XAVIER SALA i MARTÍN (Cabrera de Mar, Maresme, 1962) és un economista català.
Es va llicenciar en Ciències Econòmiques per la Universitat Autònoma de Barcelona l’any 1985 i va anar amb una beca de la Caixa a fer el doctorat a la Universitat Harvard, on l’any 1990 va presentar la tesi On States and Growth. Des de 1996, ostenta la càtedra de desenvolupament econòmic Jerome and Matthew Grossman a la facultat d’economia de la Universitat de Colúmbia i és professor visitant de la Universitat Pompeu Fabra. També és Fellow del National Bureau of Economic Research i del Centre for Economic Policy Research i ha estat consultor del Banc Mundial i del Fons Monetari Internacional. És l’assessor econòmic principal (Chief Economic Advisor) del Fòrum econòmic mundial de Davos.
Juntament amb Robert Barro, escrigué Economic Growth (1995). Entre els temes que tracta en els seus estudis destaquen també l’economia monetària, la seguretat social, economia de la salut, desenvolupament econòmic, convergència econòmica, competitivitat internacional i el dèficit de la balança fiscal de Catalunya amb l’Estat espanyol. És el creador del Global Competitiveness Index utilitzat pel World Economic Forum des del 2004. És un dur crític de les polítiques públiques a diversos mitjans de comunicació i un gran defensor de les idees liberals, mitjançant les quals, segons ell, els països subdesenvolupats sortirien de la pobresa.
És patró fundador de la Fundació Umbele (Àfrica), dedicada a l’ajuda al desenvolupament de l’Àfrica, bàsicament a través de l’escolarització dels infants, la promoció de la dona, ajuda a refugiats i foment dels petits negocis. Fou membre del consell assessor de la Fundació Centre d’Estudis Jordi Pujol.
Expresident de la comissió econòmica del FC Barcelona, entre el 26 de juliol i el 22 d’agost de 2006 fou president de la comissió gestora que dirigí el club fins que Joan Laporta fou proclamat president per segona vegada consecutiva. Des del 23 d’abril de 2009 formà part del consell directiu del FC Barcelona liderat per Joan Laporta, fins que aquest fou rellevat per Sandro Rosell.
En l’àmbit periodístic, destaca la seva col·laboració com a columnista de La Vanguardia i articulista en diversos mitjans de comunicació del país, com el diari Ara, i també la seva presència en xerrades televisives a Televisió de Catalunya i radiofòniques a Catalunya Ràdio i RAC1.
Entre els premis que ha rebut, destaquen el Premio Rey Juan Carlos I de Humanidades e Investigación Científico Social para Investigadores Jóvenes el 1998, el Premio Fundación Banco Herrero al millor economista de menys de 40 anys el 2002 i el Premi Comte de Godó de Periodisme el 2003. Però, d’entre tots ells, destaca el Premio Rey Juan Carlos de Economía de 2004, que dóna cada dos anys el Banc d’Espanya a l’economista més destacat de tot l’Estat espanyol i Amèrica llatina.
A mitjan novembre de 2012, amb altres catedràtics com ara Carles Boix de Princeton, Pol Antràs de Harvard, Jordi Galí del CREI, Jaume Ventura del CREI i Gerard Padró de la London School of Economics va crear el Col·lectiu Wilson, una entitat que vol «contribuir al debat sobre l’autodeterminació a Catalunya» per tal que els catalans «puguin decidir del seu futur lliurement sense por ni amenaces».