina, els mobles d’oficina, els de l’habitació dels nens i, finalment, per les mandonguilles sueques que es venen al restaurant que hi ha al costat de la caixa. [Torna]
[15] En arribar-hi, Juli Soler va canviar el nom del restaurant i va treure la paraula Hacienda que tant agradava als propietaris alemanys però que tan poc apropiada era per a un restaurant català. [Torna]
[16] Hi ha altres versions de la mateixa història que diuen que qui va anar a la farmàcia no va ser Steve Jobs sinó el seu enginyer Dean Hovey. [Torna]
[17] Hi ha agents de viatges que s’han sabut adaptar i han evolucionat cap a un altre tipus de serveis dins del món del turisme. Ja no fan bitllets d’avió sinó que fan de consultors en temes de viatges, per exemple. [Torna]
[18] De fet, no és l’única barrera. També hi ha el fet que hem d’aprendre a destriar el gra de la palla. A internet hi ha molta informació bona però també n’hi ha de dolenta i cal saber distingir entre els dos tipus d’informació. [Torna]
[19] Steven Johnson, Where Good Ideas Come From: The Natural History of Innovation. New York, Riverhead Books, 2010. [Torna]
[20] Dic nens petits i no pas de desembre perquè la data de tall a les escoles de diferents països no sempre és el primer de gener. [Torna]
[21] Bedhard i Dhuey, «The Persistence of Early Childhood Maturity: International Evidence of Long-Run Age Effects» (2006); Crawford, Dearden i Meghir, «When you are born, matters» (2008); Dhuey i Lipscomb, «Disabled or Young? Relative Age and Special Education Diagnoses in Schools» (2010). [Torna]
[22] Kawaguchi, «The Effect of Age at School Entry on Education and Income» (2006); Jurges i Sneider, «Relative Age Effect and Managerial Success» (2008); Hutchinson i Sharp, «A Lasting Legacy? The Persistance of Season of Birth Effects» (1999). [Torna]
[23] Kuhn i Weinberger, «What Makes a Leader? Relative Age and High School Leadership» (2006). [Torna]
[24] Una altra cosa és la gent que no pot posar els diners al banc perquè té por que les autoritats descobreixin que els han obtingut de manera il·legal. Però d’això ja en parlarem en un altre moment [Torna]
[25] Curiosament, el diner apareix més o menys al mateix temps que l’escriptura i els primers documents escrits de la història eren documents de tipus comptable: «El Manel em deu 500 bols d’ordi!» o «un treballador normal cobra 60 bols al mes» i «un capatàs en cobra 1.200». [Torna]
[26] Llibre dels Jutges, capítol 16. [Torna]
[27] De fet, per evitar que els espavilats llimessin els cantells de la moneda i es quedessin la pols de plata que en sortia, els cantells estaven plens de marques i dibuixos que feien visible qualsevol intent de serrar-ne una part. Si mireu els cantells de les monedes actuals (els euros) encara hi veureu uns dibuixets, una relíquia històrica que avui no té cap utilitat però que ens recorda l’origen històric de les nostres monedes! [Torna]
[28] Al llarg de la història, diferents societats han utilitzat productes diversos com a diner: petxines blanques o cauris (usades a l’Àfrica, al sud-est asiàtic i a Oceania), totxos de te (Mongòlia), blocs de sal (diferents illes del Pacífic), llavors de cacau (a Amèrica Llatina), camells, ovelles, cabres (a l’Orient Mitjà), braçalets de pèl d’elefant o de vidre (a l’Àfrica Central) o discos de pedra (Togo). Es diu que als camps de concentració nazis, els presoners feien servir cigarretes de tabac per comprar i per vendre. És a dir, a través dels temps i arreu del món, els humans hem utilitzat tot tipus de productes i materials com a diner, amb l’objectiu de fer que l’intercanvi sigui més fàcil. Però els materials més utilitzats al llarg de la història per fer els diners han estat, sense cap mena de dubte, els metalls preciosos, i, molt particularment, l’or i la plata. [Torna]
[29] Darrerament han aparegut noves formes de diner electrònic encriptat com el bitcoin. És possible que en un futur no gaire llunyà s’utilitzi per comprar i vendre productes. De moment, però, només és un actiu especulatiu de preu molt inestable que gairebé ningú no utilitza per comprar i vendre. Com que el diner és allò que es fa servir per intercanviar, el bitcoin encara no es pot considerar una forma de diner, tot i que això no vol dir que no ho acabi sent en un futur. [Torna]
[30] Durant la República romana, l’Estat contractava empreses de serveis públics anomenades societas publicanorum, la propietat de les quals estava compartida per diferents propietaris o accionistes. Malgrat això, els historiadors consideren que la primera societat empresarial amb accions va ser l’East India Company anglesa. [Torna]
[31] En aquella reunió de Bretton Woods també es va crear el Fons Monetari Internacional, una institució financera paral·lela al Banc Mundial, però que en principi no té com a objectiu reduir la pobresa i promoure el desenvolupament, sinó vetllar per l’estabilitat financera mundial. Tot i que el seu mandat és de caire financer i macroeconòmic, a partir dels anys noranta, l’FMI també va començar a implementar programes de desenvolupament. [Torna]
[32] Cal tenir una mica de cura quan es fan anàlisis estadístiques, ja que els països que estan pitjor són els que més ajuda necessiten i, per tant, els que més ajuda reben. No n’hi ha prou amb veure que els països que més ajuda han rebut són els que menys han crescut. S’han d’emprar unes tècniques de mesura una mica més complicades, però el resultat és bastant evident. Els augments d’ajuda econòmica tenen efectes negatius per al creixement dels països beneficiaris. [Torna]
[33] Vegeu el llibre de William Easterly, The White Man’s Burden (2007), publicat per Oxford University Press. [Torna]
[34] Si! Ja sé que els mercats tenen alguns problemes com les externalitats, els monopolis o els béns públics. Però, a banda d’aquests problemes, els mercats són els menys dolents dels mecanismes que han existit al llarg de la història per produir i distribuir béns privats. [Torna]
[35] Val a dir que la mortalitat causada per la malària ha baixat força d’ençà del 2005. Tot i això, s’estima que actualment encara moren uns 250.000 nens cada any arreu del món. [Torna]
[36] Nina Munk. The Idealist: Jeffrey Sachs and the Quest to End Poverty (2013). [Torna]
[37] Esther Duflo és professora del MIT (Institut Tecnològic de Massachusetts) i creadora del Laboratori per a l’Acció contra la Pobresa (Poverty Action Lab). Els investigadors d’aquest laboratori han publicat una quantitat ingent de treballs que es poden consultar gratuïtament a http://www.povertyactionlab.org/ [Torna]
[38] De fet, Gary Becker era mig economista i mig sociòleg. [Torna]
[39] De fet, la decisió de tenir fills te conseqüències econòmiques molt importants. Si la renda augmenta i el nombre de fills també, la renda per capita pot no augmentar. Ara bé, si la renda augmenta i el nombre de fills es redueix, la renda per capita es dispara. Una de les raons que explica que cada dia tinguem una renda per capita més alta, és que cada dia tenim menys fills. [Torna]
[40] Compte, però, perquè una segona lliçó és que quan els vostres amics us demanin d’anar a la discoteca amb ells, serà un senyal que es pensen que sou més lletjos que ells!! [Torna]
[41] Uri Gneezy i Aldo Rustichini, «A Fine is a Prize», Journal of Legal Studies, gener del 2000. [Torna]
[42] Markus Mobius: Tanya Rosenblat, «Why Beauty Matters», American Economie Review, 2006. [Torna]
[43] A Rússia hi ha un curiós campionat d’escacs on les rosses competeixen amb les morenes. De moment se n’han fet tres campionats: un l’han guanyat les rosses, un altre les morenes i el tercer ha acabat en taules! [Torna]
[44] Uri Gneezy i John List, «Gender differences in competition», Econometrica, 2009. [Torna]
[45] Malcolm Gladwell, «Blink», 2005. [Torna]
[46] No sé ben bé per què, però els dos moments transcendentals (el gener i el setembre) són aprofitats per les editorials per llançar i anunciar febrilment els fascicles col·leccionables. És ben curiosa aquesta tendència que tenim de començar col·leccions quan tornem de vacances. Em pregunto quantes d’aquestes col·leccions s’acaben completant. [Torna]