PART TERCERA
SOLUCIONS PRÁCTICAS
CAPITOL I.—Solucions monárquicas.—L’ Imperi británich.—Camí que seguirem en aquesta darrera part.—Classificació de las solucions particularistas.—Extensió del imperi británich.—Organisació del Estat metropolitá.—Bases de las llibertats británicas.—La Common law y la lley escrita reconeixen varietats.—Llegislació separada.—Llegislació temporal.—Organisació colonial británica.—Las Colonias propiament ditas tenen llegislatura especial.—Classificació d’ aquestas Colonias.—Federalisme en algunas d’ ellas.—Organisació federal del Canadá.—Resultats que dona.—Ressenya del moviment particularista en las Colonias británicas.—La solució, en general, es incompleta.—Tracendencia del projecte de fer renaixer lo Parlament de Irlanda.—Possibilitat de que porti á completar la solució per medi d’ un Parlament general de atribucions reduhidas.
CAPITOL II.—Solucions monárquicas.—Alemania, Austria-Hungría, Suecia y Noruega.—Membres de la Confederació germánica.—Organisació dels poders federals.—Distribució de las atribucions de la soberanía.—Tendencia del imperi.—Barreja d’ elements.—Carácter feudal de la organisació.—Comparació del federalisme ab lo feudalisme.—Uns párrafos de The Federalist. Antecedents legals del actual imperi austro-húngar.—Solució per medi del dualisme.—L’ imperi més que una Confederació es una Lliga.—Escás poder llegislatiu de las autoritats comunas á sas duas parts.—Varietat dins de cada una de aquestas.—Llibertats provincials.—Reconeixement de drets á las distintas rassas y llenguas.—Indicacions sobre la organisació interior de cada una de las parts del imperi.—Suecia y Noruega.—L’ únich llas de unió es la corona.—Drets d’ aquesta.—Inutilitat de las tentativas fetas pera estrenyer la unió.—Resum.
CAPITOL III.—Solucions republicanas.—Los Estats Units de América.—Resum de la historia constitucional del Estats Units fins á llur organisació definitiva.—Lliga, Confederació y Estat compost.—Distribució de atribucions.—Conformitat de la Constitució ab la teoría particularista.—Divisió del poder federal en tres brancas.—Poder llegislatiu.—Formació del Congrés.—Poder executiu.—Elecció del President.—Poder judicial.—Independencia y enllas dels tres poders.—Impossibilitat del parlamentarisme.—Alta missió conservadora del Tribunal federal.—Organisació interior dels Estats particulars,—Poders llegislatiu, executiu y judicial.—Decentralisació dintre de cada Estat.—Objectes capitals de la Unió americana.—Son vigor pera cumplirlos.
CAPITOL IV.—Solucions republicanas.—Suissa, Repúblicas hispano-americanas.—Alguns datos estadístichs de la Suissa.—Punts culminants de la historia de sa Confederació.—Sa organisació actual es la del Estat compost.—Poders generals suissos.—Autoritats llegislativas, executivas y judicials.—Objectes de la Confederació suissa en los temps actuals.—Organisació interior dels Cantons. Repúblicas hispano-americanas.—Llurs Constitucions són cópia de la nort-americana.—Falta del element histórich.—Algunas noticias sobre Méxich y la Argentina.—Missió histórica de las repúblicas hispano-americanas.
CAPITOL V.—Solucions espanyolas.—Las solucions espanyolas podrán ser monárquicas ó republicanas.—Solucions monárquicas en general.—Existencia de una dinastia nacional y de cap de regional.—Impossibilitat práctica del sistema alemany.—Solucions possibles.—Llas personal per la corona, Confederació y Estat compost.—Antecedents histórichs de las nostras Corts.—Diéta general formada per las delegacions de aquestas.—Poder executiu regional.—Diferents formas que pot pendre.—Punts de organisació comuns á las solucions monárquicas y republicanas.—Las grans regions son las pedras angulars del edifici.—Sistema dualista.—Régimen concordatari. Solucions republicanas.—Utilitat de comensar per una Confederació pera arrivar més tart al Estat compost.—Diéta general.—Vigor del esperit regional.—Enfortiment del afecte de patria.
CAPITOL VI.—Solucions catalanas.—La organisació particular de Catalunya no pot ser monárquica.—Catalunya formaria un sol tot, pero no compacte ó unificat.—Delegació d’atribucions á las comarcas y municipis.—Error dels que volen poca divisió administrativa.—Exemples de la divisió interior dels Estats dins del particularisme.—Solucions que pot donar lo particularisme á moltas qüestions que no sap resoldre l’ unitarisme.—Sistema de Cartas municipals.—Organisació de las Corts catalanas.—Tendencia histórica cap á la Cámara única.—Projecte de organisació.—Encárrechs capitals de las Corts catalanas.—Importancia de las llibertats civil y personal.—Poders executiu y judicial catalans.—Unió dins del particularisme.—Preguntas finals.